Com ajudar algú que ha perdut un animal de companyia

Nova YorkPocs sentiments fan tant de mal com perdre una mascota. Fins i tot Jon Stewart, l'amfitrió del programa de la televisió nord-americana The daily show, es va ensorrar en directe quan va anunciar la mort del seu estimat pit bull de tres potes, el Dipper –un exemple cru i emotiu que demostra com és d'intens el dol que viuen molts propietaris de mascotes.

Quan un animal mor, els propietaris perden la companyia, l'afecte i "l'amor pur i incondicional que no trobem en altres aspectes de les nostres vides", explica Sherry Cormier, psicòloga i autora del llibre Sweet sorrow. Finding enduring wholeness after loss and grief.

La nostra societat tendeix a ser "fòbica al dol", apunta la doctora Cormier, i hi ha una sensació que els sentiments provocats per la pèrdua d'una mascota són relativament baixos en la jerarquia del patiment o que és alguna cosa que les persones haurien de ser capaces de gestionar i superar ràpidament. La doctora Cormier i altres experts en pèrdues, en canvi, comenten que això no sempre és cert, i comparteixen maneres d'ajudar una persona que passa per la pèrdua d'una mascota.

Valida la pèrdua

La mort d'un animal pot conduir a un dol desautoritzat, és a dir, que no és validat ni reconegut pel món en general, explica Michelle Crossley, professora associada al Rhode Island College i vicepresidenta de l'Association for Pet Loss and Bereavement (associació per la pèrdua de mascotes i dol). En conseqüència, "moltes persones acaben passant el dol aïllades per por al rebuig dels altres –afegeix– i es preocupen perquè que no ho entenguin o minimitzin la seva pèrdua".

Per tant, un bon consell és expressar les condolences de manera senzilla, diu la doctora Cormier. Suggereix exemples com: "Entenc que la teva mascota era una part molt important de la teva vida i de la teva família. Sé el que significava per a tu i com el trobes a faltar".

El dol per la mascota sovint empitjora pel sentiment de culpa si el propietari ha optat per sacrificar l'animal per minimitzar el seu patiment, indica la doctora Cormier. A ella li va passar amb dos golden retrievers, però assenyala que les circumstàncies eren força diferents. Un va viure una vida llarga i feliç; l'altre va haver de ser sacrificat de manera inesperada a causa d'un tumor cerebral agressiu. Un altre consell és evitar dir "sé com et sents", adverteix, fins i tot si la teva intenció és simplement expressar empatia. "El dol de cadascú és únic", precisa.

Pregunta com pots ajudar a recordar la mascota

Els rituals són una part important del procés de dol, diu la doctora Crossley, però moltes vegades es passen per alt quan es tracta d'un animal. Potser la persona que passa el dol agrairia un acte de record o tenir una capsa amb fotos i algunes de les joguines preferides del seu animal de companyia.

Si la persona experimenta un dol anticipatori –és a dir, sap que una mascota es fa gran o probablement morirà aviat– podries preguntar-li si vol ajuda per organitzar activitats de la "llista de desitjos" que li agradaria fer amb la seva mascota. Podeu valorar fer-li un regal significatiu. Per exemple, la doctora Crossley ha vist com la gent converteix un bol d'aigua de mascotes en un test per a plantes. En el seu cas, confessa que té un prestatge on guarda les cendres dels cinc gossos que ha perdut, juntament amb les seves fotos i les empremtes de les potes.

I tingueu en compte el component físic de la pèrdua. "La gent parla d'un anhel físic molt intens, moltes vegades comparant-lo amb el que imaginen que és la pèrdua d'una extremitat", exposa Judith Harbour, treballadora social veterinària de The Schwarzman Animal Medical Center de la ciutat de Nova York, que treballa amb grups de suport per la pèrdua de mascotes –que són una altra opció per a les persones que experimenten dol agut després de la mort d'una mascota–. No hi ha una solució fàcil per a aquest anhel, diu, però a vegades un objecte per agafar o abraçar, com una manta que pertanyia a la mascota, pot ajudar.

Anima'ls a compartir records

El fet que les persones sovint sentin vergonya de parlar de com troben a faltar la seva mascota pot contribuir als sentiments de solitud i aïllament, sosté la doctora Cormier. Simplement encoratjar-los a compartir històries, fotos o vídeos de la seva mascota, si hi estan disposats, pot ajudar-los a sentir-se menys sols en el seu patiment, esmenta. I, si és possible, escolta més del que parles.

Estigueu al seu costat

Tots els experts recalquen l'errònia idea generalitzada que el dol per les mascotes no dura tant com altres tipus de dols. Però és cíclic, indica la doctora Cormier, i insta les persones a estar pendents dels amics no només els dies o les setmanes després de la pèrdua, sinó durant mesos o fins i tot anys després dels fets.

No preguntis si té la intenció de tenir una altra mascota, aconsella Harbour. Ella lamenta que gairebé tothom amb qui havia parlat després de la pèrdua li havia fet aquesta pregunta. El dol requereix temps. “No t'oblidis d'ells”, afegeix Harbour sobre els amants dels animals. “Cuideu-los i doneu-los temps per parlar de la seva mascota amb vosaltres. És realment significatiu, perquè la gent sovint sent que el món gira, el temps passa i ningú recorda el seu animal.”