"Aquesta climatologia extrema m’encanta": tres catalans vivint a tocar del cercle polar àrtic

BarcelonaCada dia de nit polar, quan es lleva, Adri Sanz fa teràpia de llum durant quinze minuts. “És com una tablet que et dona la quantitat de llum que necessita el cos”, detalla. Amb el cafè es pren la vitamina D, i és llavors quan ja està a punt per començar el dia. Des de fa deu anys està connectada amb la regió d’Inari, al nord de Finlàndia, i aquest és el remei que ha trobat per combatre la falta de llum de l’hivern quan no surt el sol.

Al país del costat, a Suècia, Cristina Masferrer, a mig matí, pot estar enmig d’un bosc boreal ple d’avets nevats guiant un grup de turistes catalans amb moto de neu o mostrant la cultura sami, l’últim poble indígena d’Europa. La Cristina fa cinc anys que va deixar la seva vida a Sant Hilari Sacalm per muntar una empresa turística en aquesta zona de l’Àrtic. “Em va sorprendre que és un lloc molt verge”, diu.

A mesura que avança el dia i es fa fosc, Albert Fernàndez, que fa vuit anys que viu a les illes Lofoten, a Noruega, surt amb el grup que guia a la recerca de les aurores boreals. “De dia, els paisatges que veus, amb les muntanyes escarpades a tocar del mar, et deixen sense alè, però quan arriba la nit l’espectacle de les llums del nord t’hipnotitza”, explica.

El primer contacte

Tots tres s’han enamorat intensament de l’Àrtic. Els paisatges, la llum, el silenci, la immensitat de la natura i també la cultura són el que els ha atrapat d’aquest territori tan particular, amb un ecosistema únic. “La meva història amb l’Àrtic ve de molt enrere, sobretot moguda per la natura, però un viatge a Groenlàndia el 2014 em va canviar, i després de conèixer els inuits també em va atrapar la part humana”, explica l’Adri. Per això, quan va haver de fer les pràctiques de la universitat va triar Oulu, la ciutat més al nord que va trobar, i any rere any va tornar a la Lapònia finlandesa per fer algun voluntariat o feines de temporada. Finalment, el 2019 es va establir tot l’any a la zona i més endavant a Inari. Ara, formada com a guia de natura i amb estudis sobre l’Àrtic, està posant en marxa la seva empresa turística, Adriártico.

La Cristina, en canvi, va anar a fer les temporades hivernals a l’Àrtic sense haver-hi estat abans. “Amb la meva parella vam crear un projecte comú d’excursions per caçar aurores. Ell feia de guia i jo de fotògrafa. De seguida va ser un boom i ens vam posicionar a Trip Advisor com a primera empresa especialitzada en la caça d’aurores”. Al cap de tres anys, la Cristina trobava a faltar el català i va crear Llums de l’Àrtic, la seva pròpia empresa de viatges en català a la Lapònia sueca.

Per a l’Albert, descobrir les illes Lofoten va ser amor a primera vista. Estressat, el 2018 va demanar una excedència a la feina de producció d’espectacles que feia a Barcelona i es va plantar a treballar a Kiruna. Un cap de setmana va fer una escapada a les Lofoten. “Vaig arribar-hi de nit, i tinc gravat a foc el que vaig veure quan em vaig llevar: no havia vist mai res que fos la meitat d’espectacular. Vaig tornar a Kiruna per dir al meu cap que deixava la feina i me’n vaig tornar a Lofoten a buscar-me la vida”, explica. Al cap d’un temps va crear FgAlbert, la seva pròpia empresa de guiatge.

Atrapats

“Aquestes illes, a l’Atlàntic, tenen des de muntanyes escarpades a tocar del mar fins a platges de somni. Concentren el millor del mar i la muntanya en un sol espai. A més, aquesta climatologia extrema m’encanta”, diu. Les illes tenen una anomalia climatològica, ja que no hi fa el fred d’altres regions situades a la mateixa latitud a causa del corrent del golf de Mèxic, que no deixa baixar les temperatures als -35 ºC o -40 ºC que poden arribar a tenir altres punts de Lapònia, però sí que té grans temporals, amb vents de fins a 250 km/h. “És part de la vivència: per a mi un viatge perfecte a les Lofoten ha de tenir un dia de sol i un dia d’aurores, i si et quedes aïllat un dia a causa d’un temporal t’emportes l’experiència rodona”.

