Quan agafar el cotxe és un repte: "El meu trauma és posar la cinquena"

BarcelonaFa un parell de mesos que la Núria va anar a renovar-se el carnet de conduir. Feia deu anys que havia aprovat l’examen i a principis d’any li caducava. El que la diferenciava a ella de la resta d’usuaris que feien cua per superar una prova de reflexos és que fa un temps que és incapaç de conduir un cotxe de veritat. “Em fa vergonya reconèixer-ho, però imaginar-me al volant em genera ansietat. No entenc per què em costa tant. És una cosa que sap fer tothom!", confessa.

L’amaxofòbia o por de conduir es caracteritza, com qualsevol altra fòbia, per una por irracional a enfrontar-se a l’estímul que causa l'aversió, en aquest cas agafar el cotxe. Segons la majoria d’estudis, la por de conduir afecta al voltant del 30% dels conductors. D’aquests, amb dades de la Fundació CEA (Comissariat Europeu de l’Automòbil), un 55% són dones i un 45% homes. Les dades asseguren que més del 50% condueixen habitualment, però un 22,4% només ho fan en determinades ocasions i un 21%, com el cas de la Núria, no són capaços d’agafar el volant. "Es tracta d'una fòbia més comuna del que ens pensem. No és una de les més reconegudes perquè molta gent no ho diu. Tinc pacients que fins i tot s'inventen coses com que no volen contaminar", explica Sebastià Sánchez Marín, president de la Secció Psicologia de la Mobilitat i de la Seguretat del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Segons Sánchez Marín, diferenciar si es tracta d'una por o d'una fòbia és clau a l'hora d'abordar el conflicte.

Por o fòbia?

"És normal tenir por de conduir si et vas treure el carnet fa molts anys, vas fer les pràctiques mínimes per poder aprovar i no has tornat a agafar el cotxe des de llavors", explica el psicòleg, que assegura que el que necessita aquesta persona és fer pràctiques de cotxe per guanyar seguretat. De fet, la majoria d'autoescoles ofereixen classes de reciclatge, lliçons dirigides a les persones que ja tenen el carnet però senten que necessiten posar-se al dia abans de conduir de manera independent.

Aquest seria el cas de la Sandra, que fa quinze anys que va deixar de conduir perquè se'n va anar a viure a l'estranger i com que allà no necessitava el cotxe va anar perdent pràctica. "Conduir em provocava bastant estrès, també portava un cotxe sense direcció assistida i no era gaire còmode. Quan vaig tornar em vaig acostumar que conduís la meva parella", recorda. Darrerament, explica que està intentant tornar a conduir per zones poc habitades amb el suport d'algun familiar per anar guanyant confiança. "Em sap greu haver perdut una habilitat que t'aporta independència. Tot i que em genera tensió, hi ha moments en què gairebé puc dir que gaudeixo de la conducció".

La por o inseguretat de la Sandra és la que els experts defineixen com una emoció racional, com la que tindria una persona a l'hora d'entrar dins d'una gàbia on hi ha un lleó que no ha menjat durant una setmana. En canvi, una fòbia irracional és quan la persona té una resposta molt exagerada davant d'un estímul que no té un perill evident. Sánchez Marín ho exemplifica amb un dels primers casos que va tractar com a psicòleg especialitzat en amaxofòbia. Es tractava d'un comercial de Girona que feia 100.000 quilòmetres l'any. "Vam pujar en un dels cotxes amb doble comandament que fem servir a la consulta i conduïa millor que jo!", recorda. Aquell pacient feia mig any que havia patit una crisi d'ansietat dins un túnel i, com que ho havia passat molt malament, els va començar a evitar. "Quan entràvem dins un túnel començava a suar, li tremolaven les mans i patia una tensió muscular molt forta. I en sortir, tornava a calmar-se i a conduir fantàsticament bé", explica sobre el cas, que defineix com a bon exemple del que seria una fòbia, perquè t’immobilitza o et fa fugir de la situació. "Planificava les rutes per tal d'esquivar els túnels. Un viatge que podia durar una hora s'allargava a dues. I així exponencialment".

