Guants i mascaretes al gris, no a terra

BarcelonaEn poc temps han passat de ser elements aliens per a la majoria a formar part de la vida quotidiana. Ens referim a les mascaretes i els guants d'un sol ús, els quals hem integrat en moltes activitats diàries per frenar la pandèmia del coronavirus. La seva proliferació no s'ha limitat a dur-los per evitar nous contagis, sinó que a mesura que avança el desconfinament han començat a vagar per terra, a vegades perquè s'envolen des de les escombraries perquè no s'han llençat al lloc que els correspon, que és el contenidor gris. Si no en tenim cap a mà, el millor és dur una bossa per guardar els guants o la mascareta fins que ho puguem llençar. La seva presència als carrers pot representar un risc d'agafar el coronavirus, si bé en general és baix, i el que també amoïna és que desfaci el camí emprès per minimitzar els residus, especialment els envasos d'un sol ús, i dipositar els generats on toca. Les entitats ambientals subratllen especialment que tenir cura del medi també és tenir cura de la salut.

A Rezero, una organització que està focalitzada en la prevenció de residus, consideren que, un cop superats els pitjors moments de la pandèmia, ha arribat l'hora de reflexionar sobre la brossa que generem. Per a la directora general de Rezero, Rosa Garcia, "passades les primeres setmanes, en què tot era confusió i hi havia sensació de por i vulnerabilitat absoluta, ara hem de començar a actuar amb una mica de seny". Considera que és important "fer entendre a la gent que hi ha una relació directa entre la crisi sanitària i l'ambiental i ecològica i que, si no aprofitem per fer un canvi de xip i modificar el model de consum i de producció, és possible que una futura crisi sanitària sigui encara pitjor".

Recorda que les entitats ambientals, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Unió Europea (UE) fa temps que treballen en informes que vinculen la degradació ambiental amb problemes de salut, de manera que el canvi climàtic pot provocar que s'entri en contacte amb nous virus o bacteris latents que s'hauran d'afrontar. Tampoc es pot deixar de banda la contaminació atmosfèrica que ja s'arrossega, especialment a l'àrea de Barcelona. Ara en un escenari de guants i mascaretes escampats per terra, tant en ciutats com en boscos i zones rurals, Garcia considera que "és important que es faci feina de difusió de les bones pràctiques". L'Agència de Residus de Catalunya ha dedicat una campanya a recordar que aquests elements de protecció han d'anar al contenidor gris i el ministeri de Transició Ecològica ho incorpora en les recomanacions que fa a la ciutadania per a la desescalada.

Per al director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, "la covid-19 no és excusa per fer un pas enrere". Recorda que les deixalles "s'han de tirar correctament" i avisa que no fer-ho "és sancionable d'acord amb la normativa". Per a qui es pregunti per què guants i mascaretes van al gris, diu que no són envasos que es puguin llençar al groc i afegeix que moltes mascaretes són de cel·lulosa i els guants, de làtex. El seu destí final serà la incineradora o l'abocador. Per tot plegat convindria optar per material reutilitzable sempre que fos possible. "Hem de garantir la salut dels ciutadans, però després del primer xoc hem de ser capaços de fomentar elements reutilitzables", afirma. Mostra la preocupació per la generalització de les estovalles de paper i els envasos monodosi als restaurants i les bates d'un sol ús a les perruqueries. Es pot tornar a les de tela reutilitzables si se'n garanteix un bon rentat, i als supermercats els demana papereres amb pedal a l'entrada per dipositar guants i mascaretes i així evitar que s'envolin.

Baix risc de contagi, però un guant no és innocu

El seu abandó per terra té pocs números de suposar un risc mèdic vinculat al coronavirus. Segons la cap del servei de medicina preventiva i epidemiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Magda Campins, "el contacte directe amb aquests objectes és molt poc probable", de manera que el risc de transmissió "és molt baix". Contagiar-se així és una possibilitat remota en el cas d'un adult. És més factible en cas d'un nen que provi de jugar-hi, però perquè passi hauria de donar-se "una cadena de circumstàncies": que toquem un objecte d'aquests que estigui infectat i ens toquem la cara o la boca amb les mans. Però Campins detalla que "la capacitat que té el virus de sobreviure en un objecte com mascaretes i guants que puguin estar a l'aire lliure és de poques hores". A més, recorda que la principal via de transmissió és la respiratòria, amb les gotetes de quan parlem i tossim.

En tot cas, que sigui difícil que un guant o una mascareta a terra siguin un focus de contagi no vol dir que siguin innocus. Ho saben bé els pescadors, que ja han trobat alguna mascareta surant al mar. Josep Garcia és un pescador barceloní de 52 anys i ara comanda l'empresa Gamba de la Costa. Fa uns trenta anys va ser pioner a l'hora d'endur-se a terra les deixalles que recull quan pesca. "El mar és la deixalleria municipal de tota la costa", avisa, de manera que "un percentatge alt de mascaretes, guants i pantalles acabarà al mar". Les barques que s'estan a prop de la costa pesquen elements com compreses i altres deixalles que es tiren pel lavabo i acaben depositades al fons marí i està convençut que "a la llarga amb les mascaretes passarà el mateix". Per això envia un missatge a tothom: "Ves molt amb compte, perquè que no vegis deixalles al mar no vol dir que no hi siguin, i estem fent un mal brutal".

Les entitats ambientals avisen que el 70% de la brossa que hi ha al mar s'ha generat a terra, detalla el director de Submon, Manuel Gazo. "Potser et penses que n'hi ha prou agafant el guant i tirant-lo a les escombraries, però hem de ser conscients que no és així. Si arribes a casa i el poses en una bossa d'escombraries segur que no volarà", ressalta. Des del projecte Libera, de l'ONG SEO/BirdLife i Ecoembes (que s'encarrega del reciclatge d'envasos), també han fet una crida a no abandonar guants i mascaretes per terra. El coordinador del projecte a SEO/BirdLife, Miguel Muñoz, recalca que "no és un problema només estètic, sinó que és un problema ambiental", i avisa que els residus poden acabar a les cadenes tròfiques dels animals i derivar en un mal desenllaç. "Quan tirem uns guants a terra estem contribuint a la mort d'individus i espècies", assegura. El biòleg Pep Arcos, que coordina el programa marí de la mateixa ONG, afegeix que si la tendència d'incrementar-se els plàstics i altres deixalles al mar continua, pot acabar representant una amenaça molt greu. "Cada cop més espècies de peixos van carregades de plàstics a l'estómac, i tot el que trobem dins del peix pot acabar dins nostre", adverteix.