Barcelona donarà la benvinguda a Nadal el 23 de novembre amb l’encesa dels llums, que es mantindran fins al 6 de gener. L’acte es farà al passeig de Gràcia a partir de dos quarts de set de la tarda per commemorar els 200 anys d’aquesta via. Per a aquells que vulguin viure l’esperit nadalenc dos dies abans de l’encesa oficial, ho podran fer al Recinte Modernista de Sant Pau, que del 21 de novembre al 14 de gener comptarà amb l’espectacle Els llums de Sant Pau. La posada en escena inclourà com a novetats una pista de patinatge, un arbre de Nadal de setze metres, un espectacle immersiu amb centenars de llums, un mercat gastronòmic i diversos punts fotogràfics perquè els assistents puguin fer-s’hi fotos. Les visites pel recinte modernista il·luminat començaran a les 18 h i a les 21.30 se’n farà la darrera sessió. L’accés es farà en intervals de 30 minuts. Hi haurà diversos dies durant les festes nadalenques que estarà tancat: el 24 i 31 de desembre i el 5 de gener del 2024.
LondresDimarts passat, durant l'anomenat discurs del rei –la presentació del programa legislatiu del govern britànic per a l'any que, si fa no fa, resta de legislatura–, Carles III va esmentar només una vegada l'expressió "cost de la vida", en relació amb la inflació i tots els problemes que se'n deriven. El premier, per boca del monarca, anunciava: "Els meus ministres donaran suport al Banc d'Anglaterra perquè torni la inflació a l'objectiu [fixat, el 2%], prenent decisions responsables sobre despesa i endeutament. Les decisions ajudaran les finances de les llars, reduiran el deute del sector públic i salvaguardaran la seguretat financera del país".
Amb independència de si hi ajuden o no, en cap cas el cost de la vida, més alt o més baix, afectarà el benestar de Carles III ni el de la família reial. Tampoc el dels membres del govern de Rishi Sunak. Ni tan sols el de l'1% dels britànics (685.000 persones) que, d'acord amb Oxfam, tenen tants diners o més que, en conjunt, un 70% de la població de les illes. L'Oficina Nacional d'Estadística assegura que al Regne Unit hi ha més de 2,5 milions de persones que tenen una riquesa superior a les 800.000 lliures en actius líquids (un milió de dòlars). Una altra cosa és el 34% dels ciutadans que, en aquest cas d'acord amb el Banc d'Anglaterra, no arriben ni a un capital de mil lliures al compte d'estalvis.
Aquest grup serà, ben segur, el que no podrà participar en la borratxera de luxe que és el Nadal de Londres, més que visible, enlluernadora a carrers com Bond Street, Mount Street o Savile Row, al barri de Myfair, o en determinades i prohibitives zones de grans magatzems com Harrods, John Lewis, Harvey Nichols, Fortnum & Mason o Selfridges, escampats per districtes de Knightsbridge, Westminster o Kensington i Chelsea.
Una extravagància o una provocació?
Dins dels estàndards de molt rics –o molt inconscients–, ¿quines són les més grans extravagàncies –o provocacions– que han sorprès aquest cronista i la seva filla mentre captava informació prèvia sobre la tradició nadalenca-consumista, i la posterior passejada ritual de cada any per alguns dels llocs esmentats? Sobta, sens dubte, l'exclusivitat a què arriben alguns dels calendaris d'advent a la venda. Si la tradició, quan s'inicia a l'Alemanya del XIX, era posar una estampeta d'un sant per a les 24 caselles dels 24 dies que es comptaven fins Nadal, i després, a partir dels anys vint del segle XX, va ser incorporar-hi una xocolatina, ja fa anys, ben bé una dècada, que a Londres se'n troben de pràcticament farcits amb qualsevol producte, imaginat o inimaginable: de menjar, de beure, de decoració, de maquillatge, de perfums; literalment, del que sigui.
