“Ara hi ha menys locals LGBTIQ que fa 15 anys": així ha revolucionat Grindr les cites i relacions gais

“Per fer xarxa”, “per buscar sexe”, “per sentir-me part del món gai” o “per conèixer gent del col·lectiu”. Amb 15 anys de vida, Grindr s’ha convertit en la plataforma de flirteig per excel·lència de la comunitat gai. Tot i els intents de l’empresa d’ampliar el negoci amb la resta del col·lectiu LGBTIQ, la majoria dels usuaris continuen sent homes que tenen sexe amb homes.

“És una aplicació de cruising digital”. Així defineix Grindr el periodista i antropòleg Christo Casas, autor del llibre Males pècores, en què fa una reivindicació de la promiscuïtat "com una cosa no necessàriament dolenta”. “Se’ns ha explicat que és dolenta des d’una moral catòlica i capitalista que ens ha ensenyat a portar el sexe a l’àmbit privat de la llar”. Apunta que sota l’encara estesa condemna moral a aplicacions com Grindr per afavorir relacions sexuals immediates i vincles sovint efímers “s’hi amaga una condemna a les pràctiques sexuals i a les sexualitats dissidents”.

Hi coincideix el sociòleg expert en sexualitat i gènere Òscar Guasch, també professor a la UB, que destaca que aquestes pràctiques sexuals “són relacions democràtiques entre adults sensats que consenten lliurement”, i assenyala les crítiques “reaccionàries” com a “crítiques a la democràcia i la llibertat en l’exercici de la sexualitat”. De fet, Guasch remarca, citant al teòric Marcel Mauss i el seu llibre Ensayo sobre el don, que aquestes trobades sexuals espontànies creen un “sentit de pertinença (és a dir, vincles i solidaritats) entre els que hi participen” i, per tant, comunitat.

Deixant de banda la condemna moral, l’aplicació rep habitualment crítiques per com està dissenyada i per com això repercuteix en la salut mental dels usuaris. “Totes les aplis per lligar tenen aquest concepte de catàleg, que no està tan allunyat del que pots fer en una discoteca quan vols lligar. El que passa és que a Grindr hi ha un llenguatge i uns codis que no tenen cap mena de sentit”, considera l'Ian, un jove barceloní de 23 anys. “És bastant agressiu i deshumanitzant, la majoria de gent et tracta com si fossis un objecte”, explica el Carlos, que té la mateixa edat i és de Malgrat de Mar.

Més enllà dels problemes de salut mental que pot suposar la validació personal a través de l’aprovació dels altres exclusivament mitjançant l’aparença física, una de les característiques que afavoreix la deshumanització que apunta el Carlos és el sistema d’etiquetes “estanc i hiperidentitari”, com l’anomena Casas, que ofereix Grindr. Com en moltes aplicacions, els usuaris poden posar el seu pes, mida, horòscop… però també escollir que aparegui la posició sexual (gairebé sempre coitocèntrica) que prefereixen, la tribu gai amb la qual s’identifiquen o els seus gustos sexuals. Això fa que “una pràctica sexual com ser passiu o que t’agradi el sexe oral es converteixi en la teva identitat inalterable”, apunta Casas, fet que suposa “una paradoxa” segons ell: “Aquestes aplicacions sexuals que suposadament han de servir-nos per explorar més lliurement la nostra sexualitat, et conviden a limitar prèviament a la cita quines pràctiques faràs. Òbviament, aquests rols o tribus existeixen al col·lectiu, però és una cosa que es parla i, per tant, viva i canviant. Però deixant-ho per escrit, es cristal·litza. És com una foto fixa, quan la sexualitat de la gent és en format vídeo”.

Respecte a aquesta “fredor” i “deshumanització” de què parlen alguns usuaris, deixant de banda el disseny de l’aplicació, Casas apunta a dos factors socials: d’una banda, al fet que “quan et socialitzes com a home, es pressuposa que no has de mostrar sentiments i cuidar els altres”. D’altra banda, recorda que cal tenir en compte que “la sexualitat homosexual s’ha construït en la clandestinitat, fet que ha desincentivat les relacions profundes, de compromís i estables” i això, d'una manera o una altra, ha deixat empremta en els codis socials de la comunitat.

Tot i que ara aquestes relacions puguin ser públiques i, per tant, sigui més fàcil mantenir una estabilitat, Guasch assenyala que abans costava molt trobar una parella sexual del mateix gènere. “En aquest context d’escassetat, quan trobaven una parella, el vincle que establien tenia certa solidesa social”. Ara, però, mencionant Bauman i la seva idea de societat líquida, apunta que “les tecnologies faciliten les trobades en un context d’abundància de parelles, de tal forma que els vincles són efímers perquè hi ha molta oferta”.

Impacte en el col·lectiu

Sobre aquestes trobades que també facilita l’apli, la majoria d’usuaris contactats per a aquest reportatge afirmen que quan han quedat amb algú ho han fet o bé a casa seva o de l’altra persona, o bé en un bar. És a dir, en un espai privat o en un espai mercantilitzat. En aquest sentit, segons Casas, “Grindr actua com una eina d’higienisme urbà”. Tal com passa en altres àmbits, “aplicacions com Grindr han digitalitzat el cruising i el flirteig, i això té un impacte”, afirma.

D’una banda, “ha eliminat el sexe d’espais com parcs, platges, cinemes, lavabos…, retornant-lo a l’àmbit privat, quan el que fa que el sexe queer sigui una cosa política és precisament que es pugui practicar, veure i parlar-ne en l’àmbit públic”, diu Casas. D’altra banda, apunta Grindr com un causant del tancament de locals LGBTIQ. “Ja no només en ciutats de província, fins i tot a Barcelona hi ha menys locals LGBTIQ que fa 15 o 20 anys”, assegura. La funció social que feien bars i locals LGBTIQ a l’hora de teixir xarxa i comunitat l’ha assumit en part Grindr. “Me’l vaig descarregar perquè m’acabava de mudar a una ciutat nova i volia conèixer gent nova, no només en un pla sexual o sexoafectiu, sinó també per fer xarxa amb gent del col·lectiu”, relata el Jordi, gironí de 26 anys. “Volia conèixer nois i fer amics gais. Visc a Osona i no és fàcil trobar llocs on conèixer gent del col·lectiu”, explica en Xevi, de 39 anys, que reconeix que no li sona cap lloc explícitament LGBTIQ a la zona.

Futur del model d’aplicació

“Jo soc d’un poble de Conca, de 120 habitants, on sempre he pensat que era l’únic marica”, relata Casas. “Grindr podria ser l’eina per crear xarxa entre mariques en llocs del territori rural”, apunta, alhora que adverteix: “El problema és que Grindr està fent diners amb això. A mi em preocupa especialment el fet que emmagatzema dades privades com el teu estat serològic, les vacunes que tens… informació que només el sistema de sanitat públic hauria de saber. Tot això Grindr ho té guardat i no sabem a qui l'hi pot vendre al mercat del Big Data”. Com a solució, Casas proposa que “igual que s’ha situat en el debat que potser cal crear un Twitter públic, entenent que l’espai digital també és una àgora pública, crear un sistema digital per enxarxar el col·lectiu LGBTI i queer que viu en el territori buidat podria ser una cosa molt positiva. Mentre no hi hagi un servei públic encarregat de fer-ho, se n’està encarregant un servei privat com Grindr”, conclou.