Les begudes amb alcohol es llancen a l'alternativa 0,0

BarcelonaLa voluntat creixent de tenir una vida sana ha arribat a les begudes alcohòliques. Elaboradors de cervesa, vi o destil·lats també tenen alternatives amb menys alcohol, o que directament no en porten. Sobretot són les grans marques, les que han abraçat la tendència d'oferir productes que a priori poden semblar més saludables o healthy. Amb la multiplicació de referències disponibles, les begudes que redueixen l'alcohol o en prescindeixen s'han convertit en un segment que experimenta increments exponencials any rere any, i les previsions és que el seu consum encara vagi a més. Ara bé, els dietistes nutricionistes avisen que no tenen per què ser opcions més sanes, sobretot perquè poden portar un alt contingut en sucre (especialment quan en duen d'afegit o es combinen amb un refresc).

A més d'atendre la demanda de productes més saludables, els elaboradors busquen cobrir el consum de qui no vol (o no pot) beure alcohol, com quan s'ha d'agafar el cotxe o hi ha algun condicionant de salut. La cervesa és el primer que pot venir al cap com a beguda que té alternatives "sense alcohol", una etiqueta que implica tenir un grau alcohòlic inferior a l'1%, o "0,0", que no n'hauria de dur gens. Amb els anys, s'està sofisticant la tecnologia per elaborar-les i millorar-ne el gust. Segons Cerveceros de España, l'entitat que agrupa els grans cervesers (i alguns dels grans d'entre els artesans), avui dia ja existeixen una quarantena de referències només a l'estat espanyol. "Des que es va introduir fa més de 40 anys a Espanya, ens hem convertit en els principals productors i consumidors de cervesa sense alcohol de la UE", afirma Jacobo Olalla, que és director general de l'entitat.

Detalla que el 13% de la cervesa que es pren a l'Estat no porta alcohol (o molt poc). "Això es deu a l'alta qualitat i aposta per la innovació de les cerveseres espanyoles, i als hàbits i la consideració que els espanyols tenen per aquesta beguda", afirma Olalla, que especifica que gairebé la meitat dels consumidors de cervesa també ho són de cervesa sense alcohol. El 2020 va suposar un fre a la seva expansió, però l'entitat està convençuda que la demanda continuarà augmentant. La tendència es va veure alterada per un increment del consum "d'indulgència", és a dir, que, davant de la reducció d'ocasions per anar a un bar, es va primar el consum de cervesa tradicional a casa com a petit plaer en dies difícils.

Vi i destil·lats s'apunten a l'èxit de la cervesa

El vi també s'està fent un lloc en la gamma d'opcions sense alcohol, i no parlem del Pinky, un refresc carbonatat de poma que es promociona com a "ideal per a les festes dels nens" però que es presenta amb una ampolla com la del cava. Qui s'ha apuntat a la tendència són vins i escumosos elaborats amb raïm que han passat per un procés de desalcoholització, que es poden trobar als supermercats i que produeixen grans cellers catalans. Freixenet i Codorníu tenen un escumós blanc i rosat cadascun, mentre que Família Torres té tres vins (blanc, rosat i negre) i un escumós. Coincideixen a explicar que, amb els anys, han perfeccionat la tècnica per preservar aromes i retirar-ne tot l'alcohol. Torres el treu amb el sistema Spinning Cone Column d'evaporació al buit amb columnes giratòries, com si fos una centrifugadora.

De vins i escumosos 0,0 n'hi ha de més i de menys aconseguits. En un tast a cegues, alguns podrien arribar a confondre's amb un vi o un cava, però en d'altres es fa evident el sucre o el carbònic afegits, i algun porta colorants. Ara bé, els escumosos sense alcohol representen el 0,4% del total d'escumosos que es venen a Espanya, i creixen per sobre del 100% anual, segons estudis de mercat als quals fa referència Freixenet. Aquest celler assegura que és líder al país, on ven el 4% de la seva producció, mentre que el 96% restant l'exporta a 35 països. Família Torres també detecta una demanda creixent: només a l'estat espanyol va vendre 152.000 ampolles de vi i escumós el 2020, cosa que representa un 8% del total de la seva producció 0,0. Codorníu corrobora que és un segment a l'alça, i treballa en projectes en aquesta línia, com els vins frizzants, i en nous formats, com en llauna o minis (ampolles benjamí). Per la seva banda, Martini elabora aperitius sense alcohol (com si fos vermut).

