Aprendre a abandonar, una assignatura pendent

BarcelonaSón moltes les escoles de negocis que ofereixen cursos sobre com crear noves empreses, però ¿quantes ensenyen a saber quan tancar-les? ¿Com podem saber quan un producte, una feina o una relació de parella no funciona i cal deixar-ho estar? La realitat és que, davant de situacions incertes, mai sabem quan rendir-nos.

De tot això en sap molt Annie Duke, guanyadora mundial de pòquer i autora del llibre ¡Abandona! El poder de saber cuándo retirarse a tiempo (Alienta Editorial, 2024), on a través de la seva experiència professional i d’altres històries reals d’esportistes d’elit, empresaris o actors, argumenta per què de vegades cal saber retirar-se a temps i quines estratègies et poden ajudar a prendre aquesta decisió.

Moltes vegades el nostre entorn veu més clarament que tu quan és hora de deixar estar un projecte. Tot i això, ens resistim a escoltar-los. Per a Duke, això es deu, en part, al fet que abandonar té una connotació negativa gairebé universal. “Si algú diu que ets un derrotista, ¿ho consideraries un elogi? La resposta és òbvia”, diu l’autora. “Abandonar significa fracassar, capitular, perdre. Els que abandonen són considerats uns perdedors i el mateix llenguatge afavoreix paraules com coratge, que descriu les persones que perseveren i són capaces, fermes, valentes i resistents”, reflexiona.

Però la història ens demostra que abandonar sovint és la millor opció. En el llibre, l’autora exposa el cas de la tragèdia que va assolar l’Everest el 1996, quan diversos alpinistes van fer cas omís de les advertències de tempesta i van intentar fer el cim, fet que els va provocar la mort. “Enmig del caos d’aquell dia, gairebé ningú se’n recorda dels alpinistes que sí que van seguir les normes i no van pujar. Són invisibles”, apunta Duke. Fins i tot en el llibre on s’explica tota la gesta, escrit per Jon Krakauer, el periodista explica que “enfrontats a una dura elecció, van ser pocs els que van prendre la decisió correcta aquell dia”. “El coratge, la determinació, és el que els va fer pujar la muntanya, però l’abandonament i la renúncia és el que els va dir quan baixar”, reflexiona Duke.

¿I si me'n penedeixo?

Un dels grans neguits a l’hora de dubtar entre abandonar o no és la possibilitat de penedir-se'n més endavant. “El nostre desig de tenir una certesa és el cant de sirena que ens du a perseverar i evitar la pregunta de «¿I si...?»”, explica Duke. “El problema és que, de vegades, aquest cant de sirena et condueix cap a un banc de sorra que acaba destruint tot el vaixell”, continua.

Com a jugadora de pòquer professional, l’autora reconeix que en aquestes jugades de cartes s’aprèn molt sobre els avantatges de saber retirar-se a temps. “És l’habilitat més important que separa els grans jugadors dels aficionats”, assegura. El que passa, igual que a la vida, és que sovint no se sap si és massa aviat per retirar-se, o encara es pot continuar jugant una mica més.

Si anem perdent en una mà de pòquer, comenta l’autora, no volem descartar-la perquè això significa que hem d’assumir la pèrdua dels diners que hem invertit. De la mateixa manera, si estem en una relació o en una feina, no volem abandonar-la per por de sentir que hem malgastat o perdut tot el temps i esforç que hi hem invertit. “Això és irracional. Si inverteixes en diverses accions, unes guanyaran i altres perdran. L’important és que la teva cartera, en conjunt, guanyi, no que una inversió pugi o baixi”, posa d’exemple Duke.

La por al que és desconegut tampoc ajuda a l’hora de saber quan fer un pas al costat. Refranys com “Més val boig conegut que savi per conèixer” reflecteixen fins a quin punt a la societat li costa deixar enrere situacions que, si s’observen de manera racional, no tenen massa sentit. “Som més tolerants amb el fet de continuar amb mals resultats, que amb els possibles mals resultats de canviar cap a una cosa nova”, apunta.

Finalment, l’autora recomana tenir sempre a l’abast un bon amic que, donat el cas, et pugui dir la seva opinió amb sinceritat, encara que pugui fer mal. Són precisament aquests “observadors externs” els que poden tenir una visió més racional davant de les situacions que, per a un mateix, semblen irresolubles. Això sí, perquè la relació amb el teu coach de suport funcioni, has de donar-li permís per exercir aquest paper. “Això vol dir que t’has de comprometre explícitament a estar obert a escoltar les veritats que et pugui dir, per molt dures que siguin”, conclou.