“A mi el període que més m’agrada és la nit polar –explica la Cristina–. M’encanta sobretot si tenim dies sense núvols, perquè el cel agafa unes tonalitats de color rosa precioses”. També li agrada veure que “a l’hivern la vida és en blanc (la neu) i negre (els boscos) i a l’estiu tot són colors”. Ella també s’hi ha quedat atrapada pel seu cel nocturn: “Aquí camines quatre passes i veus planetes a ull nu, per no parlar de l’espectacle de les aurores. És brutal”.

A l’Adri el que més la va atreure del nord de Finlàndia va ser el silenci i la neu. “El primer hivern el silenci em va xocar molt. El paisatge està aturat en el temps i als boscos no hi ha soroll. Aquí vius molt el cicle de l’any, perquè cada època és molt diferent”, explica. Amb el pas dels anys també s’hi ha quedat atrapada per la cultura sami: “La meva parella és sami i hi estic molt involucrada. És una cultura fascinant, molt lligada als rens i a la natura. Jo no els coneixia abans de venir a Suècia i hi he connectat molt, perquè tenen una lluita molt dura amb el govern suec que em recorda molt a Catalunya. Se’ls reconeix molt poc i tenen una gran repressió”, explica la Cristina.

Arrelats

Tots tres reconeixen que els ha costat relacionar-se amb la població local. “Al principi de viure a Reine, la Kristine, la propietària de la botiga del poble, em cobrava i només em deia adeu. Quan va veure que portava unes quantes setmanes aquí, em va treure del sac dels turistes i em va posar al de la població local. «Avui hi ha un sopar al poble», em va dir. I a partir d’aquí ja vaig començar a socialitzar”, recorda l’Albert.

A l’Adri li va costar més, perquè va estar uns anys fent temporada. “En part ho entenc, perquè la gent local no para de veure treballadors que van i venen i tampoc ens prenen com a locals reals”, reconeix. Això va canviar quan es va instaurar a Inari: “Només som 600 habitants, però és el centre de la cultura sami i té un ambient jove que no havia trobat en aquestes latituds”, explica.

Des de Suècia, la Cristina reconeix que totes les persones que treballen al seu equip són de fora i que els únics amics suecs venen de la branca del turisme: “Tothom diu que són molt seus i que costa molt conèixer algú”. Dels pocs que coneix li sorprèn “la relació tan forta que tenen amb la natura”. “A la mínima que tenen temps lliure van a buscar racons encara més aïllats”, explica, i apunta que és una característica del nord de Suècia.

L’Adri relata que el que li continua sorprenent dels finlandesos és “el silenci, no només en la natura, sinó també en llocs públics". "La gent també és molt cívica. Senten que les coses públiques són de tots, com ara les joguines que hi ha als parcs o la llenya de les barbacoes públiques. Ningú m’emporta mai res”.

Per sempre?

L’Albert no sap si es quedarà a les Lofoten per sempre, però té clar que si en marxa no tornarà a Barcelona. “El que em passa quan vaig a Catalunya és que ja no em sento d’allà, però quan soc a les Lofoten tampoc em sento 100% local. Crec que és un sentiment comú entre els expats”, explica.

L’Adri, de moment, sí que es vol quedar a viure a Inari. “Però de vegades la vida pot sorprendre’t de qualsevol manera. Ara per ara només torno a Xixona de visita. «Per sempre» és molt de temps, ja veurem què passa”, admet.

La Cristina ha fet un pas més en la seva relació amb l’Àrtic i aquest any s’ha comprat una casa a Kiruna, perquè tampoc té intenció de tornar a Catalunya. “L’estic arreglant, tinc un lavabo sec i una fossa sèptica i ara he de mirar com agafar l’aigua del llac i fer que no es congeli. Aquí cadascú es responsabilitza dels seus serveis. Fa uns anys m’hauria fet molta mandra, però ara em fa molta il·lusió. I el que tinc més ganes de fer és pintar-la. Aquí les cases es pinten de colors vius per donar alegria al paisatge hivernal. Passejo per Kiruna buscant la millor combinació de colors per a la meva caseta”, diu entusiasmada.