Els últims a apuntar-se a la tendència han sigut els destil·lats, amb opcions fins i tot 0,0. Les empreses consultades (Pernod Ricard i Diageo) no han donat resposta a les preguntes que se'ls han traslladat, però Diageo ha enviat informació i una mostra de Tanqueray 0,0%. La companyia ressalta que la versió sense alcohol d'aquesta ginebra "manté tota l'essència" perquè l'elaboren amb els mateixos botànics que l'original. Al tast, es percep que ha estat concebuda per prendre-la en combinat, i així recordar un gintònic convencional, amb el dolç i l'amarg accentuats. Diageo explica que busquen oferir opcions que s'ajustin més a l'estil de vida actual, caracteritzat per una preocupació més gran pel benestar, i en el qual "s'han desenvolupat noves opcions de consum, incloent-hi horaris diürns", en referència als aperitius o als brunch. La Federació Espanyola d'Espirituosos afegeix que es busca innovar, si cal avançant-se a les demandes del consumidor.

Les grans marques de destil·lats temen com evolucionarà la consideració social i legislativa de l'alcohol. En l'últim informe anual de Pernod Ricard es fa una anàlisi dels riscos, i en una posició destacada -al costat de l'impacte del canvi climàtic o la inestabilitat geopolítica i macroeconòmica- figura "l'ambient antialcohol", amb "l'enduriment de la legislació, que dona lloc a noves restriccions o limitacions pel que fa a la publicitat i distribució de begudes alcohòliques". Amb tot, el No-and Low-Alcohol Strategic Study 2021 de l'IWSR Drinks Market Analysis revela que el volum de begudes sense alcohol o baixes en alcohol a Espanya va créixer un 14% en el període 2015-20 i que s'espera un creixement addicional del 10% fins al 2024. Per begudes, la cervesa és al capdavant, però els principals creixements es registren en el vi (+80% en el període 2015-20, que es preveu del 52% fins al 2024) i les begudes espirituoses, on hi ha els destil·lats (+9% en el període 2015-20 i per sobre del 125% fins al 2024).

Què en diuen els dietistes nutricionistes

Davant l'èxit d'aquestes begudes, pot sorgir el dubte de si prendre'n és més saludable que no pas consumir les begudes alcohòliques tradicionals. Rosa Albaladejo, que és doctora en nutrició i metabolisme per la URV i portaveu del Col·legi de Dietistes Nutricionistes de Catalunya (Codinucat), explica que en diverses edats s'ha generat la necessitat de portar una vida més saludable, i que "vida sana i ingesta d'alcohol no és gaire compatible", ressalta. En general, Albaladejo considera que "no és un problema" si el cap de setmana un adult pren dues copes d'una beguda alcohòlica com la cervesa en una celebració, però recalca que "l'alcohol és un tòxic" i que pot estar al darrere de malalties, com ara les cardiovasculars. Per això, pot ser que no formi part de la dieta de qui vol dur una vida saludable, i "la indústria ho sap", recalca.

Pel que fa a les begudes sense alcohol o 0,0, considera que "la majoria ho fan bastant bé, no només en sabor, sinó que no hi afegeixen gaire sucre", però adverteix que no són sinònim de saludables. "No ens ho podem prendre així", defensa, ja que n'hi ha que porten sucre afegit com a element corrector, d'altres que són un combinat envasat que inclou un refresc ensucrat o que, quan s'afegeix tònica a una ginebra sense alcohol, sí que es retiren les calories de l'alcohol, però no s'evita el sucre de la tònica. D'altra banda, la moderació en el consum també ha de prevaldre en les begudes amb menys contingut alcohòlic però que no l'eliminen. "Tot el que sigui rebaixar l'alcohol, perfecte; però això no significa duplicar el consum", ressalta Albaladejo, que recomana llegir bé l'etiqueta per comparar amb altres marques quina pot ser la més idònia.