ENTRE AMICS
Estils28/08/2018

“En una amistat a vegades et toca parlar i a vegades et toca escoltar, ho he après del jazz”

Andrea Motis, cantant de jazz

Selena Soro
i Selena Soro

El que ha unit un menjador d’escola, amb aquelles truites que semblaven esponges i aquell arròs a punt per bastir fonaments, que no ho separi ningú. L’Andrea Motis i la seva amiga Judith Doral van compartir classe des dels tres anys i, ja a l’institut, eren de les poques que es quedaven a dinar al menjador. “Ella era encara més lenta que jo, i ens quedàvem sempre les últimes, quan les cuineres ja començaven a recollir”, recorda la trompetista.

Eren com un pack, a tot arreu anaven juntes. A les festes, als viatges de final de curs… Fins i tot tenien el seu propi idioma de signes per parlar durant la classe sense que ningú les entengués. “Eren símbols amb les mans, encara me’n recordo”, diu Motis.

Cargando
No hay anuncios

A mesura que passaven els anys, les dues amigues van prendre camins molt diferents, però tampoc tant. Amb 14 anys, l’Andrea Motis va publicar el seu primer disc, i la Judith va començar a competir -i a guanyar- en campionats de natació sincronitzada. Aleshores l’Andrea anava a veure la Judith com ballava a la piscina, i la Judith anava a veure l’Andrea com cantava als escenaris. “La Judith no ha estudiat mai música, però té molt bona oïda i sap afinar. Quan anàvem a l’institut, a l’autobús els companys sempre ens demanaven que cantéssim, sobretot Boig per tu”, recorda Motis.

Més endavant, la Judith va començar a estudiar enginyeria, i Motis va començar a fer gires arreu del món. “Ara tenim menys temps per veure’ns, així que quan soc a Barcelona anem a esmorzar o a sopar”. Gairebé sempre, a Sant Andreu, el barri que les va veure créixer. L’esmorzar al Several, esclar, i el sopar a la pizzeria Fidenza. “Per WhatsApp no parlem gaire, perquè som d’explicar-nos moltes coses, i no acabaríem mai”, diu rient la cantant.

Cargando
No hay anuncios

En una amistat, diu Motis, de vegades toca parlar i de vegades escoltar. Això ho ha après del jazz: “Quan fas música aprens a cooperar i a fer la teva part en el total. De vegades es tracta de ressaltar i fer el teu discurs, i d’altres d’estar en un segon pla, i llegir el que algú altre ha escrit”.

De vegades toca escoltar, i d’altres cantar. Al seu últim disc, Emotional dance, l’Andrea Motis li dedica una cançó a la Judith. És La gavina, i l’havien cantat sovint juntes. La lletra diu així: “Oh, gavina voladora, que volteges prop del mar / i al pas del vent, mar enfora, vas voltant fins a arribar / a la platja assolellada, platja de dolços records, / on dia i nit hi fa estada la nina dels meus amors. / Quan la vegis sola prop de la quieta onada / dona-li la besada que li envio més fervent / digues-li que sento dolça melangia / i que en ella penso en tot moment”.