Art i surf en comunió

“La pràctica de l’artista no és diferent de la del surfista, que s’inscriu en l’oceà, el llenç més gran amb el qual es podria comprometre”. Les paraules de l’artista i cineasta Julian Schnabel encara ressonen a la Gagosian, una galeria d’art contemporani de Nova York, on l’estiu passat es va presentar l’exposició The Fletcher family: a lifetime in surf per celebrar la publicació del llibre homònim sobre una de les famílies surfistes més celebres i prolífiques de la història. Entre taules de surf vintage i quadres espectaculars en gran format hi destacaven els wrecktangles, unes escultures fetes amb taules de surf partides per les feréstegues onades de Hawaii, una cacofonia de marques i logos. L’autor era Herbie Fletcher, el patriarca de la família, un californià de Pasadena que des de ben jove va revolucionar la manera de surfejar, que després va fundar Astrodeck (una firma d’equipament per a surfistes) i que ara, amb 71 anys, explota la seva vena artística submergint-se en el que l’ha acompanyat tota la vida: el seu amor pel surf i, de retruc, pel mar.

Durant molts anys la mística del surf ha comportat una evasió immediata a les platges de Hawaii o de Califòrnia. Però la realitat és que on hi ha mar hi ha onades, siguin més grans o més petites. I un altre apunt: més enllà dels Beach Boys, les palmeres i les noies en biquini també pot haver-hi surf, com sosté el dissenyador gràfic i artista Marc Conca, a qui la passió per aquesta pràctica ha marcat la vida personal i professional. “Tenia la necessitat d’expressar artísticament tot el que sentia fent surf i volia fer-ho a través de la fotografia, la direcció d’art, el disseny gràfic, el collage... D’aquí va sorgir la idea d’Agua de Surf, un paraigua creatiu sota el qual hi caben moltes iniciatives”, afirma.

Juntament amb la productora Idil Bazán, van ser els ideòlegs de SurfCity, un festival urbà que durant quatre edicions ha reivindicat la cultura contemporània del surf, la de la gent “que viu en una ciutat com Barcelona i fa surf però també fa vídeo, pintura o disseny i escolta música electrònica”. Actualment el festival està “reformulant-se”, però ha generat sinergies en el camp de l’art i el disseny de producte. Un bon exemple és el l’emprenedor Lluís Safont, skater i surfista. “En Marc em va convidar a participar en una de les exposicions itinerants que ja muntava abans de crear el festival i mentre rumiava què fer em vaig fixar en els panots de Barcelona. I vaig pensar, si en fan de xocolata, per què no fer-ne de cera?” Així va néixer Bcn Wax, una marca de ceres per a les taules de surf que ret homenatge a la ciutat del surf petit i que gràcies a les xarxes socials ha multiplicat els seus punts de venda per la conca mediterrània.

Sota el paraigua d’Agua de Surf, Marc Conca i Idil Bazán segueixen inspirats. La seva aventura més recent és un perfum unisex i homònim que han creat de la mà del prestigiós artesà perfumista Ramon Monegal i al qual acompanyen uns evocadors collages marins. “Aquest és el primer perfum d’una sèrie de cinc: es diu 23NAO i està dedicat a l’Oceà Atlàntic Nord”, asseguren. Des de Thalassa, el seu estudi de disseny instal·lat des de l’any passat a l’Ametlla de Mar, també han sortit projectes tan llaminers com la imatge gràfica de Blue Salt, una escola de Barcelona que ofereix classes i lloguer de material en diferents especialitats: surf, paddle surf, SUP ioga... Però el que fa especial aquesta escola és que l’art hi està molt present i solen organitzar exposicions i esdeveniments que posen en dansa el surf amb diverses disciplines artístiques com la fotografia o la il·lustració.

Una d’aquestes exposicions de Blue Salt va estar dedicada a l’artista gal·lès Matthew Wigglesworth, reconegut per les seves il·lustracions d’estil retro i de colors suaus que retraten el dia a dia de la comunitat surfista. “Quan faig surf intento relaxar-me i crear línies fluides i agradables sobre l’onada. I quan dibuixo és ben bé el mateix, intento crear aquestes mateixes connexions”, explica. La seva font d’inspiració la troba on se sent més realitzat. “La idea per fer un dibuix em ve quan estic surfejant, quan estic a la platja al costat d’una foguera, quan passejo per la natura o quan miro una pel·lícula de surf. Els mateixos sentiments que tinc quan faig tot això els torno a sentir quan estic en el flux de crear. M’encanta aquest moment”, afegeix. Tota aquesta energia “positiva” Matthew Wigglesworth la canalitza capturant instants com el de la noia amb la taula sota el braç o el noi que arriba a la platja per començar un dia de surf. “Mirant-los pots crear la teva pròpia emoció. Jo només espero que el meu art ajudi la gent a sentir-se bé i potser a reconèixer un estil de vida que els porti a la vertadera felicitat”, afirma des de l’experiència personal.

Qui també ha experimentat canvis en relació amb la pràctica del surf és el pintor i muralista Marcos Navarro. “Ja fa cinc anys que visc a Euskadi, envoltat de muntanyes i d’una costa salvatge. He après que si fas surf tens més afecte per la natura i això ho he notat a l’hora de crear”, explica l’il·lustrador dels llibres Oceans i Jungles (tots dos de Mosquito Books). A banda, també col·labora amb marques com Volcom i fins i tot ha dibuixat la famosa onada californiana Rincón per a l’etiqueta d’una cervesa artesanal. Per a Marcos Navarro, que ara mateix està pintant dos quadres per a una exposició col·lectiva a Melbourne, el surf també és meditació, una manera de conèixer-se a un mateix i de reconèixer-se en la seva pròpia obra. I és que com va dir Julian Schnabel, tant l’artista com el surfista “defineixen la seva humanitat de la manera més personal, utilitzant-se per dibuixar les seves línies de vida a través de la llibertat massiva i fugaç d’aquest poder, el poder i la majestuositat del mar”.