Et notes més cansat i et costa concentrar-te? La culpa és de la primavera

BarcelonaQuan anem intuint el canvi de temps, a finals d’hivern, a una bona part de la societat ens comencen a brillar els ulls només de pensar en el canvi horari, en el bon temps, en els dies que s’allargaran, en començar a deixar enrere abrics, bufandes i guants i en tornar a viure més a l’exterior que en llocs tancats i amb llum artificial. Tornaran els colors i el nostre voltant s’omplirà de vida. Amb aquest panorama per davant, es pot creure que tothom ha d’entrar en una època plena d’energia, de bon humor i d’alegria. Però no és així.

Hi ha persones que s’endinsen en un estat gens agradable anomenat astènia primaveral durant el qual “el seu món va més lent, tot pesa molt i la sensació és la de no poder amb un mateix, es fa molt difícil tirar endavant”, explica Lourdes Carrascon, psicòloga col·legiada i membre de Psicosport, un centre on treballen per combatre aquest i altres trastorns. Venim del tancament de l’hivern, durant el qual el cos ha estat adaptat a unes hores concretes de llum que, de mica en mica, es van allargant. D'altra banda, hi ha un canvi de la temperatura, alguns anys de manera més ràpida que d'altres, i no totes les persones tenen ni la mateixa capacitat, ni el mateix temps de resposta. Hi ha qui rep aquests canvis com un impacte estressant en el seu cos: “En l’àmbit neurològic, cobra importància l’hipotàlem anterior, encarregat de rebre la informació visual i de graduar la llum –dia/nit–; per tant, de regular el son/vigília i preparar el repòs o no de la persona”, explica Carrascon. Per tant, pot afectar de manera contundent a aquelles persones a qui els costa adaptar el cos als canvis de ritme biològics. “Les persones que treballen per torns o els viatges amb canvi horari en serien un exemple semblant”, conclou l'experta.

L'estrès del dia a dia

L'estrès del ritme diari al qual estem sotmesos no ajuda en aquest procés: “L’astènia primaveral va acompanyada de l’estrès”, afirma Carrascon, que també descriu la dificultat d'aquestes persones per suportar el cansament que apareix a l’inici del dia i que no marxa ni després del repòs, que tampoc acostuma a ser gaire satisfactori i llavors pot aparèixer un trastorn del son. A tot aquest garbuix s’hi suma que “la persona no és capaç de concentrar-se, s’oblida de les coses i pateix mal de cap”, afegeix l'experta.

Científicament, s’està veient que els factors més determinants que condueixen fins a aquest estat són la combinació de l’estrès i una disfunció del sistema immunitari; per tant, “com més estressada estigui una persona, més probabilitats té de patir un descens de les defenses, i s’hi afegeix que es torna més vulnerable a les malalties”, continua la psicòloga. És evident que tots aquests factors tenen un impacte negatiu en la vida diària de les persones, a qui costa trobar un suport social perquè es tracta d’una afectació sense causa específica i “se senten incompreses i això els fa sentir molestes”, diu.

Hi ha persones a qui se'ls sumen trastorns d’al·lèrgies, una afectació també comuna d’aquest període de l’any. Hem parlat amb algunes persones afectades, de qui mantenim l’anonimat per qüestions d’ètica professional mèdica, i totes arriben a la mateixa conclusió: “El més molest és el cansament, però s’hi acaben acostumant i, un cop descartades patologies com la depressió en si, saben que el millor remei és adaptar-se”.

Afortunadament, es tracta d’un estat transitori que “es pot combatre retrobant les rutines, posant ordre, buscant temps per a un mateix, practicant activitat física, fent exercicis de respiració i de control de l’activitat cerebral i millorant el sistema immunitari”, afegeix Carrascon.

Com es pot prevenir?

Una cosa molt recomanable és aprofitar el moment de més llum i colors que ens ofereix la natura en aquesta època i estar-hi més en contacte. Aprofitar la llum del dia que s'allarga i l’agradable sensació de la temperatura més càlida, intentar fer exercici físic a l’exterior tant com sigui possible i trobar moments per respirar profundament.

