'Pole dance': de ball sexi a esport de competició

Barcelona"Encara hi ha molta gent que quan els dic que em dedico al 'pole dance' em miren amb cara estranya, perquè ho associen a la barra d’estriptis americana. He de donar moltes explicacions perquè s’entengui que és un esport”, diu Maria Contreras, fundadora de la Pole Dance Factory de Barcelona, una de les primeres escoles d’aquesta disciplina que va obrir a la ciutat. “Vaig descobrir aquesta pràctica fa dotze anys a Amsterdam. Jo anava a fer classes de salsa i vaig veure que a la sala del costat feien pole dance i vaig decidir provar-ho. Al cap d’un temps vaig pensar que seria bona idea obrir una escola aquí. En aquell moment només n’hi havia una, la de Chiqui Martí, però estava enfocada al ball sensual, i jo volia centrar-me en l’esport”, explica Contreras, que també és la presidenta de l’Associació de Pole Dance de Barcelona i vicepresidenta de la Federació Espanyola de Pole Sport (FEPS), que és oficial des d’aquest febrer, després de més d’un any amb tràmits.

La principal lluita d’aquesta escola des que va obrir, ara fa sis anys, ha sigut reivindicar el '' com a esport' . “El que nosaltres practiquem, i el que es practica ara a la majoria d’escoles de Barcelona (que ja n’hi ha sis), és el 'pole sport' –comenta Contreras–. No és que estiguem en contra del ball sensual o l’estriptis a la barra, però el que fem nosaltres és una altra cosa”. Per la seva banda, Alenka Miguetti, una de les professores de l’escola, explica que es tracta d’un esport que s’ha nodrit de diverses disciplines. “El seu origen més conegut és la dansa eròtica, els estrípers de la barra americana, però no és l’únic. El 'pole dance' esportiu s’ha alimentat de moltes altres disciplines, com la gimnàstica o l’acrobàcia.' De fet, l’únic que té en comú amb el ball sensual és la utilització de la barra”, explica Miguetti.

El somni de ser olímpic

“La creació de la Federació Espanyola ha ajudat a regular la pràctica i ha permès organitzar competicions en un marc oficial”, explica Contreras. De fet, aquest cap de setmana (1 i 2 d’abril) té lloc al Palau de Congressos de Tarragona una de les competicions de 'pole sport' més rellevants de l’Estat, ja que els guanyadors seran els representants de l’Estat en el campionat mundial. Aquest és el segon any que la competició és oficial i ja està afiliada a la Federació Internacional de Pole Sport (IPSF). Tot i així, Contreras considera que encara queda molt camí per recórrer: “El nostre somni és que arribi a ser un esport olímpic. Ja s’ha fet la petició diverses vegades al Comitè Olímpic Internacional”. Tot i que encara no ho han aconseguit, cada vegada hi ha més països que s’afegeixen a l’Associació Internacional de Pole Dance Fitness, una institució amb seu a Londres que reclama el reconeixement del 'pole dance' com a esport olímpic.

Per la seva banda, Júlia Gil, una altra atleta d’aquesta disciplina que fa classes en diverses escoles, considera que el 'pole dance' ja no es pot definir d’una sola manera, sinó que pren múltiples formes. “Fins fa un temps només hi havia la branca més sexi i la més esportiva, però ara cada vegada hi ha més categories. Parlem de 'pole sport' quan està enfocat a la gimnàstica i a l’acrobàcia, de 'pole fitness' quan està enfocat a la tonificació física, de 'pole dance' o 'pole classic' quan es valora sobretot el ball, i de 'pole' art quan el focus es posa en l’actuació”, explica Gil. En aquesta línia, Miguetti opina que és important entendre que la barra és un element amb el qual cada persona pot interactuar de la manera que vulgui: “Pots ballar, fer acrobàcia o, fins i tot, desvestir-te, si et ve de gust”.

Reforçar l’autoestima

Contreras assegura que en pocs anys ha canviat molt la imatge que es té d’aquesta pràctica. “A l’inici de l’escola ens venien a preguntar per fer xous en comiats de solters... Ara ja es coneix més el que fem i les persones que practiquen l’esport ja no se n’amaguen. Abans no en veies mai fotos penjades a les xarxes socials, i ara molts alumnes es posen fotos de perfil d’ells fent 'pole dance'. Ja no els fa vergonya”, comenta la professional, que explica que quan va obrir la Factory Pole Dance, a tot l’Estat només hi havia unes quatre o cinc escoles, i ara n’hi ha gairebé cent. Miguetti considera que ara hi ha un boom d’aquest esport. “Crec que una de les raons que expliquen el seu èxit és que és molt divertit. Per a mi és com un joc infantil, com si t’enfilessis a un arbre. T’ho passes bé i a finals d’any et mires al mirall i dius: «Aquesta tan forta soc jo?» Treballes el cos sense passar-ho malament”.

Molts aficionats al 'pole dance' asseguren, a més, que és un esport que ajuda a guanyar seguretat en un mateix. “T’obliga a quedar-te amb poca roba davant d’altres persones –amb top i calcetes en el cas de les noies–, perquè el contacte de la pell és el que fa que t’aguantis a la barra. Això fa que acceptis el teu cos –exposa Miguetti–. Hi ha gent que diu que et fa sentir sensual i atractiva. Potser també, però el que crec és que sobretot et sorprens de tot el que ets capaç de fer amb el teu cos”. Contreras explica que fins i tot hi ha psicòlegs que li envien pacients a l’escola per millorar l’autoestima a través del ''.' Gil hi està d’acord: “Estar fent exercici acrobàtic davant d’un mirall amb poca roba fa que guanyis seguretat en tu mateix –explica–. T’immunitzes de les exigències estètiques que ens bombardegen per totes bandes i et sents més feliç amb tu, és una dosi d’empoderament personal”.

Un esport per a tothom

Tot i que encara hi ha moltes més dones que practiquen l’esport, també hi ha presència masculina. “És més difícil que un home trenqui amb els prejudicis de la barra. Recordo que a mi em va costar al principi, però després t’adones que és un esport com un altre. I és bonic quan passa”, diu Ruben Menjibar, un dels alumnes de la Factory Pole Dance. En altres països és diferent. “Aquí anem endarrerits. Tot just ara es comença a entendre que el pole és un esport per a tothom –diu Menjibar–. Rússia, per exemple, és un país punter en el '' masculí,' ja que molts ballarins de 'break dance' s’han sumat al 'pole'. A França i a Suïssa també hi ha molts homes que en practiquen”. Menjibar explica que a Europa aquesta pràctica va arribar bastant més tard que a Amèrica o a Àsia, on es practica el 'pole dance' de forma esportiva des de la dècada dels 90.

En els últims anys, també ha crescut molt la demanda de cursos de '' per a nens i nenes.' “Ha sigut una sorpresa i ha requerit un treball molt gran de formació per poder impartir aquest tipus de classes –diu Gil, que exerceix de professora a l’escola Seventh Sense Pole Fitness de Terrassa–. La veritat és que no parem de sorprendre’ns amb les habilitats i la passió que els més petits aporten a aquest esport. Ara fins i tot hi ha competicions també per a la seva categoria".