Dorms poc? La falta d'hores de son fa mal al teu cervell

Nova YorkJa arriben els cobradors del son. Volen que sàpigues que no existeix el perdó, només una expectativa canviant de com i quant pagaràs el que deus. Pensa en ells mentre estiguis estirat al llit de nit. Quant et cobraran? Ets solvent? T'adorms, després et despertes amb suor freda una hora més tard. T'adorms i en acabat et despertes de nou i així passes d'un estat de consciència a un d'inconsciència fins a l'endemà al matí.

Tal com saben la majoria de les persones, després d'un parell de nits de dormir malament comença l'atordiment, la dificultat per concentrar-se, la irritabilitat, els canvis d'humor i la somnolència. Durant anys es va pensar que aquests efectes, acompanyats d'una deficiència cognitiva així com d'un mal desenvolupament en les proves de memòria a curt termini, es podien atribuir sobretot a un químic anomenat adenosina –un neurotransmissor que inhibeix els impulsos elèctrics al cervell–. S'havien observat de manera constant pics d'adenosina en rates i humans als quals els faltaven hores de son. Però els nivells d'adenosina es poden corregir amb rapidesa després d'un parell de nits de son reparador. Això va donar lloc a un consens científic: el deute de son es podia saldar amb un parell de migdiades de qualitat. Així ho reflectien frases casuals com "demà estaré més despert". No obstant això, una nova revisió d'un article publicat fa poc a la revista Trends in Neurosciences sosté que la saviesa popular del son –que el concep com una cosa que es pot estalviar i compensar– és mentida. Segons l'estudi en què s'han analitzat les últimes dues dècades d'investigació sobre els efectes neuronals a llarg termini de la privació del son tant en animals com en humans, cada vegada hi ha més evidències que si es dorm poc és molt probable que es produeixi un dany cerebral de llarga durada i que augmenti el risc de trastorns neurodegeneratius com l'Alzheimer. "Això és molt important per preparar el futur en termes de salut i de la ciència del son", diu Mary Ellen Wells, científica especialitzada en aquest camp de la Universitat de Carolina del Nord.

Des de fa temps se sap que els períodes intensos de privació del son són dolents per a la salut. L'insomni forçat es va utilitzar durant segles com a càstig i tortura. En el primer estudi experimental sobre la privació del son, publicat el 1894 per la científica russa Maria Manasseina, es va obligar cadells de gos a estar desperts amb estímuls constants: van morir al llarg dels primers cinc dies. Després d'examinar els seus cossos Manasseina va observar que "el cervell va ser el lloc dels canvis més greus i irreparables". Els vasos sanguinis havien patit hemorràgies i les membranes s'havien degenerat. "L'absència total de son és més fatal per als animals que l'absència total d'aliment", va concloure la científica.

Hi ha moltes maneres de no tenir un son suficient. Pots no dormir gens durant un període prolongat: el que els científics anomenen privació aguda del son. Pots perdre hores de son de manera constant: privació crònica del son. Pots estar estirat però despert, amb la ment a tota velocitat o relaxada, veient la tele tota la nit. Els estudis com el de Manasseina es consideren extrems fins al punt de ser irrellevants per a humans.

Investigacions més precises

Durant les últimes dècades la investigació sobre la privació de son en animals s'ha tornat més precisa i aplicable a humans, segons diuen Sigrid Veasey, neurocientífica de la Universitat de Pennsilvània, i Zachary Zamore, investigador del laboratori de Veasey, els autors de la nova avaluació. Després d'analitzar els estudis anteriors sobre la privació del son en ratolins, els investigadors van descobrir que quan es deixava que els animals estiguessin desperts un parell d'hores més de l'habitual cada dia això afectava de manera especial dues parts del cervell: el locus coerelus, un nucli que gestiona sentiments de vigilància i excitació; i l'hipocamp, una zona que té un paper fonamental en la formació de la memòria i l'aprenentatge. "Fins i tot en circumstàncies normals, la vigília provoca un perjudici al cervell", diu Fabián Fernández, neurocientífic de la Universitat d'Arizona. "Però quan estàs despert durant massa temps, llavors el sistema pateix una sobrecàrrega. Si els demanes a les cèl·lules que es mantinguin actives un 30% més cada dia, les cèl·lules moren". En els cervells dels ratolins la privació del son produeix la mort cel·lular després de pocs dies. També els va provocar una inflamació en el còrtex prefrontal i va augmentar els nivells de proteïnes que s'han vinculat a malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer i el Parkinson. Després d'un any de son regular, el ratolí que havia estat privat de son seguia patint dany neuronal i inflamació del cervell, fet que suggereix, segons els investigadors, que els efectes són perdurables i potser permanents.

Però hi ha molts científics que demanen que aquesta nova investigació no causi pànic. "Això no vol dir que t'hagis d'estressar perquè no estàs dormint prou", diu Jerome Siegel, neuròleg especialitzat en el son de la Universitat de Califòrnia. Siegel ha observat que les lesions neuronals són graduals i que encara es desconeix en gran manera l'abast dels efectes de la privació del son al cervell humà. També expressa la seva inquietud perquè la preocupació de la gent perquè dormen poc no els porti a intentar dormir més, innecessàriament i amb medicació.

Actualment, no hi cap mecanisme ètic per mesurar el grau i el tipus de dany cel·lular que provoca la privació del son en una persona viva. En canvi, els estudis publicats en els últims anys es basaven en canvis conductuals i dades del son proporcionades pels mateixos pacients, i així ho relacionaven amb la demència, la depressió, els problemes metabòlics, les malalties cardíaques i altres. Aquests experiments poden ser difícils de confirmar, però si s'agafen en conjunt amb les troballes en animals sembla que hi ha una espècie de relació a llarg termini entre la falta d'hores de son i un dany físic i cognitiu. "Amb tota la literatura científica que tenim sembla que amb una setmana de pèrdua crònica de son el cervell pot lesionar-se d'alguna manera", diu Veasey.

Si es pot establir un vincle entre ratolins i humans, això podria canviar la manera com analitzem el son, que sol ser en termes de somnolència i no de dany neuronal. Ja se sap que hi ha una bretxa entre la percepció de les persones sobre les seves pròpies capacitats cognitives després de la privació de son i el seu rendiment real en proves de memòria i temps de reacció. Les persones pot ser que es trobin bé, però que el seu cervell estigui molt marejat i, en canvi, poden trobar-se esgotats quan el cervell està bé. "La percepció i la realitat del son poden ser molt i molt diferents", diu Wells. La seva esperança és que la gent i els científics arribin a entendre millor el son. I llavors, informats, sens dubte ens endeutarem amb el son de totes maneres.