No. Els correus electrònics, el retorn al tàper i al cafè de màquina no et fa sentir bé. Ahir descansaves a la platja. O potser estaves escarxofat al sofà amb el llibre que per fi vas tenir temps d'acabar. Avui estàs davant d'un centenar de missatges sense llegir.
Tornar a la feina després de les vacances pot ser aterridor per a qualsevol. Però pels que pateixen burnout laboral —un estat que els psicòlegs descriuen com una sensació persistent d'esgotament i cinisme relacionada amb la feina— la transició encara és més dura.
"Tot i que les vacances puguin semblar la solució òbvia per a l'esgotament laboral, el temps de descans pot revelar fins a quin punt se n'està, d'extenuat", assegura Jeanette M. Bennett, professora associada de la Universitat de Carolina del Nord, a Charlotte, que estudia els efectes de l'estrès en la salut.
Com saber si és 'burnout'
El burnout neix de la sensació que no es té el control sobre la feina. Les persones poden tenir pànic a anar a treballar, o ser víctimes de "la clàssica sensació de pensar que estan esgotats i que no volen que arribi dilluns", diu Thea Gallagher, psicòloga clínica i professora associada a la NYU Langone Health.
L'esgotament s'estén a la resta d'àrees de la vida. Les persones que el pateixen solen sentir que només tenen energia per acabar el dia. Les responsabilitats familiars, els amics i les aficions poden quedar relegades a un segon pla. "Tot i que es tingui temps per desenvolupar aquestes activitats no laborals, una persona podria estar massa cansada, o fins i tot estar apàtica", expressa Angela Neal-Barnett, professora de psicologia de la Universitat de Kent State.
En alguns casos, prendre's un temps de descans pot alleugerir el burnout: la gent torna a la feina amb les piles carregades i més preparada per enfrontar-se a la càrrega laboral. Però quan l'estrès és excessiu, les vacances són poc més que un pedaç. Potser aquestes persones se senten millor quan són fora, però quan arriba l'hora de tornar, també els torna l'ansietat.
Per determinar si estàs experimentant un burnout, Bennett recomana fer-se algunes preguntes a l'hora de tornar a la feina: durant el teu temps lliure podies dormir amb facilitat, mentre que ara et passes la nit fent voltes al llit? Se't dispara el ritme cardíac quan vas cap a la feina o et connectes des de casa? El teu horari t'impedeix tenir espai per passar temps amb els teus éssers estimats o per relaxar-te?
Com facilitar la transició
"Una de les raons per les quals el burnout pot ser tan pronunciat tot i que s'hagin fet vacances és que les persones tendeixen a treballar més abans de marxar –explica Gallagher–. I passar de la intensitat a la inactivitat per després tornar directament a la feina pot ser aclaparador.
La psicòloga aconsella prendre's un dia de descans abans de tornar a la feina, si és possible, i fer servir aquest temps per relaxar-se i reajustar-se: per desfer les maletes si s'ha viatjat, per fer la compra i per reincorporar-se amb tranquil·litat a la vida quotidiana per tal que la transició sigui menys brusca. "També pot ser útil elaborar un pla ràpid a curt termini –afegeix–. Pensa què pots fer de manera realista i fes una llista per a quan comenci la jornada laboral".
"Quan tornis a la feina, estigues atent a la manera com l'estrès afecta el teu cos", diu Bennett, que aconsella anotar cada dia com et sents i què ho podria estar provocant.
Si observes que sempre et fa mal el cap després de parlar amb un company concret, o si et sents particularment nerviós abans d'una reunió recorrent, fes un pla per calmar-te. Potser et serà útil fer un minut d'exercicis de respiració abans de la reunió, o fer un passeig just després d'una conversa.
"Els teus companys també poden ser d'ajuda –diu Christina Maslach, professora de psicologia de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, que estudia el burnout–. Pregunta'ls com breguen ells amb la càrrega de feina, o què fan per gestionar un cap complicat". Podeu treballar junts per identificar el que Maslach anomena "les pedres a la sabata" —les molèsties persistents d'una feina— i buscar maneres de solucionar-les. Potser pots delegar una tasca que et faci pànic en un company a qui no li importi fer-la, o convertir una reunió en un correu electrònic.
Si et costa estar al dia amb la feina, la resposta, en última instància, podria ser trobar una nova feina, tot i que Bennett reconeix que és més fàcil dir-ho que fer-ho. Mentre ho penses, planteja't fer un pas enrere i analitza si la càrrega de feina és sostenible i realista. Si no ho és, podria ser el moment de tenir una conversa sincera amb el teu cap sobre què creus que hauria de canviar.
"I recorda que l'esgotament no és una debilitat –conclou Maslach–. Pot ser que estiguis fent molt bona feina; un corredor podria estar corrent una marató increïble, però s'ha de recuperar abans de posar-se amb la següent".
Una síndrome reconeguda per l'OMS
El burnout va entrar a formar part l'any 2019 de la Classificació internacional de malaltiesde l’Organització Mundial de la Salut, una llista que es fa servir com a base per a la identificació i la informació de malalties i tendències sanitàries arreu del món. L'OMS defineix aquesta síndrome com el resultat d’un “estrès crònic a la feina que la persona no sap gestionar adequadament”. Els experts expliquen que la persona cremada en termes laborals experimenta una fase aguda i molt avançada d’estrès i que per això està exhausta, experimenta sentiments negatius o cínics respecte a la feina i rendeix menys. Amb tot, encara que els factors personals afectin, el principal escull per a la salut dels empleats que desenvolupen el burnout és l’organització de l’empresa en què treballen. L’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball reconeix l’estrès com un dels pitjors riscos psicosocials en el món laboral i calcula que prop de la meitat dels treballadors europeus consideren que aquesta reacció és una tònica permanent a la feina.
Si experimentes símptomes físics que podrien ser indicatius d'esgotament, planteja't consultar el teu metge de capçalera o un professional de la salut mental per determinar si són causats per l'estrès o tenen l'origen en altres condicions físiques.