"Quan acabo la classe soc una altra": l'exercici estrella del gimnàs que no passa de moda

BarcelonaAra que la tornada a la rutina ha fet que molta gent s'animi a apuntar-se a un gimnàs, és probable que trobin que sempre hi ha una sala de la qual surt música a tota pastilla que fa intuir que allà dins hi ha algun exercici que es fa seguint ritme del bo. Si els vidres o les cortines de la sala són una mica translúcids, ben segur que hi entreveurem una pila de ciclistes col·locats en forma de semicercle, pedalant, ara asseguts, ara drets i, molt segurament, patint i gaudint del moment a parts iguals.

En una d'aquestes classes de ciclisme indoor no és gens fàcil trobar bicicletes lliures. Per norma general, és una de les sessions estrella dels gimnasos i, “tot i que va arribar aquí fa uns vint anys i semblava que havia de ser una moda passatgera, avui encara segueix molt actiu". "Fins i tot s’han creat centres que només fan aquesta activitat”, explica Jaume Palau, gerent del centre Fitness Vic, un dels establiments que van apostar per aquesta activitat des dels seus inicis.

El ciclisme indoor, també anomenat de forma normativa ciclisme de sala, és una activitat grupal en la qual els usuaris estan sobre la bicicleta i pedalen i es mouen al ritme de la música i de les indicacions de l’instructor. Predomina el treball cardiovascular, però segons la intensitat també hi ha una gran implicació de diferents grups musculars.

Existeixen diferents raons perquè aquesta activitat tingui tant èxit encara avui dia. Albert Bargalló, de la Sala Ambici de Gurb i instructor de ciclisme de sala des de fa més de dues dècades, destaca “que el ciclisme de sala uneix motivació, diversió i esforç físic en 45 minuts que passen volant i que et proporcionen la satisfacció d’haver fet un bon entrenament”.

També cal destacar la gran versatilitat d’aquestes sessions pel que fa al perfil de practicants. “En una mateixa classe hi tenen cabuda molts perfils diferents, fins i tot persones amb patologies, amb sobrepès o esportistes que s’estan recuperant de lesions. El que és important és que cada persona tingui molt clar amb quin objectiu fa la pràctica”, afirma el Jaume, que veu passar persones de tota mena per les seves instal·lacions.

Diferents tipus d'usuaris

Una de les claus d’aquesta versatilitat és que cada usuari es pot graduar la intensitat amb la qual dur a terme la classe, així com que l’estat físic no és un impediment per gaudir de l’activitat.

“En una mateixa classe em puc trobar usuaris que venen a fer salut, a escoltar música i a passar-ho bé en una activitat grupal; esportistes que necessiten mantenir la forma física després de patir una lesió, o usuaris que no tenen temps per entrenar-se a fora i utilitzen les sessions per millorar el seu rendiment”, explica l’Albert.

I, d'altra banda, la bicicleta és un esport molt respectuós amb les articulacions, de manera que, al tractar-se d’un esport sense impacte, també ajuda a encabir un major nombre de practicants de forma segura i saludable, sempre que “l’instructor ensenyi a cada client la manera correcta de regular la bicicleta i com s'han de fer els moviments i adaptar les intensitats”, puntualitza el Jaume.

Un dels trets que també valoren molt els usuaris és que es tracti d’una activitat en grup que “ajuda en la socialització". "Es creen afinitats i fins i tot neixen noves amistats”, afirma el Jaume.

Victòria León, que ha incorporat aquesta pràctica a la seva rutina setmanal fa relativament poc temps, assegura que el que més m’agrada de les classes de ciclisme en sala és "la intensitat de l’entrenament". "En poca estona sues, cremes calories, tonifiques músculs, i tot això combinat amb bona música. I una de les millors coses és que no ho faig sola, sinó que gaudeixo de l’activitat en grup, independentment del nivell esportiu de cada persona", afegeix.

També és cert que, sobretot a la nostra zona geogràfica, i tenint en compte els horaris laborals de la població general, durant una bona part de l’any se'ns fa complicat poder gaudir de llum natural exterior al vespre per practicar activitat física. I, de la mateixa manera, la meteorologia tant a l’hivern com a l’estiu, en alguns indrets, és dura i no convida a fer activitat al medi natural. I aquest és un dels altres punts a favor del ciclisme de sala, ja que es pot practicar a qualsevol hora del dia i en qualsevol moment de l’any. De fet, un dels motius que van portar la Victòria a provar aquesta modalitat esportiva va ser que durant la setmana no podia sortir a entrenar-se amb bicicleta de carretera, sobretot a l’hivern, perquè es fa fosc de seguida i li faltaven hores. "Poder fer un parell de classes de ciclisme en sala durant la setmana em permet, com a mínim, no perdre la forma, millorar la força i la resistència muscular", explica. I si continuem parlant de les bondats d’aquesta pràctica esportiva, no podem deixar de banda una part més psicològica i emocional perquè, tal com ens explica la Victòria, mentalment, li proporciona un espai per desconnectar de les preocupacions diàries i concentrar-se en el moment present, cosa que l’ajuda a reduir l’estrès i a augmentar el seu benestar emocional. "A més, el sentit de l’èxit i superació personal que experimento en cada classe fa que augmenti la meva confiança tant a dins com a fora del gimnàs, i llavors soc capaç de transmetre la meva energia positiva al meu entorn, sigui familiar o personal", explica.

Quin és el secret d’una bona classe?

De sessions de ciclisme de sala se’n fan a tota hora i en molts centres, però no tots amb el mateix èxit. “Per a mi, una de les coses més importants és l’instructor”, explica la Victòria, que continua: “Un bon entrenador farà que la classe sigui divertida i profitosa”.

El que no sabem els usuaris quan ens asseiem en una bicicleta de ciclisme en sala i ens deixem portar és que darrere de cada cançó, de cada canvi de ritme, de cada moviment, hi ha molta estona de preparació per part de la persona que encapçala la classe.

Per a l’Albert, hi ha tres punts clau a l'hora de dissenyar bones sessions, que enganxin i que facin que la gent surti amb l’adrenalina pels núvols i, tot i el cansament i la suor, tinguin ganes de repetir: “En primer lloc, dedicar moltes estones a la recerca musical, variar estils durant les sessions per englobar els gustos de la majoria de la gent; en segon lloc, portar una coherència en els objectius d’entrenament de les sessions, i, finalment, motivar els assistents i donar-los un bon feedback”.

Amb els anys s’han anat introduint també noves tendències dins de la mateixa modalitat, com ara jocs de llums de colors que s’encenen i s’apaguen en funció de la música i de la intensitat de cada moment o pantalles on cada usuari pot veure amb quina potència està pedalant –els watts, en vocabulari ciclista– o bé a quines pulsacions està treballant. “Aquestes noves tendències permeten unificar encara millor diferents perfils d’usuaris en una mateixa sessió, des del que ve a ballar i fer salut fins al que ve a millorar el seu rendiment”, explica l’Albert, que afegeix: “Jo mai he estat massa partidari dels jocs de llums, però entenc que en un moment donat de l’esforç ajuden a aconseguir un plus de motivació per assolir el repte de la classe”. I si li demanem a la Victòria que ens resumeixi què és per a ella una sessió de ciclisme en sala ens respon sense dubtar: “La sensació d’haver-ho donat tot i no pensar en res més. Em desconnecta, em reactiva i em reanima. Surto plena d’energia. Ja puc haver tingut un dia complicat que, quan acabo la classe, soc una altra, i sempre acabo dient «Ho necessitava»”.