Llegir per reconnectar

El Sant Jordi d’estiu d’aquest 2020 és tan sols un miratge d’aquesta diada tan estimada, però el coronavirus no ha sigut capaç d’arrabassar-nos un plaer que hi està directament vinculat: el de la lectura. Aquest estiu és una bona ocasió per jeure sota l’ombra d’un arbre o estar-se en un racó fresc de casa i recuperar l’hàbit de la lectura, o intensificar-lo, si és que ja el teníem. Viure en pandèmia potser ens motiva a buscar respostes sobre tot el que està passant, a tenir la necessitat de reconnectar amb nosaltres mateixos o simplement a buscar distracció i evasió, i els llibres ens ajuden a tot això i molt més. Tant és així que hi ha qui no concep una vida sense. “La vida sense llibres i llegir és impensable. No m’ho puc plantejar”, assegura Rosa Monreal, de 51 anys, i a qui l’afició ja li ve de lluny. “Soc filla d’aquella època del Círculo de Lectores”, rememora, de manera que explica que a casa hi arribaven molts llibres. “ Heidi me la vaig llegir sis vegades en sis anys”, subratlla. Tot i que ha estat en pausa durant el confinament, Monreal està apuntada al club de lectura de la Biblioteca Esquerra de l’Eixample - Agustí Centelles de Barcelona des de fa un any i mig. Explica que li costava trobar el moment de llegir en un món dominat per les pantalles i perquè estava ocupada pels seus compromisos socials.

La lectura ens pot acompanyar al llarg de la vida. “Sempre tinc moments que associo amb algun llibre que he llegit”, afirma Monreal. Per la seva banda, Marta Catasús, que fa un parell d’anys que és membre del mateix club, explica que llegir “t’ajuda a no pensar en el problema que tens i fa que passis una estona distreta”. Catasús està jubilada i té 63 anys, però d’adolescent ja acostumava a llegir. Es va apuntar al club un temps després de quedar-se viuda. Viu amb el fill, però això no impedeix que hi hagi “estones de soledat, i els llibres sempre acompanyen”, confessa. A ella li agraden els que aporten una mica d’alegria. “Si ja hi ha prou notícies dolentes, quines ganes d’aprofundir més en els drames. Igual que a la II Guerra Mundial es feien comèdies musicals americanes tan maques perquè la gent es distragués, jo crec que és millor mirar de distreure’s i no pensar en el que tenim perquè ja n’hi ha prou”, sosté.

El club de lectura d’aquesta biblioteca del centre de Barcelona el condueix l’escriptor i periodista Antonio Lozano, que diu a les lectores que cal fer “una mica de sacrifici” també per llegir llibres que d’entrada no escolliríem, segons explica Catasús. L’últim que van comentar al club va ser Misericordia, de Benito Pérez Galdós, que parla de la vida de les classes humils del Madrid del segle XIX. Però si n’ha de citar un que li agrada molt diu que va ser Un jardín abandonado por los pájaros, de Marcos Ordóñez, que tracta d’una Barcelona ja desapareguda.

Què seria de totes aquestes lectures sense els escriptors? Jordi Carrión, autor de llibres com Llibreries i director del màster en creació literària de la BSM-UPF, considera que aquests són moments “de gran complexitat, terribles i fascinants”. Està convençut que tots els lletraferits s’han retrobat amb les seves biblioteques en els últims mesos, i molta gent s’ha adonat de la importància de tenir llibres a casa. “Malgrat que les pantalles hagin multiplicat el seu poder durant la pandèmia, la malaltia també ens ha recordat que som cossos i que necessitem contacte. Això juga a favor de la lectura, que pot semblar sobretot visual, però és sinestèsica. Implica el tacte, l’olor, interrelaciona els sentits”, assegura. Fa pensar, i diu que per això les llibreries s’han omplert d’obres que ens expliquen què és un virus o les raons per les quals han sigut molt importants durant la història de la humanitat. “Necessitem trobar sentit al que passa. Possiblement no n’hi ha, de sentit, però és molt millor buscar-lo als llibres que als mems d’internet i les teories de la conspiració”, defensa.

