Digue'm què beus i et diré d'on ets

BarcelonaA Mèxic, tequila; a Rússia, vodka; al Brasil, caipirinha, i a Alemanya, cervesa. Podríem dir que cada país té la seva beguda nacional (la ratafia és la nostra?), i el cert és que cadascuna recull la història d'un poble o d'un context social i econòmic. No hi ha celebració que es preui que no compti amb el seu brindis i, depenent d'on brindem, el ritual s'acompanyarà amb una beguda o una altra.

L'editorial Cinco Tintas acaba de publicar un llibre magnífic, de gran format, que ens permet fer una volta al món a través de 80 begudes, una excusa per viatjar des de casa per 80 països i descobrir quina és la seva beguda i per què. Es tracta de La vuelta al mundo en 80 bebidas, de Jules Gaubert Turpin i Adrien Grant Smith Bianchi, que ens ofereixen una introducció gràfica a la història de l'alcohol –que es remunta a l'any 10000 aC–, així com la història de l'elaboració de cada beguda, consells per degustar-la, la seva localització al mapa i dades d'interès sobre cadascuna.

Així, podrem descobrir que el 6000 aC hi ha els primers vestigis arqueològics de fermentació de most, que el 600 aC els fenicis van fundar Marsella i van crear la primera vinya de França a la Provença, que al segle I es va iniciar el cultiu de l'arròs al Japó i l'elaboració del sake o que el 1680 Arthur Guinness va elaborar la seva primera porter a Irlanda. També podem aprendre a diferenciar entre begudes macerades, com el vermut o el limoncello; begudes fermentades, com el vi, la cervesa o la sidra, i begudes destil·lades, com el whisky o el rom.

El barista Antonio Naranjo, artífex de la cocteleria barcelonina Dr. Stravinsky i figura de referència mundial en el món dels còctels, reconeix que "una beguda característica d'un país ens parla de la seva gastronomia, de la seva cultura, de la seva història i, fins i tot, de la seva diversitat". "Les begudes expliquen part de la història d'un lloc, i podem posar l'exemple de la ratafia catalana. És un licor de nous verdes i herbes de camp català, és bandera d'una regió, l'olores i et transporta a un lloc, a un moment", diu. A l'hora d'idear un nou còctel, una nova combinació, ¿es té present la beguda més pròpia de la zona? Naranjo respon amb un sí rotund. "És molt important fusionar-te amb la zona on vius, i encara més sent un bar internacional com el Dr. Stravinsky, on ens visita gent de moltíssims països. Tenim el deure d'educar els nostres clients amb les begudes típiques de la zona i amb les històries que aquestes begudes ens expliquen. Creiem que és un valor afegit al còctel, més enllà del gust i la textura".

Antonio Naranjo, cubà de naixement, ha treballat a Sevilla, a Barcelona i a Noruega i reconeix que justament "descobrir els gustos dels clients de diferents llocs era un dels motius" que el van empènyer a "viatjar, trobar si la cultura, el clima... influïen en el paladar de les persones". "I la resposta és, sens dubte, que sí. En països freds es beu més fort, begudes àcides, calentes. A les zones més meridionals, els glops són més afruitats, llargs i dolços. És molt interessant veure com un factor com el clima pot influir en el paladar de les persones", diu. I és que, com remarca Naranjo, "hauria de ser obligatori, quan viatgem, que, de la mateixa manera que anem a veure els diferents monuments i punts d'interès del país, també ens involucrem amb la seva gastronomia en general, que és una part molt bonica i interessant de cada país. I això ha d'incloure les seves begudes i els còctels que podem crear. Animo els viatjants que s'aturin a degustar-les, a conèixer l'origen d'aquestes begudes, perquè en cada destil·lat trobaran detalls de la cultura que visiten, i és realment enriquidor", diu. Així que bon viatge virtual i, recordeu, cal beure amb moderació.