10 muntanyes emblemàtiques de Catalunya

BARCELONAArreu del món, a les muntanyes hi viuen gairebé mil milions de persones i la meitat de la població del planeta en depèn per abastir-se d’aigua, aliments i energies renovables. Però el canvi climàtic, la degradació dels sòls, la sobreexplotació i els desastres naturals són les seves principals amenaces. Les Nacions Unides van fixar l’11 de desembre com el Dia Internacional de les Muntanyes, després que l’Assemblea General de l'ONU declarés l’any 2002 com el seu any internacional. L’objectiu? Conscienciar del fet que les muntanyes són una zona sensible molt important per a la població mundial i aconseguir que, a través d’aquesta sensibilització, els governs i els estats actuïn i prenguin mesures per ajudar a millorar la seva situació.

Aprofitant aquesta efemèride, des de l’ARA ens hem volgut fixar en les muntanyes que tenim a Catalunya. N’hem triat algunes de les més singulars. Ni molt menys hi són totes, però aquest és el nostre petit homenatge a aquests espais tan valuosos. Així que esperem inspirar-vos per anar-les a visitar, però us demanem que si ho feu, sigueu conscients que són territoris sensibles i els cuideu.

Montserrat

També anomenada la Muntanya Màgica per la quantitat de llegendes que inspira, Montserrat és una de les muntanyes més representatives de Catalunya. Situada entre el Baix Llobregat, el Bages i l’Anoia, és visible des de molts punts de la geografia catalana gràcies a les seves curioses formacions rocoses en forma de serra. El pic més alt és Sant Jeroni, amb 1.236 metres d’altitud, però també són reconeguts el Cavall Bernat, les Agulles o el Serrat del Moro. Amb un relleu brusc i grans parets, és un bon destí per als aficionats a l’escalada. Molts pelegrins es queden a mig camí dels cims per visitar el monestir i la famosa Moreneta.

El Pedraforca

Un altre cim amb una forma molt peculiar és el Pedraforca. Aquesta muntanya en realitat té dos cims, el Pollegó Superior (2.506 metres) i el Pollegó Inferior (2.444), units per un coll que es coneix com l’Enforcadura (2.356). Està situat entre els municipis de Saldes i Gósol, a la comarca del Berguedà, i forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Són molts els aventurers que s’atreveixen a pujar-la, ja que s’ha convertit en una de les muntanyes més famoses del territori català, però la veritat és que és una ascensió força exigent, sobretot en condicions meteorològiques adverses, per a la qual es necessita grimpar una mica abans de fer el cim. Si vas amb nens o tot just t’inicies en el muntanyisme, pots optar per fer l’excursió Pedraforca 360, que dona la volta a la famosa muntanya i té unes vistes espectaculars.

El Matagalls

Juntament amb el Turó de l’Home (1.705) i les Agudes (1.705), forma part dels 3 cims principals que hi ha al massís del Montseny. Es troba entre els municipis del Brull, Viladrau i el Montseny i entre les comarques d’Osona i el Vallès Oriental. Al cim, de 1.698 metres d’altitud, hi ha una creu dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer, i es poden contemplar unes grans vistes de moltes muntanyes dels Pirineus, com el Cadí, el Puigmal o el Canigó, a més de la plana de Vic i altres pics del Prepirineu com el Pedraforca o el Montsec. És un cim assumible per a tots els públics.

La Pica d’Estats

El cim més alt de Catalunya, amb 3.143 metres d’altitud, no podia faltar a la llista de les muntanyes més emblemàtiques del país. És el pic on aspiren a arribar tots els excursionistes catalans que persegueixen omplir el seu palmarès amb els cims més famosos de territori català. Situat entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament francès de l’Arieja, normalment l’ascens es fa per la vall Ferrera i requereix superar 1.500 metres de desnivell en unes 6 o 7 hores. Tot un repte amb un gran premi: tocar el sostre de Catalunya.

Montardo

És un altre dels cims força exigents, amb 2.833 metres d’altitud. Pic emblemàtic a Catalunya i la Vall d’Aran, la comarca on és. Des de baix, la imatge més coneguda s’obté des del poble d’Arties o des del pla de Beret. I és per això que des de dalt es converteix en un mirador circular amb vistes espectaculars a tota la Vall d’Aran. El més habitual és atacar-lo des del refugi Joan Ventosa i Calvell, a 2.200 metres, passant per l’estany de Monges.

El Canigó

És emblemàtic pel gran valor simbòlic que té per als catalans. La Renaixença, que revalora el català i funda el catalanisme, el converteix en un emblema nacional. El catalanisme situa l’origen de Catalunya com a nació al comtat del Rosselló i, com que el Canigó fa frontera amb la plana del Rosselló, simbolitza el naixement de la nació i el català. A part del vessant simbòlic, el Canigó és una muntanya significativa, perquè té 2.784 metres d’altitud tot i estar situat a menys de 50 quilòmetres del mar.

El Puigmal

Inclòs dins de la llista dels 100 cims de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), és un cim imprescindible si es va a Núria a fer muntanyisme. Forma part de la Gran Olla, que rodeja la vall de Núria, i és el segon cim més alt del Pirineu oriental després del Carlit. Els 2.909 metres d’altitud que fa es poden pujar des de Núria, però també des Queralbs, des de Fontalba o des de Planoles. Les opcions són múltiples, però el destí és un: un pic amb vistes de 360º a algunes de les muntanyes més famoses del voltant i la llunyania: el Taga, el Montseny i Bellmunt, cap al sud; o el Carlit i les Bulloses, cap al nord.

La Mola

En plena zona metropolitana de Barcelona, pujar a la Mola és una de les excursions familiars per excel·lència. Amb 1.103 metres d’altitud, és un pic molt assumible, situat al Vallès Occidental. És el punt més alt del massís de Sant Llorenç del Munt i, al cim, té dos reclams que fan que els caps de setmana s’ompli de gent: el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt i un restaurant on refer-se de l’excursió. És una de les muntanyes més amenaçades per la pressió humana que suporta, a causa de la proximitat a una àrea tan poblada com el Vallès, de la possibilitat de pujar en cotxe fins als 800 metres i de les cases de les urbanitzacions de Matadepera que s’enfilen fins als 700 metres.

Mont Caro

És el cim més alt del Parc Natural dels Ports de Beseit, amb 1.441 metres d’altitud, i també el punt més alt de les comarques tarragonines. Situat al municipi de Roquetes, al Baix Ebre, és un imprescindible de Catalunya que també consta a la llista dels 100 cims de la FEEC. A dalt, hi ha un mirador, des d’on, si el temps ho permet, tindràs unes vistes esplèndides del delta de l’Ebre.

Puigsacalm

El Puigsacalm és una altra de les muntanyes emblemàtiques de Catalunya i és assumible per fer amb família. Fa 1.514 metres i la ruta clàssica per arribar a dalt és des del coll de Bracons, passant per la font Tornadissa. Un cop al cim, tindràs unes visites esplèndides de la Garrotxa i la plana de Vic i podràs veure alguns dels pics més significatius de Catalunya: al nord, els Pirineus; al sud, el Montseny i la plana de Vic; a l’oest, el Pedraforca i el Cadí, i a l’est, els volcans de la Garrotxa.