‘Animal laborans’
Historiadora De L’art I De Les ReligionsGràcies a la tècnica immunològica, les malalties del segleXXI estan deixant de guanyar terreny al cos, però, d’altra banda, estan guanyant terreny en les nostres ments. Ens trobem davant de múltiples patologies psicològiques i psiquiàtriques, com la depressió, l’angoixa, el trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat, el trastorn límit de la personalitat o l’anomenada síndrome del burnout. Aquesta síndrome, anomenada també “d’estar cremat” o de “desgast professional”, rep diferents noms, però els símptomes són els mateixos: treballadors desgastats físicament i emocionalment, desvaloritzats i sense ànims de res, que entren en estats depressius, crisis d’ansietat, baixa autoestima, insomni, etc.
Estem vivint grans canvis en el món laboral. Les nostres jornades estan deixant de ser de vuit hores i tenen una durada indefinida, no perquè l’empresa ens ho exigeixi sinó perquè ens sotmetem a una constant autoexplotació a la qual el mateix sistema ens ha arrossegat. Ja no som capaços de desconnectar de la feina i ens mantenim connectats permanentment mitjançant el correu o el WhatsApp. Els límits entre feina i oci estan quasi desdibuixats i les nostres vides s’estan convertint en vides entregades a la feina. El descans i l’oci només tenen la finalitat de fer-nos recuperar de nou la nostra capacitat laboral amb les forces renovades. Ens queda molt lluny el món que fa cinc-cents anys esbossava Thomas More en el seu llibre Utopia, que buscava superar les diferències de nivell social fent un repartiment equitatiu de la feina entre tota la societat, la qual cosa permetia que tothom treballés sis hores al dia i pogués dedicar-se en el seu temps lliure a l’oci: les lletres, la música, la cura d’un hort, la família...
La totalització de la feina en la nostra societat -on sense escrúpols s’imposa l’imperatiu capitalista del creixement, el consum i la productivitat- ens exigeix que celebrem i agraïm, per ser uns privilegiats, la nostra transformació en animal laborans, que, silenciosament, va anul·lant altres projectes i formes de vida.
