Abraçar la contradicció, la complexitat, la incertesa

Barcelona“Què li quedaria al jueu si no tingués, almenys, l’esperança que la seva història, el seu patiment, la seva inquietud, seran després un ferment, una experiència exemplar que cadascú també ha de prendre per si mateix?”, es preguntava el jueu i poeta Edmond Jabès (1921-1991), l’obra del qual es caracteritza per incloure múltiples veus rabíniques -fictícies o reals, tant se val- que omplen d’interrogants, contradiccions i efímeres assercions unes pàgines que es buiden d’una autoria pròpia i rígida. Allau de veus que Jabès recull d’una tradició mil·lenària de comentaris, debats i interpretacions que bateguen en el si del judaisme, sense por a la discòrdia, a la confrontació, a la crítica. “La rivalitat entre els entesos augmenta la saviesa”, llegim al Talmud, un dels llibres cabdals d’aquesta religió i que està articulat per la Torà (o llei escrita) i per la Mixnà i la Guemarà, dos compendis de comentaris i interpretacions orals.

Com explica el també poeta i hebraista barceloní Manuel Forcano, el Talmud està dissenyat intencionadament perquè l’estudiant “no aprengui tant les lleis resultants dels debats entre rabins com perquè adquireixi la capacitat de ser tolerant amb la contradicció, la paradoxa, la complexitat, la incertesa i, de retruc, que aprengui a ser una persona moralment valenta, ferma, empàtica, resilient i flexible”.

Tot i que el llibre conté, en especial, reflexions i prescripcions jurídiques, Forcano ha volgut pescar-ne les màximes de saviesa universal per a un públic no jueu en una antologia breu i lluminosa que ara es publica. El Talmud dels jueus. Antologia de saviesa rabínica (Angle) ens ofereix una selecció d’un text que, com segueix explicant l’antòleg, “cerca el benestar dels lectors i traspua saviesa per moltes bandes. D’aquest calaix de sastre enorme amb milers de veus que parlen i es contradiuen amb frases excepcionals n’he fet una tria”. “El Talmud -afegeix- és una conversa rabínica coral i intergeneracional”.

Combatre el prejudici

“Quan entra la saviesa, la subtilesa s’imposa”, llegim en una d’aquesta perles que Forcano ha anat rescatant d’un mar immens. “Fer més preguntes et fa comprendre més. Ser més caritatiu fa créixer la concòrdia”, trobem en una altra pàgina. Per la seva tasca d’hebraista i traductor, porta molts anys amb el Talmud al costat: “Tots els savis jueus de l’Edat Mitjana fan servir frases del Talmud i com a traductor et veus obligat a buscar la font. És un llibre que es troba al rerefons de la saviesa literària, filosòfica i científica del llegat jueu. Hi trobes rabins més durs i altres de més laxos, i quan et fiques en aquest mar acabes nedant i veient quins moviments calen per no ofegar-te. Trobes la manera de fer-te’l proper i treure'n profit”.

“Qui és un heroi? Aquell que domina les seves passions”, fa una altra de les màximes recollides. Per a Forcano, l’objectiu principal era donar a conèixer aquest llegat universal per desfer estigmes en una societat on, malauradament, l’antisemitisme encara cueja. “Com més coses sapiguem dels jueus més se’ls podrà comprendre o més prejudicis es podran trencar. Prejudicis idiotes que afloren cada cert temps. Sents les declaracions de la noia de la División Azul i veus que l’antisemita és molt irracional. Una altra cosa és ser crític amb la política de l’estat d’Israel. A casa nostra aquestes dues coses no estan prou separades, però cal tenir-ho molt clar, una cosa és el poble jueu i l’altra les polítiques d’un país. Que es tracta d’un país de majoria jueva? Sí, però no tots els jueus del món estan d’acord amb el que hi passa. No hem de caure en simplicitats”, explica per videotrucada des de la seva casa de Rabat, on viu des de fa dos anys. “Al món àrab la premsa sol posar en un sol sac Israel i el judaisme, però no sempre ha estat així, i l’islam, en altres èpoques, va ser molt més tolerant que el cristianisme; és temporal. De totes maneres, el Marroc és dels pocs països àrabs que, abans de la pandèmia, era possible sentir turistes israelians. La comunitat jueva marroquí a Israel és molt important i els lligams s’han mantingut. També hi ha personalitats jueves properes al rei, i això fa que no hi hagi un ambient d’odi palpable. Per tant, no m’he d’amagar per traduir de l’hebreu; al contrari, és millor del que m’imaginava abans d’instal·lar-m’hi i quan saben que parles hebreu s’interessen. M’ha agradat molt descobrir aquesta relació suau; que el Marroc sempre l’ha tingut, sí, però no m’esperava que ho fos tant”.

Salut i benestar

“Una persona que odia és com un assassí” i “Que en cap cor no creixi cap odi envers nostre, i que al nostre cor no creixi cap odi envers ningú” són dues altres màximes talmúdiques recollides en aquesta antologia que, com el mateix Forcano reconeix, busca la cara amable: “Trobes sentències brillants i vas pescant-les. Per exemple, hi ha rabins molt misògins, però n’hi ha que no, i aquí recullo els comentaris positius”. Davant d’algunes frases se’ns escapa un somriure: “Un home vell en una casa és una càrrega; una dona vella, un tresor”.

L’objectiu es sentir-nos interpel·lats amb sentències que sovint no tenen temps i, per tant, ressonen com si ens parlessin avui mateix. “En cas d’epidèmia o d’una pesta similar, alguns diuen que és com una guerra, però alguns altres no ho creuen” no és un titular d’actualitat, sinó una d’aquestes màximes rabíniques. El caràcter formatiu i sapiencial vers una qüestió tan candent com la pandèmia també el trobem recollit en el següent aforisme que, tant de bo, arrelés en les polítiques locals i globals: “La pobresa en una casa és més difícil de suportar que cinquanta plagues”. Salut i diners, humilitat i aprenentatge, alegria i confiança. Els fragments ens recomponen, les afirmacions ens interroguen, les obvietats ens fan recordar que solem oblidar el més bàsic. Per exemple, i ara que, malgrat tot, comença la primavera, podem tenir present aquesta breu i senzilla exhortació: “Qui surt fora de casa i veu tot d’arbres florits ha de pronunciar una benedicció”. Ras i curt. Profund i perenne. Ferment, com diu Jabès, per aprofitar-lo.