Oficis tradicionals

“Aquesta feina és exactament la mateixa de fa 400 anys”

Parlem amb enquadernadors artesanals sobre el seu ofici i com s’adapten als nous temps oferint un servei que beu de la tradició i que posa en valor els llibres

BarcelonaPrecisió, passió per la feina, paciència, dedicació, un bon pols, talent i creativitat són algunes de les aptituds que defineixen les persones que es dediquen a l’enquadernació. Una feina artesana que, malgrat els processos d’industrialització i mecanització propis del món del llibre, encara avui manté les tècniques clàssiques de l’ofici, en què les mans són protagonistes. Per descobrir els secrets d’aquest món fascinant visitem el taller de Josep Cambras al carrer Muntaner de Barcelona. Paper, coles, guàflex, teles, pells o ferros per daurar decoren les prestatgeries d’un petit local on es respira història per totes bandes. Un petit oasi per a una activitat artesanal que, com tantes d’altres, va perdent presència.

Josep Cambras és un dels enquadernadors de referència a la ciutat de Barcelona. Amb més de 50 anys d’ofici, durant més de tres dècades ha sigut professor d’enquadernació a l’Escola Industrial, activitat que ha compaginat amb la feina al seu taller. Cambras es dedica a vestir llibres, dignificant-los amb unes cobertes que elabora amb diferents materials i ornamentacions. El 2001 la Generalitat de Catalunya li va atorgar el diploma de Mestre Enquadernador. Recorda com es va iniciar a l’ofici, quan tenia 14 anys. "La meva mare tenia una llibreria en l’època del boom dels fascicles i a la botiga hi venia un enquadernador. Vaig veure que m’agradava". A partir d’aquí va començar un periple en què va anar aprenent d’altres especialistes fins a convertir-se ell en mestre i referent de molts altres professionals.

Cargando
No hay anuncios

Enquadernació en pell, en tela o paper, enquadernacions artístiques, treballs especials com estoigs i carpetes o restauració de llibres són alguns dels serveis que passen per les mans d’aquest professional. Cambras reconeix, però, "que els últims anys la demanda ha anat a menys". "Abans s’enquadernava tot, llibre vell, llibres de comptabilitat, tesis doctorals, fascicles i revistes, i ara ja no ho fa ningú. Per sort encara queda gent a qui li agrada l’estètica del llibre clàssic i col·leccionistes que encara ens donen feina", assegura. Com ho fan també institucions i biblioteques. Cambras es mostra convençut que, malgrat tot, és un ofici amb futur, "perquè és necessari". "Potser l’enquadernació que es feia al segle XVIII no, però restaurar enquadernacions –assegura Cambras– és una feina necessària. Vas a llocs que tenen llibres extraordinaris que tenen unes enquadernacions que han viscut de tot i estan deteriorades i això algú ho ha d’arreglar".

Cargando
No hay anuncios

Relleu generacional

Al seu costat, en els últims anys hi ha estat treballant l’Henar Garcia, llicenciada en belles arts en l’especialitat de conservació i restauració per la Universitat de Barcelona. Recentment ha muntat el seu propi taller al barri de Sants de Barcelona, el Taller La Xifla, on també fa classes d’enquadernació, i assegura el relleu d’aquest ofici, feliç de poder comptar amb l’acompanyament d’un mestre com Cambras.

Cargando
No hay anuncios

"Quan vaig descobrir el món de l’enquadernació m’hi vaig enganxar. Jo venia del món de la conservació i la restauració, i vaig trobar que l’enquadernació et permet ser més creativa i està com entre els dos camins: la restauració i la creació". Garcia es declara una apassionada del paper, "és molt versàtil, pots fer moltes coses tant a nivell personal com per donar forma a allò que et demanen". "És tot un llenguatge –afirma–. Ofereixes un servei i et pots adaptar fàcilment als gustos del client. Hi ha tants materials, tants colors, tantes opcions... Et permet fer moltes coses i ara encara més, perquè tenim més materials a l’abast i et pots adaptar millor a allò que vol la gent". Garcia és conscient que fan una feina de minories: "Però s’ha de continuar fent. D’una banda, per la part de conservació, és patrimoni que no ens podem deixar perdre i, de l’altra, hi ha tot un camí per recórrer que encara no està prou conquerit i que és la part més artística, que en els darrers anys ha anat creixent".