Marc Pons, un dels llibreters de la La Tribu de Barcelona, dona fe del fet que es busquen respostes. Van obrir el dia de Sant Jordi del 2019 al barri de Sant Andreu i fins ara no s’havien venut alguns clàssics. Un d’ells ha sigut justament La pesta, d’Albert Camus. Els lectors mantenen els hàbits (qui era de novel·la negra o ciència-ficció segueix preferint aquests gèneres), però durant el confinament també han sorgit nous lectors. “A l’haver-se vist tancats a casa, han buscat noves pràctiques culturals”, reflexiona Pons. Com qui fa el propòsit d’anar al gimnàs, ara hi ha qui ha tingut el pensament “Fa temps que no llegeixo i vull tornar-m’hi a enganxar”, però s’haurà de veure si l’hàbit es consolida.

Llegir és bo per a múltiples facetes de la vida. En el confinament s’ha parlat molt de la gestió emocional, i el vicedegà segon del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Jaume L. Celma, recorda que l’escriptor José A. Téllez va definir dues dimensions vinculades a les emocions que es tenen durant la lectura: l’eficàcia (Celma concreta que llegir ens dona estratègies d’afrontament) i la motivació (davant de la manca de plaer i la buidor “en traiem un món enriquidor que ens ajuda a estar bé dins de nosaltres mateixos”, especifica). Hi ha qui busca respostes en els llibres d’autoajuda, però a vegades fa l’efecte que cal destriar. Segons Celma, “un bon llibre d’autoajuda és aquell que ajuda la mateixa persona”, o sigui que “ja és funcional en el moment que t’aporta alguna cosa que omple el buit que tens”.

En l’hàbit de la lectura s’hi identifiquen sis beneficis psicològics, detalla. Ajuda a relaxar-nos, desconnectar i fer que el focus d’atenció deixi d’estar sobre el que ens preocupa; a retardar el desgast cognitiu; a empatitzar, com ara amb les vivències dels sanitaris durant el confinament; té un rol de ritual, ja que el fet de llegir abans d’anar a dormir facilita agafar el son; ajuda a dominar el llenguatge, a incorporar expressions que d’una altra manera potser no coneixeríem, i ens permet aprendre ràpidament i memoritzar. Així, ens pot ajudar “durant el confinament, en el postconfinament i en cas d’un reconfinament”, recalca Celma.

Mai és tard per animar-se a llegir, però és un hàbit que és més fàcil d’adquirir si ens hi posem de més joves. La presidenta de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, M. Concepció Torres, diu que fins i tot als nadons se’ls pot llegir un conte per cultivar l’escolta i l’atenció. Ja de més grans, ens hi podem posar encara que sigui amb un còmic, i ja hi haurà temps d’aprofundir, com ara amb els clàssics (com Shakespeare), que contenen missatges universals. A la vida les prioritats van canviant, i “amb la lectura passa igual, i no t’ha de frustrar”, insisteix. La qüestió és gaudir-ne. “La lectura et donarà discurs, i si tens discurs pots defensar la teva idea, la teva feina i els teus drets. Si no en tens, és més fàcil que et puguin manipular”, avisa. Considera que s’ha de saber conviure amb els llibres i les pantalles, però creu que el paper és insubstituïble: “Les connexions cerebrals que fem quan girem una pàgina d’un llibre no són les mateixes que quan passes una pantalla”.

L’experiència dels lectors confinats

Cada lector ha viscut de manera diferent el confinament. Per a Rosa Monreal no ha sigut fàcil estant tothom a casa (són quatre). “M’ha costat moltíssim concentrar-me per llegir”, explica. També a Marta Catasús: “A vegades venia més de gust fer alguna cosa més manual per distreure’t”, diu. En canvi, l’escriptor i llibreter Àlex Pler, de la llibreria Haiku del barri de Gràcia de Barcelona (especialitzada en literatura japonesa), sí que va dedicar cada tarda un parell d’hores a la lectura. “Era el moment de pau del dia. Apagava el mòbil, em feia un te verd i ho aprofitava per llegir tots aquells clàssics voluminosos que a la vida d’abans no tenia temps de llegir: Genji Monogatari, la Ilíada, l’ Odissea...”, relata, i afegeix: “M’ha permès desconnectar”. Amb la Haiku reoberta ho troba a faltar a estones.