Any nou, agenda (de paper) nova

BarcelonaLa Mercè té la seva agenda per al 2019 comprada des de fa setmanes. Per a ella és una eina imprescindible: hi anota les coses importants del dia a dia i fa llistes de les qüestions pendents o dels encàrrecs que ha de fer durant la setmana. Tot i que està jubilada és una persona molt activa que fa cursos i tallers i que viatja, i tot això es tradueix en una agenda molt plena. “Jo prefereixo les agendes de setmana vista: les obro i tinc una visió general de la setmana, del que em falta per fer, i m’és més fàcil organitzar-me”. La seva agenda és negra, minimalista, sense dibuixos ni decoracions, i fa anys que la compra a la mateixa papereria de barri. Tot i que fa servir molt el mòbil i un iPad de mida petita, mai s’ha plantejat deixar d’utilitzar l’agenda. “Hi ha coses que necessito escriure en paper, i per organitzar la setmana i endreçar el que he de fer necessito posar-ho per escrit”, explica.

Això és el que els passa a moltes persones que encara utilitzen agenda de paper en l’era digital: necessiten escriure a mà. “Escriure a mà afavoreix la concentració, involucra la memòria i estimula el sistema d’activació reticular del cervell, que és el que fa que donem més importància al que escrivim a mà, i per això ho retenim més. El cervell sempre dona més importància a allò que requereix certa concentració”. Ho diu el professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB Jorge Franganillo, autor del llibre Gestión de información personal (Editorial UOC), que ha estudiat a fons aquesta qüestió. Aquest expert creu que les agendes de paper no moriran mai, i per diversos motius. “En primer lloc, el paper sempre funciona, només necessites un bolígraf i una mica de llum, mentre que el mòbil i l’ordinador han d’estar engegats, has de posar-hi un password, has de buscar l’aplicació. En segon lloc, el paper permet plasmar idees sense haver d’estructurar-les, és més flexible, més lliure, hi pots fer gargots o fer un esborrany”, diu. A més, continua, “el paper no té distraccions: els mòbils tenen moltes aplicacions, i quan vols obrir l’agenda acabes mirant el WhatsApp”, diu. Finalment, explica un altre avantatge del paper: “Un cop oberta, l’agenda de paper et dona una visió àmplia de la informació, que es pot explorar i assimilar amb un cop d’ull; en canvi, les pantalles tendeixen a limitar la visibilitat de la informació”.

Vendes en augment

Per totes aquestes raons el nombre d’irreductibles que segueixen comprant agendes de paper és molt important. Des de la papereria Raima, el seu creative manager, Nil Muntaner, explica que enguany estan venent “més agendes que mai”. Muntaner explica que, fa uns deu anys, amb l’eclosió dels smartphones les vendes d’agendes van començar a baixar, “però amb el temps els clients han anat tornant a l’agenda de paper, que ara es venen com si fossin xurros”. Ell explica que el perfil del que compra una agenda de paper és molt variat: “Hi ha gent jove, persones grans, directius d’empreses, estudiants, de tot...” I diu que ha notat que la gent “necessita posar-se les coses per escrit per organitzar-se millor”. “Aquí venen directius i gent que té molta feina i ens expliquen que el paper els permet una visió global que fa que es puguin organitzar millor. El mòbil el tenen per a altres coses, però per planificar-se necessiten l’agenda de paper”.

Per al professor de sociologia de la UOC Francesc Núñez, l’èxit de les agendes de paper respon, en primer lloc, “a una qüestió d’hàbits que fa que no sigui tan fàcil canviar a un suport digital”. “Si portes 30 anys organitzant-te amb una agenda de paper és difícil deixar aquesta rutina i començar a fer-ho amb el mòbil”, explica. “Això és una qüestió gairebé antropològica, és la rutinització de les accions, una cosa bàsica dels éssers humans que ens ajuda amb el dia a dia”, diu. Per a aquest expert “no és el mateix organitzar-se la setmana amb una agenda de paper, que és un suport flexible, ergonòmic i ràpid, que amb un format digital, que és molt més rígid. Les diferències entre l’un i l’altre tenen a veure amb les nostres formes d’atenció, amb la jerarquitzacio de la informació, amb la manera d’ordenar i buscar aquesta informació, i per això fa que algunes persones prefereixin el paper al suport digital”, conclou. D’altra banda, Núñez també veu una “dimensió nostàlgica” en la tria de l’agenda de paper i parla de l’inici de la “saturació digital”. “Hi ha molta gent que comença a estar cansada de tantes eines digitals i fa un pas enrere per allunyar-se d’aquest excés, i l’opció d’escollir una agenda de paper en seria un exemple”, diu. “Hi ha un malestar creixent a la societat sobre l’excés de dependència digital, i per això les coses clàssiques, com les agendes, es revaloritzen ara mateix”. A més, per a Núñez hi ha també un component generacional. “La gent que porta tota la vida amb l’agenda de paper difícilment canviarà, perquè la facilitat dels joves per utilitzar les eines digitals és més gran, això és un fet”, diu. I a més, les agendes digitals tenen un component de canvi quasi constant que pot desconcertar els usuaris més grans. “Quan tot just t’has acostumat al sistema ja te’l canvien, te l’actualitzen i t’hi has de tornar a acostumar”, comenta.

El gran èxit de la Bullet Journal

Unes de les agendes que més es venen són les Bullet Journal. Es tracta de senzilles llibretes que cadascú customitza i personalitza al seu gust. Aquest mètode d’organització va ser creat pel dissenyador Ryder Carroll i és totalment analògic: amb un bolígraf o un retolador es creen els dies, les setmanes, les tasques i les llistes de coses per fer. La gràcia -i la clau del seu èxit- és que l’agenda està totalment personalitzada i adaptada a les necessitats de cadascú, és una eina flexible que pot incloure més o menys apartats en funció del que necessitem. Cada cop són més els seguidors d’aquest mètode que demostra que escriure a mà encara té molts fans.