Conversa amb...

Dr. Ramon Grimalt: "La major part de la cosmètica és llençar els quartos"

Fill de dermatòleg i gran amant de la divulgació científica, s'ha fet popular pels vídeos a Instagram

3 min
El doctor Grimalt té la consulta a Terrassa i a Instagram.

BarcelonaEl doctor Ramon Grimalt (Terrassa, 1965) s’ha convertit en el gran influencer català de la dermatologia. "Cada dia gastem molta saliva explicant, una a una, coses que hauria de saber tothom: que el xampú per a la calvície no val, que als grans no s’hi posi maquillatge..." Per això va decidir resoldre els principals dubtes a Instagram, on té més de 80.000 seguidors. Tot el que necessites saber i mai et solucionarà el doctor Google. "La major part de la cosmètica és llençar els quartos, però la cosmètica en l’adolescència fa mal", sentencia.

En la seva croada per desmentir falsos mites, el sol és l’estrella d’aquesta època de l’any. "No t'has de protegir del sol amb crema, això és com si volguessis aprimar-te amb sacarina quan el que has de fer és menjar bé", diu. Per tant, barret? "Sigues coherent. Si no vols que et toqui el sol, tapa't". És possible estar morè i protegit? "No. Has de triar. Si per a tu el teu aspecte és prou important, no gastis diners en cremes i decideix a quina hora sortiràs a passejar el gos, on vas de vacances, quina cadira agafes en una terrassa..." Però la gent continua omplint la platja cada migdia, lamenta: "No hi ha cap crema antiarrugues que sigui efectiva. L’únic que evita l’envelliment de la pell és la prevenció solar. El punt clau és que no hem aconseguit que ens veiem bé estant blancs".

Que l’exposició solar acabi sent fatal depèn molt de la genètica cutània, m'explica. "Si tens el fototipus adequat per viure a la Mediterrània, pots tenir alguna taca o arruga de més, però els disbarats solars probablement no els pagarem cars. El que és blanquet, ros, d’ulls clars... aquest llepa. El país del món amb més càncer de pell és Austràlia, però no en tenen els aborígens, només en tenen els fills dels irlandesos i escocesos que van ser deportats allà", exemplifica. El problema del sol és el mateix de l’alcohol: no compta la cremada (la borratxera) sinó la radiació sumada al llarg dels anys. I ho tanca amb un altre exemple imbatible: "Si tu agafes la iaia i li mires el cul, amb 87 anys no té ni una taca ni una arruga i no s'hi ha fotut ni una crema, mentre que la cara està plena de taques i arrugues i s'ha gastat una pasta en cremes. Funcionen les cremes per no envellir? No, el que ajuda són les calces i la faldilla! Ara bé, són útils les cremes? Sí, perquè ens fan sentir bé".

Les xarxes estan plenes de teories acientífiques. L’hi engalto la primera. Les cremes solars químiques són cancerígenes? "No. Això no es pot dir. Què passa? Que totes les cremes poden actuar com a disruptors endocrins i, per tant, una persona que pugui tenir tendència familiar al càncer de mama, si s’ha posat moltes cremes amb disruptors, això pot afavorir o accelerar el càncer, no de pell, sobretot de l’esfera ginecològica". Els qui per això eviten les cremes amb productes químics, han optat per les físiques, que fan pantalla protectora, però un estudi recent ha detectat que les nanopartícules de titani també s'absorbeixen i passen a la sang, explica. "Això vol dir que és nociva? No. Són totalment segures? No. Faran càncer? Gairebé segur que no. Però fixa’t: els científics anem trobant any rere any que coses que crèiem segures no ho són, així que posa’t crema només si estàs malalt –afirma–. No donem a ningú pastilles per estar sa, oi?"

Grimalt reparteix el temps entre la consulta, la recerca, els congressos i les classes. Ciència i divulgació són les seves passions (junt amb l’ornitologia, la fotografia i el jazz), i es nota. "No tinc secrets que els altres dermatòlegs no tenen, sinó que els explico de manera que tinc ganes d’agradar. De vegades necessito menys de 20 segons entre que el pacient entra i ja sé el que té. De fet, només veient la llista de pacients del dia per sexe i edat, en podria endevinar vuit de deu, però el pacient es vol sentir escoltat, explorat i explicat. La part més humana s’ha perdut molt, a la seguretat social i a les mútues, per qüestió de temps. Jo els dedico estona".

stats