8 indrets on gaudir de l’espectacle de la tardor

BarcelonaConeixeu la síndrome de Stendhal? Es pot catalogar com una malaltia psicosomàtica que causa un elevat ritme cardíac, palpitacions i una forta emoció quan ens exposem a obres d'art, especialment quan són considerades extremadament belles. Molta gent diu haver-la experimentat quan visita la ciutat de Florència, però el cert és que aquesta sensació d'emmalaltir davant la bellesa es pot viure també davant d’un paisatge natural. Probablement, parlar d’aquesta síndrome és exagerat, però el cert és que plantar-se davant un paisatge quan la paleta de colors l’ha fixada la tardor és tota una experiència sensorial i emocional. Boscos on manen infinits tons ocres i vermellosos que conviden al silenci, l’observació i la reflexió. Tot plegat resultat d’un procés tan natural com és el fet que els arbres de fulla caduca tallin els nutrients a les fulles en un procés que els prepara per a l’hivern i la manca de llum. En aquest camí, les fulles perden vitalitat i formen aquests colors tan característics, just abans de morir i caure a terra, encatifant el bosc de groc i vermell.

Algunes espècies es tenyeixen de groc, com els pollancres, però d'altres com els castanyers arriben a oferir uns vermells impressionants. Un procés que s’allarga durant dies i de què podem gaudir al màxim en un moment puntual, ja que si hi arribem massa d’hora encara trobarem les fulles massa verdes, i si hi arribem tard ens trobarem els arbres ja nus. Per assegurar-nos que l’encertem, haurem de tenir presents tres aspectes: el tipus d’arbre que conforma el bosc, quin temps està fent i en quin moment del dia hi anem. En tot cas, en general, les millors dates són ara mateix i al llarg del novembre.

Hem de tenir present que no tots els arbres de fulla caduca van canviant de color al mateix temps. Els pollancres, per exemple, es tenyeixen només de groc i són els primers a perdre la fulla, mentre que avellaners, verns i bedolls, amb fulles que canvien des del groc fins al marró, són espècies delicades que duren molt poc en el procés de coloració. Per la seva banda, faigs i freixes es tenyeixen de taronges i vermellosos color coure, mentre que espècies més resistents com el roure o que tenen fruits com els castanyers són els que tenen un color més intens i amb més tonalitats.

Els experts diuen que el millor moment per visitar boscos a la tardor és just després d'uns dies plujosos o quan està plovent, ja que la humitat potencia el color de les fulles. També és molt especial fer-ho en dies de boira, especialment les matineres, que donen un punt de màgia al recorregut. El pitjor moment seria, doncs, els dies de més sol, ja que en assecar-se, les fulles perden brillantor.

Dit això, si voleu planificar una escapada per gaudir-ne, us fem algunes propostes que s’allunyen de les més tradicionals (però també molt recomanables), com la Fageda d’en Jordà, la de Santa Fe del Montseny, el bosc de Merlí a Viladrau, els boscos del Parc Natural de l’Alt Pirineu, les vinyes del Priorat o els castanyers de Prades.

Fruiters d'Aitona (Segrià)

Els camps de fruiters d’Aitona no només mereixen una visita durant la floració, que ja és tot un clàssic de la primavera; també els heu de descobrir durant la tardor. Per gaudir-ne al màxim, al llarg del mes de novembre l’Ajuntament organitzarà diferents propostes lúdiques i culturals per mostrar al món l’espectacle cromàtic, visual i sensorial únic que ofereixen els camps aitonencs durant aquesta estació de l’any. S’organitzaran arreu del municipi diferents propostes dirigides a tots els públics.

Castanyers de l’Erola (Osona)

Un dels conjunts de castanyers més impressionants de Catalunya, amb més de 300 anys d’història. Situat en un racó del Montseny poc conegut que podeu explorar amb una excursió circular des de Viladrau passant per indrets com Can Bosc, l'ermita de l'Erola, el coll d'Àligues, l'Arimany i el Castanyer de les Nou Branques.

Estany de Montcortès (Pallars Sobirà)

Aquest estany, d’origen càrstic, és una de les escasses mostres de zona lacustre que hi ha al Prepirineu. Està situat a 1.065 metres d’altitud i l’entrada d’aigua és subterrània, ja que no hi ha cap riu que l’alimenti. Un espai molt accessible, que podem recórrer caminant al seu voltant mentre gaudim de les muntanyes, tenyides de tons marronosos durant la tardor, emmirallades a les aigües de l'estany.

Parc de les Deveses de Salt (Gironès)

El Parc de les Deveses de Salt és un mosaic natural modelat pel riu Ter, que forma una xarxa de boscos de ribera amb basses i aiguamolls intercalats, entre els quals creixen prats secs sobre antigues illes molt sorrenques. El contrast entre zones humides i d'altres de molt eixutes té com a resultat una biodiversitat molt gran, amb més de 1.000 espècies d’éssers vius detectades al parc. Salzedes, vernedes, alberedes, freixenedes i bosc mixt de plana constitueixen les formacions forestals que la tardor converteix en un mar de fulles.

Estany de Banyoles (Pla de l’Estany)

Sempre és un bon moment per visitar l’estany de Banyoles, però té un encant especial per la tardor. L’aigua de l’estany reflecteix els colors propis d’aquesta estació, mentre les fulles que van caient entapissen el passeig que custodien els arbres de colors ataronjats.

Fageda de la Grevolosa (Osona)

Probablement és una de les fagedes més majestuoses de Catalunya, amb faigs que superen els 30 metres d’alçada i amb alguns exemplars de més de 200 anys que gaudeixen d’una protecció especial. En aquest bosc també hi trobareu una gran diversitat natural, tant de flora com de fauna. Per la tardor ofereix un autèntic espectacle de tons vermells i ocres.

Roureda d’Aulàs (Pallars Jussà)

Situada a la zona de la Terreta, és la roureda amb extensió plana més gran del Prepirineu i hi trobem roure martinenc i roure de fulla petita. Per la tardor són els responsables de tenyir el paisatge de colors ocres que es combinen amb els grocs i vermells que ofereixen trèmols i aurons. La xarxa de camins interns de la zona ofereix moltes possibilitats en un espai que atrau des de fa temps aquells que volen gaudir de la pràctica d’un bany de bosc. Ja que hi sou, recordeu que en aquesta zona trobem la vall dels Voltors, on es poden veure totes les espècies de voltors d’Europa.

Delta del Llobregat (Baix Llobregat)

La tardor és una bona època per gaudir de la natura tranquil·la i la biodiversitat que ens ofereix el delta del Llobregat, on els canyissars també canvien de color. Hi podem trobar diferents ambients naturals: la part final del riu Llobregat, llacunes i aiguamolls, pinedes litorals sobre dunes i platges verges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Són uns espais molt importants per a la fauna, en especial per a les aus aquàtiques, ja que es troba enmig de la ruta migratòria dels ocells del nord d’Europa cap a l’Àfrica.