I el 2023 un dels que s'enduen la grossa és el Very Old and Rare Whisky Advent Calendar, de la botiga en línia Master of Malt. El preu? 10.000 lliures. En concret, 9.999,95, una mica menys d'11.500 euros. Què conté aquest valuós calendari? Ampolletes de tres centilitres de 24 whiskys diferents, des del japonès Yamazaki de 25 anys (9.200 euros l'ampolla de 70 centilitres) fins a l'Auchentoshan de 44 anys, un escocès una mica més assequible, a 8.500 euros per l'envàs estàndard, també de 70 cl. Per posar-ho en context, al conegut establiment barceloní Vila Viniteca el whisky més car que podeu trobar és The Glenrothes 1968: costa 9.950 euros, també els 70 cl.
Una exageració, tot plegat? Probablement. En tot cas, l'home del carrer, com diria Pi de la Serra, no se'ls troba a l'entrada dels establiments habituals que visita. Per tant, no pateix ni un atac de cor ni tampoc d'indignació. El que sí que veu, però, per exemple a Selfridges, d'Oxford Street, és el calendari d'advent d'Acqua di Parma. Diferents colònies, perfums, cremes per al cos, xampús, tot el que pot ser imprescindible per arribar net, empolainat i polit al dia de Nadal. I el preu? Si es pensa en la caixeta de whiskys, una ganga: només 450 lliures, 520 euros. Tot el lot, per separat, en costa més de 700, informa la casa de perfums, originalment italiana, però que pertany al conglomerat francès del luxe LVMH Moët Hennessy Louis Vuitton SA.
Els mateixos o més diners que l'any passat
¿Es venen, però, tots aquests productes? Òbviament, calendaris d'advent de 10.000 lliures, molt pocs, admet Master of Malt. Però d'altres de més modestos, sí. Almenys és el que diu Emma Fishwick de la companyia nord-americana Circana, d'anàlisi d'hàbits de consum: "Sovint, un calendari d'advent de bellesa, de productes considerats de luxe, ofereix al consumidor una gran relació qualitat-preu. Perquè posa al seu abast múltiples productes, inclosos de clàssics, que en podem dir de culte, combinats amb d'altres de més innovadors". Si serveix com a termòmetre, en l'estudi tot just publicat de quin serà el comportament del client nord-americà en les imminents festes de Nadal, Circana assegura que, malgrat les possibles estretors, el 58% gastaran el mateix que l'any passat (760 dòlars; 712 euros) i el 24% encara una mica més que el 2022. Només el 18% reduiran el pressupost.
Què endur-se, doncs? A John Lewis, per comentar un altre exemple ben londinenc, aquest cronista i la seva filla rumiaven el cap de setmana passat si val la pena pagar per un arbre de Nadal de plàstic, ja decorat amb leds de baix consum, l'astronòmica xifra de gairebé 600 lliures. El dubte –resolt ben aviat en el cas de qui escriu aquesta crònica– assalta els clients a la secció The Tree Emporium, del local d'Oxford Street, on l'oferta és tan abassegadora que mareja. No només d'arbres, o de calendaris d'advent, sinó també de tota mena de motius amb què decorar l'arbre i la casa; una oferta que ocupa la meitat de la tercera planta, i que posa a prova tant l'enginy i la creativitat dels especialistes de màrqueting com dels pares de pressupostos moderats a dir "no" de totes les maneres i en totes les llengües possibles.
En la tradició dels calendaris d'advent i de la necessitat de vestir l'arbre, però, l'aposta més clara és la que promou Wedgwood, que es pot trobar a Selfridges. Una caixeta amb 24 peces de porcellana, pintada a mà, que inclou miniatures de fireta tan inútils com ara una capseta de regal, un parenoel, un ocellet, un càntir, i altres inutilitats no especialment boniques, costa 860 lliures (gairebé mil euros). Fa només deu dies el Regne Unit vivia l'excitació de les disfresses de Halloween. Sense l'etapa volant del Dia d'Acció de Gràcies, tot i la crida inevitable del Black Friday, la vista ja està fixada definitivament a Nadal. La borratxera de luxe només ha fet que començar. La ressaca, per al 2024.