Audrey Hepburn i Givenchy: sobre elegància i amors platònics

Barcelona“L’única roba amb la qual em sento jo mateixa és la de Givenchy. Ell és més que un dissenyador, és un creador de personalitat”. La frase, pronunciada per Audrey Hepburn, deixa clara la devoció que sentia la protagonista d’ Esmorzar amb diamants (1961) pel dissenyador francès. Una admiració que era mútua, perquè Hubert de Givenchy, de 89 anys i un dels últims grans couturiers encara vius, adorava l’actriu: “Era única, especial, generosa. Tenia un físic impressionant i una cara molt expressiva. Semblava fràgil però posseïa un caràcter molt fort i no s’enfonsava mai davant la gent. Vam tenir un gran amor platònic”.

Fins al 26 de març, podem testimoniar aquesta història de moda i germanor gràcies a Hubert de Givenchy. To Audrey with love, una mostra organitzada pel Museu Municipal de l’Haia (Gemeentemuseum) que apropa als visitants esbossos, vestits, fotografies i gravacions que documenten la relació entre estrella i dissenyador.

Tal com s’explica a l’exhibició, l’amistat entre Givenchy i Hepburn es remunta al 1953. Sembla que tot va començar amb un equívoc. El creatiu francès va rebre la proposta de dissenyar el vestuari de la pel·lícula Sabrina (1954) però la va refusar perquè no tenia temps. L’endemà va arribar-li una invitació per sopar amb una tal senyoreta Hepburn. “Tota l’estona vaig assumir que havia quedat amb Katharine Hepburn”, ha explicat Givenchy. Però qui va aparèixer pel seu atelier aquell vespre no va ser la Katharine, sinó una encantadora noieta que tot just acabava de guanyar un Oscar per la seva interpretació a Vacances a Roma (1953) i es delia per col·laborar amb ell. Encara no gaire convençut, Givenchy va decidir fer-li unes proves de vestits: “Tot li quedava absolutament perfecte. Em va conquistar”.

A partir d’aquí, Hubert de Givenchy es va convertir en el modista de capçalera d’Audrey Hepburn. Junts, musa i couturier van escriure algunes de les pàgines daurades de la història de la moda del segle XX. Givenchy va firmar peces tan icòniques com el vestit negre d’Esmorzar amb diamants Esmorzar amb diamantso els meravellosos models de la comèdia musical Funny face (1957). El dissenyador francès no només es va ficar a l’armari cinematogràfic de Hepburn, també al sentimental. Seus són els vestits que Audrey Hepburn va lluir les dues vegades que es va casar: el primer -virginal, romàntic i amb delicada faldilla de vol-, en el seu enllaç amb l’actor Mel Ferrer el 1954; el segon -rosa, amb mocador a joc, minifaldilla i ecos ie-ie- en les seves segones noces, amb el psiquiatre italià Andrea Dotti el 1969.

Tots aquests models, i d’altres que no s’havien mostrat mai al públic, es poden contemplar a l’exposició del Genteemuseum, orquestrada amb la col·laboració de Givenchy i que pretén ser una carta d’amor pòstuma del couturier cap a la seva enyorada amiga. L’última vegada que tots dos es van veure va ser a Ginebra a principis dels 90, poc després que a ella li haguessin diagnosticat el càncer que se l’acabaria emportant el 1993. “Va marcar la meva vida fins al seu últim sospir”, ha declarat Givenchy amb motiu de la inauguració de la mostra.

La fi de la innocència?

La història de lleialtat i amor entre Audrey Hepburn i Hubert de Givenchy -que fins i tot li va dedicar un perfum, L’Interdit, el 1957- resulta inspiradora. ¿Però seria possible trobar avui exemples de relacions igual d’incondicionals i fidels entre dissenyadors i estrelles?

Inmaculada Urrea, sòcia fundadora de la consultora de branding especialitzada en moda Sofoco, és categòrica: “S’han acabat els vincles fonamentats en l’amistat i la candidesa. No estic dient que avui no pugui haver-hi dissenyadors que tinguin bones relacions amb artistes però ara només es llueixen vestits sobre les catifes vermelles importants de Hollywood si prèviament les firmes de moda han pagat”, assevera.

Per la seva banda, l’estilista gallega Ana de Gregorio, que ha vestit actrius com Juliette Lewis, afegeix que avui les marques són molt primmirades a l’hora de triar els actors que lluiran els seus models: “Volen perxes que, a més de cert atractiu físic, tinguin una trajectòria sòlida. Més d’una vegada es neguen a vestir artistes”, assenyala.

Armani, el pioner

Tal com explica Urrea, la fi de la innocència en la relació entre dissenyadors de moda i artistes de cinema es va produir a principis dels 80 i va tenir un artífex: Giorgio Armani. “Abans les actrius tenien amistats sòlides amb els couturiers. No només vestien la seva roba: l’inspiraven. És el cas d’Audrey i Givenchy, però també de Catherine Deneuve i Yves Saint Laurent, i de Coco Chanel, que en els últims anys pràcticament va adoptar com a filla seva Romy Schneider”, comenta.

Com i quan va començar a canviar tot plegat? “Giorgio Armani es va adonar als 80 que les pel·lícules eren poderoses armes de màrqueting”, subratlla Urrea. Així, Armani va encetar la tendència del product placement, col·locant peces de roba amb el seu nom ben clar en etiquetes o títols de crèdit a films com American gigolo (1980) i Els intocables d’Elliot Ness (1987).

Armani va obrir la porta a la mercantilització i un altre episodi va acabar de conferir al fenomen caràcter contractual. “Va ser als Oscars del 1998. Sharon Stone s’havia compromès a lluir un vestit de Valentino, però el dia de la cerimònia va decidir posar-se una camisa de GAP i una faldilla de Vera Wang. Valentino havia basat la seva estratègia de màrqueting prèvia en el vestit que ella duria aquella nit. Li va fer una mala passada”, diu Urrea. A partir de llavors i per evitar canvis d’última hora, les firmes de moda s’asseguren a través d’un contracte que les estrelles vestiran els seus models sobre les catifes vermelles.

El resultat de tot plegat? Els vestits que veurem sobre les pròximes catifes vermelles de Hollywood no seran segurament fruit d’una tria basada en l’amistat o la lleialtat, sinó en sucosos xecs previs. Amb tota seguretat, Jennifer Lawrence vestirà de Dior; Michelle Williams, de Vuitton, i Kristen Stewart, de Chanel. El motiu? Totes tenen contractes blindats amb aquestes marques. “La moda ja no és cosa d’enamorats com l’Audrey i el Givenchy, sinó de diners, molts diners”, conclou Urrea.

Un llegat que va més enllà del cinema

Audrey Hepburn va ser pionera en molts aspectes. Per a molts experts en moda, la seva elegància natural no ha sigut igualada per cap altra estrella de Hollywood. Però, al marge de la seva faceta com a actriu i com a icona d’estil, Audrey Hepburn va començar una tendència que ha durat fins avui: com a ambaixadora de l’Unicef va ser la primera gran estrella de cinema a abanderar de manera continuada i compromesa una tasca humanitària. L’exposició que el Gemeentemuseum dedica aquests dies a Givenchy i Audrey Hepburn no ha volgut passar per alt aquesta faceta de l’actriu: una part de la recaptació final anirà destinada precisament a l’Unicef.