Historiadora de l'art i de les religionsAntoine de Saint-Exupéry ens diu a 'El Petit Príncep': “Només s’hi veu correctament amb el cor. L’essencial és invisible als ulls”. Com ens diuen les tradicions espirituals, el cor és la seu d’una mirada veritablement transformadora.
La nostra mirada és la nostra manera de ser al món i manifesta el nostre sistema de creences. Malauradament, des de la nostra infantesa, hem estat programats i educats amb una mirada basada en la carència. A poc a poc, es va instal·lant en nosaltres l’hàbit d’enfocar-nos en els defectes i les febleses, i cada cop es fa més difícil percebre el que és valuós. Però no podem obviar, o deixar de banda, la capacitat i el poder que tenim, mitjançant la nostra mirada, de transformar, no només l’altre sinó tot el que ens envolta. Per estrany que ens pugui semblar, la nostra mirada cap a l’altre, si és limitadora, condiciona les seves possibilitats de realització, i cal destacar, especialment, el poder devastador que això té en els nens i els joves.
Però podem assumir la nostra responsabilitat i intentar desprendre’ns d’aquesta mirada, desenvolupant i exercitant una altra mirada, l’anomenada mirada apreciativa que s’enfoca en les virtuts i els talents i possibilita que puguem reconèixer i percebre el que és valuós en l’altre. Aquesta mirada potenciadora ens exigeix alliberar-nos dels nostres prejudicis i projeccions per poder veure, com ens diu Saint-Exupéry, l’essencial: la realitat despullada de tots els vels amb què les nostres creences l’oculten.
Així doncs, hi ha una realitat plena de bellesa, abundància i oportunitats que només es manifesta en aquelles persones que desenvolupen la capacitat d’apreciar-la. La mirada apreciativa és una mirada lluminosa cap a l’altre i cap a tot el que ens envolta i ens ajuda a despertar-nos de la nostra ceguesa, que ens situa en la creença que tot és més fosc del que en realitat és.