Quan Armani i Balenciaga venien a Sabadell per la seva moda

SabadellAquests dies a Sabadell es pot visitar una de les millors col·leccions de moda catalana del segle XX gràcies a la Fundació Antoni de Montpalau. Es tracta de la mostra Sabadell teixeix, que es pot veure a l’Espai Cultura de la Fundació 1859 Caixa Sabadell. A l'arribar a la sala molta gent pregunta qui era l’Antoni. ¿Un industrial del tèxtil o un dissenyador? Doncs no, és el protagonista de la novel·la Històries naturals de Joan Perucho, un científic que acaba buscant vampirs. Com ha acabat aquest nom a la fundació que té més peces de roba de tot l’Estat, amb més de 18.000 vestits? És humor sabadellenc. Anna Maria Casanovas, la presidenta de la Fundació, i Josep Casamartina, el director, són lletraferits i van proposar aquest nom demanant permís a la viuda de l’escriptor. A la ciutat que va veure néixer la Colla de Sabadell o el cantant Albert Pla, tot és possible. També que un caçador de vampirs del segle XIX acabi donant nom a una fundació.

A Sabadell tenen clar que ells van ser la Manchester catalana. Altres ciutats reclamen aquesta distinció, però a la vila vallesana, a més de ser de la broma, són seriosos quan toca treballar, i aporten proves. "Ho veus? Més del 60% de les teles eren fetes a Sabadell", explica Josep Casamartina ensenyant el programa d’un dels "salones de la moda española" dels anys 60 fet a l’Hotel Ritz de Barcelona, on s’explicava l’origen del material de cada vestit. Casamartina i Ismael Núñez han estat les ànimes que han organitzat aquesta exposició, que es pot visitar a la sala de l’Espai Cultura de la Fundació 1859 Caixa Sabadell fins a l'1 de desembre. A mitjans del XIX, Sabadell va passar de ser un poble a ser una ciutat industrial. El lèxic local és ple de paraules relacionades amb el tèxtil, sector que va canviar-ho tot. "Falta acabar d'explicar la relació amb la moda i el disseny: les empreses sabadellenques venien a les millors marques italianes. Venien al Japó i als Estats Units. Els dissenyadors venien aquí", diu Casamartina. Marques com Armani, Dolce&Gabbana o Paul Smith han treballat amb empreses de Sabadell constantment. També ho van fer puntualment Hermès, Karl Lagerfeld o Dior.

De Balenciaga a Santa Eulàlia

La Fundació Antoni de Montpalau va néixer gràcies a l’empenat de diferents famílies de Sabadell. "Es buidava un pis i apareixien vestits d’època preciosos. Tothom treia pit amb les fàbriques i les xemeneies, però s’oblidava el paper cabdal de la ciutat en la moda", defensa Casamartina, que recorda que el 2008 es va improvisar per primer cop una exposició a la ciutat, a la Casa Arimon, gràcies al periodista Plàcid Garcia-Planas, membre d’una gran nissaga del tèxtil, que va cedir l’espai. "Durant quatre caps de setmana va venir molta gent i sempre ens havia quedat l’espina clavada de no poder fer una nova exposició a la ciutat. N’hem fet a Barcelona, Madrid, Badalona, Palma, Oviedo, Alacant, Brussel·les o al Museu de Balenciaga a la seva vila natal al País Basc, Getaria". Algunes d’aquestes exposicions van ser ben sonades, com Barcelona alta costura, al Palau Robert, el 2011. La Fundació ha rebut donacions de desenes de famílies de tot Catalunya, i ha esdevingut una referència en el sector de la moda, però faltava reivindicar les arrels vallesanes. Ara és possible amb aquesta exposició de més de 90 vestits i abrics d’alta costura, que cobreix el període del 1920 al 2010.

Serà la primera de tres exposicions sota el paraigua Sabadell es posa de moda, emmarcades en la capitalitat cultural de la capital vallesana aquest 2024. En aquesta primera exposició es mostren peces fetes amb material sabadellenc de marques tan conegudes com Balenciaga, Pertegaz, Pedro Rodríguez, Santa Eulàlia, Carmen Mir, Robert Dalmau, Asunción Bastida o, evidentment, un sabadellenc com Toni Miró. Les altres dues exposicions s’anomenaran Sabadell confecciona i Sabadell crea, aquesta darrera centrada en els dissenyadors. "Volem deixar constància de tot el que va néixer a la ciutat. Parlar dels telers, però també dels dissenyadors. Dels sastres i dels comerciants. De firmes de moda actuals que tenen arrels a la ciutat, com Mango, Stradivarius o Companion, marca que trepitja fort al sector dels texans gràcies a Iu Franquesa. O dels dissenyadors actuals, ja que la tradició continua viva amb noms com Yolancris o Txell Miras -explica Casamartina-. O Joan Serra. Durant anys el modista dissenyador de Santa Eulàlia va ser Pere Formosa, que va tenir d'ajudant al sabadellenc Joan Serra. Ell va assumir les tasques del taller des dels anys cinquanta fins a finals dels setanta", afegeix. L’exposició inclou catàlegs, vídeos amb entrevistes i dos fragments dels grans murals fets amb teixits sabadellencs, i els esbossos i projectes d’Antoni Vila Arrufat, fets en col·laboració amb el decorador Josep Vives Bracons. El 1929, a la famosa Exposició Universal de Barcelona, Sabadell va tenir una sala pròpia amb aquests murals art déco fets amb teles vallesanes, de les quals han sobreviscut només aquests fragments.

Aquesta trilogia d’exposicions hauria de ser el pas previ per poder crear a la ciutat un espai d’exposició permanent, que de pas permeti a la Fundació reunir en un mateix lloc bona part de la seva col·lecció. La idea és trobar aquest espai al futur Museu del Gas, que recopilarà la història de la ciutat. L’Ajuntament de Sabadell va aprovar en el ple de l’última setmana del mes de juliol la compra de l’antic Museu del Gas per 3.185.570 euros, i s’hi ha d’ubicar un nou equipament museístic de la ciutat que permetrà explicar amb més profunditat la història de Sabadell i, en part, el seu passat tèxtil. Perquè Sabadell va ser una de les ciutats més importants del tèxtil europeu, amb lligams amb Manchester o la ciutat italiana de Prato. A l’exposició hi ha un mapa dels anys 60 amb tots els locals on es treballava amb teixits. Centenars de punts ocupen tot Sabadell, on es va treballar tot el procés, especialment de la llana, però també del cotó, la seda i, després, les fibres artificials. "És fascinant, tenies cases amb dos telers on una família treballava de forma modesta i les grans fàbriques que treballaven amb mig món, tot ben a prop", afirma Casamartina, que recorda: "Terrassa de seguida va diversificar la seva producció. També va ser una ciutat important, però van apostar més per la llenceria, deixant una mica la moda. A Terrassa van ser molt importants amb les mitges, per exemple, un dels centres més importants del món en mitges", afegeix. Passat gloriós del tèxtil vallesà, en una època en què, a Itàlia, ciutats com Sabadell eren ben conegudes. "En compraven des de Romeo Gigli fins al mateix Giorgio Armani", de qui s’explica que venia a veure el seu amic Josep Maria García-Planas per comprar teixits a la fàbrica Artèxtil. Ara es pot viatjar en el temps i fer volar coloms, imaginant en quins actes socials es van fer servir els vestits exposats a la ciutat que durant dècades va ser una gran fàbrica tèxtil.