Un altre dels factors que ajuda en aquest procés és tenir cura de l’alimentació. Cuidar el sistema immunitari implica tenir cura dels diferents òrgans, que es veuen molt influenciats per l’alimentació i els hàbits diaris. “Venim del tancament de l’hivern i de menjar aliments més carregats; per tant, necessitem una alimentació que cuidi el fetge, perquè és el responsable de metabolitzar i eliminar les toxines”, explica Judit Camps, nutricionista col·legiada. Científicament, està comprovat que l’estat dels nostres òrgans i dels diferents sistemes del cos –en concret, el sistema digestiu– impacten directament tant en el sistema immunitari com en l’estat d’ànim de les persones i, per tant, en el seu nivell d’energia i la capacitat per dur a terme totes les tasques diàries. Així, en un moment en què la demanda de tots aquests factors per poder tenir una vida saludable és molt elevada, cuidar l’alimentació serà un dels punts clau. Camps aconsella “prendre cereals integrals, verdures i fruites, probiòtics, àloe vera, aigua amb llimona, llavors moltes, i mantenir-se ben hidratat (de 8 a 10 gots diaris), a banda de fer exercici físic”. I per què és tan important tenir cura del fetge? “És l’òrgan encarregat de fer pujar l’energia i fer que la sang flueixi i circuli. Un fetge carregat amb un excés de proteïna animal, de greixos saturats, de sucres, de tensions laborals, familiars i emocionals, provoca inflamació generalitzada i acaba afectant directament en l’estat d’ànim”, respon Camps.

Petits gestos diaris

La part positiva de totes aquestes alteracions és que en podem tenir cura amb petits gestos que cal introduir en el nostre dia a dia de manera rutinària. En primer lloc, Camps aconsella “reduir al màxim possible alguns ingredients com el cafè, el tabac, l’alcohol, i els aliments que continguin sucres refinats, com la brioixeria”. Tots aquests productes i aliments els hauríem de substituir per “les proteïnes d’origen vegetal com els llegums o el tofu, potenciar els tes i les infusions digestives, les verdures crues de molts colors, la remolatxa, les fruites, l’api, el gingebre, la carxofa, etc.”, afegeix la nutricionista.

Dins del canvi d’hàbits, hi ha un concepte que últimament s’ha posat de moda, el dejuni intermitent, que cal fer de manera racional i sempre seguint els consells d'un dietista-nutricionista. Aquesta pràctica ens proposa deixar passar algunes hores entre el sopar i l’esmorzar. Camps diu que “hem d’intentar que hi hagi un descans digestiu, que passin unes 12 hores entre el sopar i l’esmorzar i, durant el dia, deixar un mínim de 4 hores entre els àpats”.

Una altra bona estratègia serà incloure aquells aliments que afavoreixen el bon funcionament del sistema nerviós, com explica Camps: “Els aliments frescos com les fruites i les verdures ens aporten vitamines, minerals i fibra; els cereals integrals ens aporten vitamines del grup B importantíssimes per al sistema nerviós; els greixos de qualitat com els provinents de l’oli d’oliva verge extra, alvocats, peixos blaus, llavors i fruita seca ens aporten àcids grassos essencials; les fruites ens aporten antioxidants i vitamina C, que són vitals per a un equilibri psíquic; les proteïnes de qualitat com carns blanques o peix blanc ens aportaran triptòfan, que té acció sobre l’estat d’ànim; el cacau, una bona xocolata de més del 70% sense sucres ni làctics, pot arribar a ser un bon antidepressiu i ansiolític”.

L’astènia primaveral és un estat que pateix una part de la societat i que els impedeix seguir el ritme diari amb normalitat. Cal detectar-la i consultar amb professionals, perquè amb ganes de superar-la, amb un canvi d’hàbits i ganes d’adaptar-se a la nova situació, es podrà convertir en un procés transitori.