Quan el nou any esdevé instant present

BarcelonaAny nou, dia nou, instant nou. De fet, cada instant és nou, amb tot el que té de vell, amb tot el que encara no ha arribat. Una síntesi del temps, una instantània. ¿Com viure aquest temps i alhora fer-lo present? Aquestes dates són temps de recapitulació (tot el que l’any anterior ens ha donat -i ens ha pres-), són dates de prospecció, d’expectatives i plans de futur, d’esperança. I, entre passat i futur, on queda l’ara?, on van els nostres pensaments?, com els podem fer aterrar aquí? 

“Estar present en el moment ens ajuda a no ofegar-nos en l’adversitat. És com una boia a la qual aferrar-se, un refugi on protegir-nos. És un temps per recuperar-nos de totes les nostres lluites, grans o petites, amb la vida. Refugiar-se en el temps present no és una fugida, sinó un respir, i aquest respir pot ser vital per no caure en la bogeria o en la seva forma transitòria, el pànic”. Qui parla és Christophe André, metge psiquiatra especialista en trastorns emocionals i, a França, una de les figures públiques més prolífiques en qüestions de psicologia positiva i meditació. 

Del rugbi a l’escriptura

Nascut a Montpeller el 1956, assegura que el seu gust per la pedagogia el va heretar de la mare professora; del pare mariner, en va treure l’afició per la psicologia de les profunditats. De la dedicació durant quinze anys al rugbi a Tolosa n’hi queda la resiliència, el caure i tornar-se a aixecar, l’atenció plena d’esquivar obstacles i entomar batzegades, d’entendre que la meditació no és només cosa de monjos o monges immòbils, sinó que es pot practicar en l’acció. “En realitat -explica- la meditació també és un infant a la platja fent un castell de sorra, aturant-se de tant en tant per mirar intensament el mar durant uns segons. És un metge que escolta el seu pacient amb atenció i benaurança, sense jutjar-lo, sense pensar en res més; és algú treballant a l’hort o al jardí… Totes aquestes persones, encara que estiguin en plena acció, també estan en una consciència plena”. Per això, afirma, “diferenciar entre la meditació i l’acció és un error de principiant”. “Amb l’experiència, els practicants aprenen que els vincles entre la meditació i l’acció són estrets i que meditar ens ensenya, entre d’altres, a actuar millor i, a vegades, a no actuar en absolut, que no és el mateix que no fer res”.

André explica que, al casar-se i traslladar-se a París, va canviar el rugbi per l’escriptura. Amb el temps, ha esdevingut un autor prolífic, en especial en la qüestió de la meditació i la psicologia, i molts dels seus llibres han estat publicats en català i castellà per Kairós. Un dels més recents és Tiempo de meditar, on trenca molts dels tòpics associats amb aquesta pràctica de moda i cita autors clàssics, des de la poesia de Rimbaud fins a la filosofia de Nietzsche o Goethe. “La meditació no és un ensenyament rígid que ens ordena viure només en el present, sinó una brúixola i un enriquiment. La meditació és un acte d’humilitat, però també d’audàcia i creativitat. Sí, podem canviar, inclús en àrees que molts pensen que són fixes, com el caràcter o els trets de personalitat; sí, podem contradir el que sembla ser el nostre destí, escrit pel nostre passat; sí, podem alliberar-nos de les presons, a vegades còmodes, dels nostres hàbits. Podem canviar la manera com veiem i habitem el món”, assevera André. 

Professor de la Universitat París Nanterre, ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional a l’Hospital Universitari de Sainte-Anne de París, en una unitat de psicoteràpia conductual i cognitiva especialitzada en el tractament i prevenció de l’ansietat emocional i la depressió. Va ser un dels primers metges que va oferir als pacients exercicis de meditació: “Hi ha molts exercicis que ensenyen als nostres pacients a obrir parèntesis d’atenció en el seu dia a dia. Lògicament, això no resol els problemes, però els proporciona temps per respirar, recuperar-se i no ofegar-se”, assegura. 

Interioritat cívica

Cansat de les crítiques que rep la meditació i alhora conscient dels abusos comercials que es fan sota l’etiqueta mindfulness, André defensa el que anomena una “interioritat cívica”, on el cultiu interior i el compromís social es retroalimenten: “La meditació no és només una qüestió de calmar-se en un racó amb els ulls tancats. L’atenció plena és un preludi d’un discerniment més gran i un compromís lúcid amb l’acció. Un desviament a través de la interioritat de la natura per fer créixer el nostre gust per la solidaritat”. 

Per a ell, amant de les petites coses, detallista i atent, cada mirada, cada paraula i cada gest són importants, sense per això caure en l’obsessió. “Crec que el nostre equilibri intern ens pot ajudar a ser millors ciutadans: més objectius, més respectuosos amb els altres, menys centrats en nosaltres mateixos i les nostres necessitats. Però sense ingenuïtat: l’autoritat, els enfrontaments i les lluites de poder també formen part del funcionament dels grups humans. Tanmateix, sense el vincle de la fraternitat, l’obertura, la benevolència, les societats es fan més dures, tristes i fredes”.

Com ell mateix reconeix, la meditació no és nova i “fa més de dos mil cinc-cents anys que es medita tant a Orient com a Occident i existeixen moltes formes de meditar: el zen al Japó, el budisme tibetà, les oracions silencioses dels pares del desert del cristianisme, el dzikr i la muraqaba a l’islam”, però els exercicis que ell planteja es basen en la meditació laica, que és “la codificació contemporània d’un conjunt de tècniques de la tradició budista vipassana, una adaptació que va elaborar a la dècada de 1970 el biòleg nord-americà Jon Kabat-Zinn” i amb un gran pes psicològic i terapèutic validat per la recerca científica. “Només han passat uns trenta anys des que la investigació científica ha confirmat les virtuts de la meditació, la seva capacitat de transformar el funcionament de la ment i els seus beneficis per a la salut, física i psíquica”, afirma.

Comença un nou any com comença un nou matí, una nova hora. Moment per mirar, escoltar. Moment de respirar, agrair, confiar, assaborir. Presents.