Ara no oblidem els nostres animals

El confinament no només ha canviat els nostres hàbits, sinó també els dels animals amb els quals convivim. Molts s’han acostumat a estar més acompanyats durant els últims mesos, ja que les seves famílies han passat més temps a casa, i potser, en el cas dels gossos, a sortir més vegades al carrer. Ara que a poc a poc anem tornant a les rutines d’abans, és important assegurar-se que els nostres companys animals visquin aquests canvis de la millor manera. “Per a molts animals la pandèmia els ha proporcionat una relació més positiva amb la seva família, ja que hi han pogut conviure més. Si ara desapareix de sobte, els pot afectar negativament. Els animals són molt receptius al seu entorn”, comenta Carme Méndez, presidenta de l’Associació per a la Defensa dels Drets dels Animals (ADDA), ubicada a Barcelona. “Els primers dies poden tenir la sensació de pèrdua de la companyia i de la convivència, dos dels factors que més els omplen, i sentir-se enyorats i tristos”. Méndez assegura que els animals noten els canvis que s’estan produint però no entenen per què i recomana “estar alerta de com se senten i com ho estan vivint, i acompanyar-los perquè en cap cas sigui un procés traumàtic”.

És probable que els gossos i els gats no hagin viscut el confinament de la mateixa manera, segons exposen les psicòlogues Mari Arrabal i Gema Hernández, del grup de treball de Benestar Animal i Teràpies Assistides amb Animals del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (GT de Benestar Animal i TAA del COPC). “Els gossos són gregaris, depenen de la seva vida en manada. Si la relació amb la família humana és òptima, és probable que durant aquest temps hagin sigut més feliços i que quan la família comenci a passar més hores fora de casa ho trobin a faltar. En termes generals, els gats són més independents. Si durant una temporada la família humana està més temps a casa, no hauria de suposar un gran canvi per a ells, tret que aquesta família fos un factor estressant”. Les psicòlogues també comenten que les necessitats, els hàbits i els costums d’uns i altres són diferents. “Els gats normalment no surten al carrer com els gossos si viuen a la ciutat. Però cada individu és diferent, depèn de factors com l’entorn, la socialització i el vincle creat. Hi ha gats que desenvolupen un gran vincle amb la seva família humana i poden arribar a trobar-los a faltar exactament igual que un gos”, exposen Arrabal i Hernández.

Separació gradual

El millor per als animals és que els canvis en els seus hàbits es produeixin de forma progressiva. “S’han d’intentar evitar els canvis bruscos. En el cas dels gossos, per exemple, que no passin de tenir tota l’atenció i la companyia del món a quedar-se sols en un dia”, diu Méndez. Coincideixen amb ella Arrabal i Hernández, que opinen que per pal·liar la situació és aconsellable que el gos es vagi acostumant a tornar a estar sense la família gradualment. “Per exemple, deixant-lo sol una estona cada dia i anar augmentant el temps a poc a poc”. En el cas que els gossos hagin gaudit de més passejades i esbarjo, ja que per a algunes persones han sigut l’excusa per sortir al carrer, és recomanable que aquestes sortides no acabin d’un dia per l’altre. En canvi, si ha sigut el contrari i s’ha sortit menys, una bona idea és ampliar l’espai del dia dedicat al passeig del nostre gos i que es pugui començar a relacionar amb altres gossos. Des del GT de Benestar Animal i TAA del COPC recomanen anar especialment amb compte amb els gossos amb pors o emocionalment poc estables. “És més freqüent que puguin patir problemes de comportament, com l’ansietat per separació. Cal parlar amb un veterinari i treballar des de la base el problema que tingui cada gos”.

Les expertes coincideixen en l’opinió que en tots els casos és important respectar l’espai i les necessitats dels animals de companyia. “Tenir presents les seves rutines i respectar els seus temps de descans, de passeig, en el cas dels gossos, la seva alimentació, garantir la seva higiene i la cura, proporcionar joguines que estimulin la seva naturalesa de joc... En el cas dels gats és important tenir en compte la divisió del territori en àrees, i que aquestes àrees estiguin correctament delimitades i respectades”, expliquen Arrabal i Hernández. Per exemple, el menjar i l’aigua d’un gat mai han de ser a prop de la sorra on fa les seves necessitats. “I evitar factors d’estrès que puguin influir sobre l’animal. En el cas del confinament, pot ser que els nens no respectin l’espai de l’animal ni el temps de descans, o que el teletreball ocupi espais delimitats per a l’animal i se senti envaït”. Quan es treballa des de casa, a vegades els nostres animals de companyia també hi volen participar, perquè no saben que estem treballant. “El millor és oferir-los una activitat alternativa, una joguina per mossegar, sortir a passejar uns minuts”, recomanen les expertes.

Perill d’abandonament

Els animals que pateixen ansietat per separació poden mostrar problemes de conducta, com ara bordar més del compte en el cas dels gossos quan es queden sols, fer sorolls, rascar portes, fer malbé el sofà... Això preocupa moltes protectores, ja que podria ser un motiu d’abandonament. “Per a un animal el confinament no ha sigut una situació normal. I ara s’haurà de tornar a adaptar a la nova vida. Si aquest procés no es fa bé, l’animal es pot sentir sol i pot adoptar problemes de comportament”, diu Sílvia Serra, presidenta de la Societat Protectora d’Animals de Mataró, que explica que també els preocupen les conseqüències que es poden derivar de la situació econòmica actual. “Pot generar situacions crítiques, com ara que algunes famílies es vegin obligades a abandonar l’animal per falta de recursos”. Serra també explica que des de la protectora han viscut aquests mesos amb molta incertesa. “Al principi vam patir per si ens col·lapsàvem. Vam deixar de fer adopcions per seguretat, només en fèiem en casos molt excepcionals, però seguíem recollint animals abandonats. Per sort, amb les mesures més estrictes de confinament els abandonaments i els animals perduts van disminuir força”.

Ara que les mesures es van relaxant a poc a poc, torna a augmentar el nombre d’animals que les protectores recullen al carrer. “Alguns són abandonaments però molts altres són animals que s’escapen i es perden, sobretot en època de zel, que en el cas de les gates és de març a novembre, i en les gosses, dues vegades a l’any, primavera i tardor -exposa Serra-. El problema és que molts animals encara van sense microxip i això dificulta molt trobar els propietaris. “És irresponsable i ens perjudica molt. Crec que és el principi bàsic per tenir un animal en condicions. I a més, ara és obligatori per llei”, diu. Serra vol pensar que la situació a causa de la pandèmia servirà per valorar més els animals amb els quals convivim. “Han fet una tasca social d’acompanyament a persones que estaven soles i han sigut un punt de reforç per a molta gent, aportant tranquil·litat i afecte i ajudant a disminuir l’angoixa. Espero que això ens serveixi per ser més responsables i millorar la nostra relació amb ells”, conclou Serra.