Per què deixem les coses per més tard?

Barcelona“Demà ja començaré a estudiar per a l’examen”, “Més tard frego els plats”, “Encara he de dur el cotxe a arreglar”, “Ja ho decidiré en un altre moment”. La llista pot ser interminable. Són moltes les coses que sovint deixem “per més tard”, tot i saber que no ens quedarem tranquils del tot amb aquesta decisió. És com tenir una petita pedra a la sabata que sempre ens recorda que és allà, i fins que no la traguem, la seguirem tenint a dins.

“La procrastinació és l’ajornament voluntari de tasques i responsabilitats sense causa justificada i amb la consciència de saber que no ens farà sentir millor si ho fem”, resumeix Michał Jasiński, doctor en psicologia per la UB i psicoterapeuta establert a Barcelona que va fer la seva tesi doctoral sobre la procrastinació. “Sota la seva aparença inofensiva, aquesta tendència dificulta la consecució d’objectius, a banda d’incrementar els sentiments negatius i els problemes de salut. Quan deixem sistemàticament les coses per més tard ens convertim en els nostres pitjors enemics”, explica.

Qui més qui menys ha procrastinat alguna vegada a la vida. N’hi ha que fins i tot tenen una tendència bastant alta a fer-ho i en pateixen les conseqüències, com els joves i els estudiants. “La meitat ho fan de manera crònica i problemàtica”, assegura Jasiński. Per sort, és una tendència que va minvant a mesura que ens fem grans. “Al voltant dels 25 anys és quan arribem al pic de la procrastinació; després, gràcies a l’experiència vital i a tenir més responsabilitats, ja no queda tant marge per fer-ho”, reflexiona.

Autoavaluació negativa

Deixar les coses per a un altre moment no ens fa sentir bé. Només ens pot alleugerir si és una “demora estratègica”, segons explica el psicòleg. “És quan, de manera conscient, esculls estudiar la nit abans de l’examen i això no et provoca cap problema ni malestar”. En canvi, la procrastinació “ens fa sentir culpables, estressats, ansiosos i avergonyits”, segueix Jasiński.

Durant les seves investigacions, el psicòleg ha pogut veure com aquesta tendència provoca una autoavaluació negativa i sentiment de baixa eficàcia. “Això ens fa entrar en un cercle viciós, perquè sabem que ens estem escapant d’una cosa que se’ns fa difícil o desagradable, però alhora patim perquè en algun moment ho haurem de fer”, reflexiona. Un fet que encara provoca més patiment si el que s’intenta ajornar és la presa d’alguna decisió.

A més, resulta que postergar coses es correlaciona amb la depressió, l’ansietat, l’estrès i un mal funcionament general en la vida quotidiana. “Són persones que estan molt lluny de l’ideal que voldrien ser”, afegeix. Però, ¿com s’aconsegueix deixar de procrastinar?, ¿hi ha alguna recepta que es pugui seguir?

Establir objectius

Per començar, Jasiński aconsella als seus pacients posar en pràctica la “tècnica pomodoro”. El nom prové del temporitzador de cuina que es fa servir per calcular els temps de cocció. “Posem pel cas que ets un estudiant i no trobes el moment de començar. Jo et proposaria que et marquessis, per exemple, tres rondes de trenta minuts per a cada tasca. La idea és que durant aquests trenta minuts has de ser sincer amb tu mateix i no fer res més que estudiar. Res de mirar el mòbil ni posar-te a internet”, explica. Aquesta petita disciplina ajuda a autoregular-se i a tenir una motivació extra a l’hora de fer alguna cosa. “També ajuda el fet de treballar amb amics, encara que sigui per videoconferència”, afegeix.

Planificar, organitzar-se i autoregular-se són les principals tècniques per gestionar la procrastinació. Tot i això, el psicòleg assegura que al darrere d’una persona que té tendència a deixar les coses per a un altre moment hi ha molt més que una simple manera de fer. “Són persones que tenen certs conflictes i dilemes interns”, matisa. És com quan li arriba un pacient que vol deixar de procrastinar i, a mesura que explica la seva història, el psicòleg descobreix que l’afectat associa, dels seus pares, el fet de fer les coses al moment amb ser una persona freda, avorrida i tancada de ment. En canvi, postergar les obligacions ho veu com ser més relaxat, obert, curiós i divertit. “És important saber d’on ve el problema i treballar a partir d’aquí”, segueix l’expert.

D’altra banda, també hi ha persones que mai acaben de trobar el moment de començar una tasca perquè tenen por al fracàs i al rebuig. Per tant, procrastinar es converteix en una bona solució: “Si he fallat és perquè he procrastinat, no perquè no sigui llest o no ho sàpiga fer”, matisa Jasiński. Altres persones també ho fan perquè així senten que s’estan oposant a l’autoritat, com els que han viscut en famílies molt autoritàries i han interioritzat que la seva única manera de sentir-se lliures era no fent el que se’ls demanava.

Canviar aquests esquemes mentals és important per començar a fer les coses diferent i deixar de tenir un neguit interior. És possible el canvi, i com més aviat es comenci, molt millor!