Podem augmentar la nostra motivació?

BarcelonaLa motivació ens ve de sèrie o la podem adquirir? És una actitud? La podem emmotllar? És una cosa que es té o no es té i no cal donar-hi més voltes? Si som persones que ens entusiasmem o tenim objectius molt clars, és més fàcil que estiguem motivats? La motivació ens ajuda a viure de forma més positiva?

Són preguntes que segurament ens hem fet en algun moment de la nostra vida. Potser en èpoques en què ens costa trobar aquesta motivació per fer les coses, ja sigui a la feina, motivació per crear una família, per tirar endavant un projecte personal, per opositar, per fer un canvi d’hàbits, etc., sense deixar de banda l’esport, que és un dels exemples més clars quan parlem de motivació.

Comencem amb una mica de teoria: els psicòlegs parlen de la motivació intrínseca, que és aquella interna que mou la persona mateixa, sense que hagi d'esperar res extern, que busca una autosatisfacció i acostuma a ser més constant i sòlida. En segon lloc, es parla de la motivació extrínseca, que és aquella en què la persona busca una recompensa externa, un reconeixement social o econòmic, per exemple. Aquesta acostuma a ser menys constant. I finalment tenim la motivació transcendental, en la qual es busca un assoliment que tingui unes conseqüències més enllà del mateix repte.

La Laura Suàrez, psicòloga de l’esport, ens explica que “hi ha una part personal important en la motivació, però també es pot treballar” i aquí hi entra l’autoconeixement, un altre concepte molt lligat a la motivació. “Poder ajustar les expectatives del repte amb la percepció de les capacitats de la persona és bàsic”, explica la Laura.

Per posar un exemple, si l’objectiu és molt complex i la percepció de les capacitats és baixa, encara que no sigui real, és fàcil entrar en la desmotivació, perquè aquella persona ho percep com una cosa massa complicada. I si la situació és la contrària, objectiu senzill i percepció de les capacitats alta, també.

L’Ona Castellsagué, bombera del Cos de Bombers de Barcelona, quan parla del moment en què va decidir opositar ens ho explica molt bé: “Ho veia impossible, pensava que tothom era molt millor que jo en molts àmbits i tot i així no entraven, i que jo no hi tenia res a fer”.

Així doncs, com ens podem preparar per a èpoques en què la motivació no ens acompanya? La Laura és molt clara en aquest sentit: “Hem d’entendre que no tot el que fem ens ha de generar plaer; a vegades, hi ha coses que no ens fan sentir tan realitzats i ho hem d’acceptar –i segueix–: La constància, l’esforç, el compromís en èpoques així ens ajuden a desenvolupar valors i competències que ens serviran per a altres moments de la vida”.

I això és el que li va passar a l’Ona en el procés cap al seu gran objectiu, que era el de convertir-se en bombera: “Crec que soc una persona molt disciplinada, constant i tolerant al sobreesforç. Pas a pas i amb molt de treball vaig anar veient millores, aprenentatges i nous resultats. I em vaig adonar que potser no era tan dolenta com em creia al principi i, de mica en mica, em va anar creixent l'autoestima, la valentia i la seguretat, i va ser aquí on vaig començar a creure'm que ho podria aconseguir”.

“Una de les coses que ens poden ajudar davant d’un repte que no ens captivi prou la motivació és posar-nos petits reptes a curt termini que ens ajudin a centrar-nos en el procés i no tant en el resultat final”, detalla la Laura.

I l’Ona confessa que “durant el procés vaig passar per èpoques en què ho volia deixar tot, no podia més, però agafar-ho amb perspectiva i anar avançant pas a pas em va ajudar a no tirar la tovallola”.

Potser ens hem trobat, al llarg de la vida, que en un moment ens motiva una cosa i, amb el temps, deixa de fer-ho o al contrari. “Les persones som éssers canviants i el nostre entorn, la situació o les prioritats també canvien. L’autoconeixement i el treball personal són de gran ajuda per entendre aquests canvis i poder-los gestionar”.

El suport de les persones que ens envolten també és molt important per mantenir la motivació o ajudar a tirar endavant els nostres objectius. Rebre reforços positius o saber que tenim algú al costat per superar els moments més complicats ens serà de gran ajuda. “La meva parella va ser un pilar clau en els moments difícils tant en l'àmbit emocional com pràctic, ja que es va ocupar de totes les feines de la casa, i també estudiar i entrenar-me en grup m’animava i m’ajudava els dies que estava menys motivada”, explica l’Ona.

Tots ens hem trobat que un matí ens llevem i allò que normalment ens manté endollats, satisfets i motivats ens falla. És un bon moment per valorar l’esforç que hem fet, el procés que hem seguit per arribar fins on som i pensar activament en les coses que fan que altres matins sí que ens sentim realitzats amb allò que fem: “Penso que tinc la gran sort de ser bombera. Penso que fa quatre dies era el que més desitjava i pel que tant he lluitat i patit, i ara tinc la sort de tenir-ho. Penso en tota aquella gent que encara ho està intentant, en la duresa del procés. Penso què passarà avui a la ciutat de Barcelona? Ens en sortirem?”, conclou l’Ona.