La circulació en espais tancats com els túnels, passar per ponts, les incorporacions a vies ràpides, conduir en autopistes o autovies o fer un viatge llarg són algunes de les situacions que una persona que pateix una por persistent a conduir pot témer. L'Elisenda, que es va treure el carnet l'any 2003 amb vint-i-dos anys, explica que el seu bloqueig es produeix amb la velocitat. "Conduir, condueixo. I ho faig molt tranquil·la fins que he de passar a cinquena. Em genera molta inseguretat i començo a tenir la sensació que el cotxe em pot controlar a mi en comptes de jo el cotxe. El meu trauma és posar la cinquena o la sisena", explica.

Origen incert

Les causes que poden provocar aquests temors són molt variades i sovint l'origen de les fòbies no té una explicació racional. "No necessàriament has hagut de passar per una experiència real. De fet, les persones que han patit un accident a la carretera són les més fàcils de tractar", diu Sánchez Marín. "El nostre cervell necessita un raonament que la tranquil·litzi i li digui: «Estàs patint tot això perquè has tingut un accident i ho has passat molt malament. És normal que ara tinguis por»", explica. Però segons el psicòleg, aquest no sol ser el cas més exemplar a la consulta. "Imagina't que a l'empresa d'una persona estan acomiadant gent. I el seu cap li diu una tarda que ha de parlar amb ella. Que aquell dia no té temps, però que demà hi vol parlar a primera hora", exposa Sánchez Marín. "Aquell treballador se'n va cap a casa amb angoixa pensant que l'endemà li diran que el fan fora. No pot deixar de pensar en la hipoteca que no podrà pagar, què dirà a la família... Llavors, comença a patir ansietat i justament està conduint i entra dins un túnel". Segons el psicòleg, el problema és que la ment acaba fent una associació amb un perill que no és real: "El perill està associat a perdre la feina, no a entrar al túnel. Però com que has tingut ansietat dins un túnel i no vols passar-ho malament, el teu cos t'envia senyals d'alarma perquè no hi entris".

Existeixen qüestionaris pensats per analitzar la intensitat de la por de conduir i, d'acord amb això, quin tractament es necessita per superar-la. Començar a tractar l'amaxofòbia des del principi és més senzill perquè la fòbia no té tanta força. "La fòbia va guanyant terreny a mesura que la persona va reculant. Primer pot notar que quan surt de Catalunya amb el cotxe li agafa una cosa que no sap ben bé què és. I es comença a restringir. Ja no va més enllà de no sé quina comarca, després ja no surt de Barcelona. I al final arriba un moment que ja no puja al cotxe ni al barri, ni al pàrquing, ni enlloc", explica Sánchez Marín.

Petits objectius

Segons els experts, en cas que una persona se senti incapaç de conduir, una bona idea és començar posant-se petites metes. Per exemple, si pateix ansietat quan condueix a molta velocitat, un bon inici és buscar un tros d'autopista en què es pugui entrar i sortir ràpidament. Un cop superat el tràngol, provar-ho l'endemà i anar fent trams més llargs de mica en mica. Aquesta va ser la tècnica que va fer servir l'Àgata Subirats, coneguda com a @mamayogabcn a les xarxes, que no es veia capaç de treure's el carnet de conduir. "Tinc quatre fills, he tirat endavant dos negocis exitosos, però només d'imaginar-me conduint m'entrava ansietat. Era una creença limitadora que sempre havia tingut", explica.

El primer estiu després de separar-se va ser conscient que treure's el carnet li facilitaria les vacances familiars. "Vam fer coses amb tren i autobús, però amb quatre nens, i dos molt petits, va ser molt difícil". Segons explica, la va ajudar molt un consell que li va donar la seva mare. "«Oi que treure’t la teòrica no et fa por?», em va dir. I això vaig fer", recorda. Subirats explica que es va anar establint objectius a curt termini i de mica en mica va anar perdent la por. Fins que fa un any va treure's el carnet. "La primera vegada que vaig agafar el cotxe sola va ser un moment molt important de la meva vida. Se'm posa la pell de gallina només pensar en com vaig vèncer aquell obstacle. Ara soc capaç de portar el cotxe amb molta més seguretat del que mai m'hauria esperat".

Segons Sánchez Marín, un 85% de les persones que pateixen amaxofòbia aconsegueixen perdre la por. "El 15% restant no sabem per quin motiu no responen adequadament al tractament, possiblement perquè a aquest trastorn s'hi sumen d'altres. Si fa poc que notes ansietat al volant és més fàcil que per tu mateix sàpigues com estructurar la teva pràctica i enfrontament. Si està molt avançat necessitaràs un reforç professional, que un psicòleg estigui al teu costat i t'ajudi", aconsella l'expert.