La millor manera de desenfadar-se segons els científics
Un estudi conclou que escriure els pensaments negatius, estripar i llençar el que hem escrit redueix molt el sentiment d'enuig
BarcelonaTots ens hi hem sentit alguna vegada: un verí se t’enfila per les entranyes, se t’accelera el pols, se’t tensa la mandíbula i sembla que hagis d’explotar com una olla de pressió. Des de temps immemorials, els humans ens hem escarrassat en trobar maneres –més o menys encertades– de canalitzar la ràbia: comptar fins a deu abans de parlar, donar cops de puny a un coixí, llançar un crit al vent (o al desafortunat que tenim al davant)... Però, segons un estudi publicat recentment a la revista Nature, la solució podria trobar-se en una pràctica tan senzilla com mil·lenària: escriure el pensament que ens ha fet enfadar en un tros de paper, estripar-lo i llençar-lo.
"Esperàvem que el nostre mètode suprimiria la ira fins a un cert punt –assegura el psicòleg japonès i coautor de l’estudi, Nobuyuki Kawai–, però ens va sorprendre descobrir que l’enuig s'eliminava gairebé del tot". La investigació, firmada per Yuta Kanaya i Nobuyuki Kawai, es basa en les recerques que vinculen la paraula escrita amb la reducció de la ira, però també en com la interacció amb un objecte físic ens pot ajudar a controlar l’estat d’ànim.
"Aquest sistema està bé perquè moltes persones expressen aquestes emocions en el moment inadequat, en el lloc inadequat i amb la intensitat inadequada", assegura a l’ARA la psicòloga Assumpció Salat. “Els resultats ratifiquen el que es diu de molts corrents psicològics: quan acumulem o generem emocions negatives o menys harmòniques, l’important és que no les reprimim”.
L’observació es basa en una tradició japonesa anomenada hakidashisara, originària del santuari de Hiyoshi, a la ciutat de Kiyosu. Durant aquesta celebració la gent trenca petits discos que representen coses que els fan enfadar. Però no cal anar tan lluny per trobar rituals en què es desplaça la frustració o la ràbia cap a un objecte de manera simbòlica per destruir-lo després. Segons Salat, “totes les cultures tenen rituals per sanar emocions, culpes i fins i tot traumes d’infantesa”. Cremar cartes d’una exparella o desfer-nos de les pertinences d’una persona estimada després de la seva mort serien exemples del que alguns psicòlegs anomenen "contagi màgic endarrerit". La manera com interactuem amb aquests objectes té un impacte en el nostre estat d’ànim, i fins i tot en la relació que establim amb aquest vincle afectiu. En aquest cas, desfer-nos del tros de paper en què hem projectat la nostra ira, podria fer que també desaparegui l'emoció original.
Útil per al dia a dia
L’experiment va funcionar de la següent manera: els investigadors van demanar a un grup de cinquanta estudiants d’escriure la seva opinió sobre una problemàtica social rellevant, com ara si fumar als espais públics hauria d’estar permès. A continuació, uns falsos avaluadors van valorar-ne les redaccions amb una severitat deliberada, incloent-hi comentaris desagradables, com per exemple: “No em puc creure que una persona educada pugui pensar així. Espero que aprengui alguna cosa a la universitat”.
Tot seguit, van demanar als estudiants que se sentien ferits per les crítiques que traslladessin els seus pensaments negatius en un paper. Un primer grup el va guardar, mentre que al segon se’ls va proposar d’estripar-lo i llençar-lo. La ira dels individus que van estripar el paper o que el van llençar a la paperera va tornar als nivells anteriors a l’experiment, mentre els que se’ls van quedar només van reduir la sensació d’enuig lleugerament. D’aquí van concloure que l’eliminació simbòlica “juga un rol fonamental” en reduir la ira. Per als autors, aquest petit descobriment podria ser útil per al dia a dia: “Aquesta tècnica es podria aplicar al moment, prenent nota de l’origen de la ira i després llençant-lo [el paper]”.
Un sentiment natural
De totes maneres, Salat defensa que “la ràbia és una emoció molt natural, humana i mai l’hem de rebutjar”. Aquest sentiment, que “surt del cervell més primitiu”, pot tenir una utilitat: ens permet defensar-nos quan estem en perill, sobreposar-nos en situacions difícils i ens fa establir límits. El problema és quan aquesta sensació es manté a llarg termini, perquè pot acabar sent destructiva, tant cap als altres com cap a nosaltres mateixos. De fet, diversos estudis asseguren que un estat de ràbia exacerbada perllongat pot pertorbar la nostra capacitat de prendre decisions, agreujar els problemes cardiovasculars o digestius preexistents i, fins i tot, acabar provocant trastorns d'ansietat o depressió.
Per això “el més saludable és poder-les expressar, treure o netejar”, diu Salat. En aquest sentit, un altre dels encerts que planteja la tècnica del tros de paper és el de verbalitzar allò que ens fa enfadar, ja que posar-hi paraules implica fer "un pas cap al reconeixement i la racionalització" de l'emoció. Per a Salat, aquest pot ser l'inici d'un procés de coneixement personal –preferiblement amb orientació psicològica– durant el qual podem aprendre a minimitzar o fins i tot eliminar aquestes emocions.