10 viles closes per viatjar a l’edat medieval

BarcelonaLa muralla és l’element comú que defineix les anomenades viles closes. Segurament és un terme relativament nou per referir-nos a viles, ciutats o pobles fortificats i que molts nuclis de cases i carrers empedrats han adoptat per cridar l’atenció dels que els volen visitar. Peratallada, Montfalcó Murallat, Batea o Guimerà segur que apareixerien en qualsevol llista de viles closes catalanes. Però el cert és que “una vila closa no deixa de ser una localitat tancada amb unes muralles”, tal com defineix Jordi Bolós, catedràtic d’història medieval de la Universitat de Lleida. I aquí entrarien petits poblets, grans ciutats o viles de mida mitjana, com podrien ser les actuals capitals de comarca. És per això que tant seria una vila closa la Barcelona medieval com la ciutat de Granollers del segle XIV o el petit poble pirinenc de Peramea l’any 1352. 

Trobem tres grans tipologies de viles closes, en funció de l’element a partir del qual es van crear: “Podem dir que hi ha els pobles castrals, que es fortifiquen al voltant d’un castell; els pobles eclesiàstics, que es construeixen al voltant d’un espai sagrat, com una església o un monestir, que en un determinat moment es decideix protegir amb una muralla; i les viles de nova planta, aquelles que s’edifiquen amb una muralla des de l’inici”, detalla Bolòs. 

Que de quina època són? Doncs també ens trobem en un espai de temps força ampli. “Al segle XI és quan es dona la consolidació dels pobles que neixen en relació amb castells i esglésies, però als segles XII i XIII es creen les viles noves ordenades per un rei o senyor feudal per motius econòmics o control del territori”, detalla Bolòs. I té tot el sentit: “D'una banda, al segle XI s’estava produint la conquesta de la Catalunya Nova i calia protegir-se amb poblacions fortificades. De l’altra, al segle XIV es va donar la coneguda com la Guerra dels dos Peres, entre el rei de la corona catalanoaragonesa, Pere el Cerimoniós, i el rei del Regne de Castella, Pere el Cruel, moment en el qual hi va haver la construcció de moltes viles noves i d’altres es van fortificar”, afegeix el catedràtic. Us proposem transportar-vos a aquestes èpoques a través de 10 viles fortificades que hem triat arreu del territori partint de dues premisses: el bon grau de conservació i les diferents tipologies. Agafeu la càmera, calceu-vos unes bones vambes i sortiu a recórrer aquestes 10 viles closes. 

Als peus de les muntanyes de Prades, aquesta vila ducal medieval és una de les més ben conservades del Principat. Diu la llegenda que Sant Jordi va matar el drac davant de les seves muralles. Vorejar-les és imprescindible, però també us recomanem que us perdeu pels seus carrerons empedrats, que arribeu fins a la plaça Major i hi feu vermut i que visiteu el portal de Sant Jordi, on hi ha un mosaic commemoratiu de la llegenda. Si feu una de les visites guiades de l’oficina de turisme, tindreu l’oportunitat de pujar a una de les torres de la muralla. 

El famós castell de Tamarit, a Tarragona, és un enclavament amb una fortificació a tocar del mar. Documentat del segle XI, primer va ser una vila closa que protegia l’església parroquial, l’abadia i les cases dels senyors, conegudes com el castell de l’arquebisbe i el castell del català. Al segle XII, els senyors de Claramunt van construir-hi un castell romànic, i al segle XIV es va destinar a la vigilància costanera per evitar l’atac dels pirates i es van envoltar el castell i la vila closa amb una muralla aprofitant les roques del flanc més exposat al mar. L’interior no és visitable, ja que és privat i es lloga per fer-hi celebracions i casaments, però admirar-lo des de la platja ja justifica la visita.  

La muralla i la torra de defensa que es conserven actualment en aquest poble de l’Urgell són segurament del segle XVI, però l’església i el castell que es troben al capdamunt del nucli antic estan documentats dels segles IX i X. El que més sorprèn d’aquesta antiga vila closa és la varietat d’arcs i de coberts que es troben en els carrers del nucli històric. Les vies més emblemàtiques són el carrer Major, el carrer de la Cendra, el carrer de la Capella i el carrer de les Costetes. Als afores hi ha les ruïnes de l’església gòtica del Convent de Vallsanta, una meravella ara a celobert molt fotogènica. 

Petit però encantador, aquest nucli de la Segarra es conserva intacte al pas del temps. És un exemple excepcional de vila closa, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Passegeu pels carrerons amb porxos fins a arribar a l’església de Sant Pere i tindreu unes visites excepcionals a la comarca. 

Tancat per muntanyes, se situa enmig de la serra de la Llaberia, una de les serralades més salvatges i desconegudes del sud de Catalunya. El presideixen les restes del castell i les torres de defensa que en el passat formaven la vila closa. No us perdeu la torre del Capet, que encara conserva el portal que servia de porta d’accés i que durant un temps es va utilitzar de presó. Pratdip té uns entorns naturals impressionants que ofereixen rutes de senderisme fins a miradors espectaculars. 

Autenticitat és el que trobareu si visiteu aquest petit poblet de la Terra Alta. Amb un nucli històric en constant rehabilitació i molt ben conservat, és una joia que podeu visitar a través d’una audioguia descarregable. La plaça de la Vila, el carrer Major amb arcades i els diferents portals que encara es conserven són alguns dels llocs que no us podeu perdre. 

No desvelem cap secret si diem que aquest poblet del Baix Empordà és un dels nuclis medievals més ben conservats de Catalunya. Declarat Conjunt Historicoartístic i Bé Cultural d’Interès Nacional, manté la seva distribució urbana medieval. Des de la plaça Major, amb els seus singulars porxos, fins a la trama d’estrets carrerons, fer una visita a Peratallada és imprescindible. No us perdeu la torre de l’homenatge ni el castell-palau. 

Aquesta joia a l’interior de l’Alt Empordà també és un dels pobles medievals més ben conservats del país. Podreu passejar-vos pels tres portals que hi ha i descobrir l’església romànica i les diferents torres, encara visitables. Fora de les muralles no us perdeu el castell, documentat al segle XIII, ni la torre de guaita, i exploreu els entorns muntanyosos d’aquest petit poble encantador.  

La disposició urbanística d’aquesta vila closa es remunta al segle XIII i es conserva gairebé intacta. És un exemple de poble medieval emmurallat dels Pirineus, alguns també coneguts com a força. En aquest cas, està articulat entorn d’un carrer central amb cases a banda i banda, que clouen el recinte urbà amb les parets de darrere, que alhora fan de muralla. Aquí heu de visitar el Centre d’Interpretació de les Viles Closes, que us permetrà entendre millor aquestes viles. No gaire lluny també hi ha el monestir romànic de Sant Pere del Burgal.

Al Baix Pallars, Peramea és un altre exemple de vila closa als Pirineus. Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, és un lloc de visita obligada pel seu ben conservat entramat urbanístic. Hi trobareu un castell, carrers porxats, una presó, portals d’accés, cases senyorials i l’església, entre d’altres. Si voleu combinar la visita patrimonial amb una mica de natura, no us perdeu l’estany de Montcortès. Us encantarà!