Cargando
No hay anuncios

 També coneix molt bé aquest món Ana Larrinaga, de Tarlatana Enquadernacions, un taller situat a Ciutat Vella des del 1987. Larrinaga defensa que el seu és un "ofici molt extens, que pot passar des de posar tapes a un plec de fulls a fer una enquadernació artística, on penses tots els materials que utilitzaràs i també la part estètica, amb els colors que faràs servir". "Nosaltres –assegura– fem des d’enquadernacions de fascicles fins a la restauració d’un llibre, passant per la col·locació de tapes decoratives i artístiques". Un ventall ampli que completa Henar Garcia recordant que "pots enquadernar amb el propòsit de conservar aquell llibre, d’embellir-lo, d’adaptar-lo al gust d’algú o de convertir aquella peça en una cosa exclusiva, única i, a més a més, artística".

 Tots ells treballen amb precisió, al detall, posant cura en tots els elements que conformen el procés de creació d’un llibre. Tot això manualment i utilitzant eines i maquinària tradicionals. Enquadernacions de formats ben diferents com àlbums de fotografies, caixes, relligats, tesis, llibres d’honor, cartes de restaurants, carpetes, petites edicions, llibres d’artista…

Cargando
No hay anuncios

L’impacte de la tecnologia

¿I com ha influït en l’ofici l’arribada de les noves tecnologies? Cambras apunta que no hi ha influït gaire, "potser en el disseny, pel fet de disposar de nous mètodes d’impressió, però la feina purament d’enquadernació és exactament la mateixa de fa 400 anys". Henar Garcia va un pas més enllà i creu que sí, que condicionen la seva feina. "Amb la tecnologia es poden fer coses molt interessants i et dona eines. Per exemple, a l’hora de fer enquadernacions artístiques hem pogut passar de dissenys que abans fèiem només amb mosaics o daurats i que ara podem imprimir amb dibuixos i tècniques de fotografia fets per ordinador. Això ens permet aconseguir uns dissenys híbrids entre els tradicionals mosaics i la impressió sobre pell. Crec que et permet arribar a altres resultats i donar uns acabats diferents que crea altres sensacions a la persona a qui arriba aquella enquadernació. A vegades ho associem a alguna cosa molt clàssica, però també podem fer coses més modernes, amb nous materials, amb acabats que transmetin altres idees d’enquadernació".

Cargando
No hay anuncios

Un treball fet a mida

Com explica Ana Larrinaga, cada encàrrec es valora de forma personalitzada. "Depenent del producte triem un procés d’enquadernació i mirem quin tipus de feina farem. No és una feina estàndard, tot ho fem a mida. Parlem amb el client i a partir d’aquí fem un pressupost". I el pressupost varia en funció de la feina, i no necessàriament serà tan car com per desconeixement ens puguem imaginar. En aquest punt, Henar Garcia apunta que sovint passen pel taller persones que hi porten un llibre que és preuat per a ells, o que volen fer un regal especial a algú. "Per a ells aquell llibre no és només un objecte, sinó que hi han abocat sentiment, i quan veiem que el resultat els agrada, és la millor recompensa i motivació per tirar endavant".

Cargando
No hay anuncios
Els límits de l’enquadernació, debat obert

 Si mirem el diccionari, enquadernar vol dir: "Aplegar, cosir o encolar els diversos plecs (d’un llibre, d’una revista, etc.) i posar-hi cobertes". Ras i curt. I aquí és on s’obre un debat on no tots els professionals que es dediquen a aquest ofici s’acaben de posar d’acord: els límits de l’enquadernació. Què ho és i què no i fins a quin punt l’ofici s'ha de diversificar i considerar una feina d’enquadernació altres propostes com el llibre artístic o creacions més personals que superen els límits d’aquesta definició. De moment, alguns s’ancoren en la definició i altres valoren ampliar la mirada per adaptar-se als nous temps. En tot cas, un ofici apassionant que mereix un reconeixement.

 

Cargando
No hay anuncios