10 fars emblemàtics del litoral català

BarcelonaEn els prop de 600 quilòmetres del litoral català hi trobem una vintena de fars, unes construccions que en plena era tecnològica poden haver perdut part de la raó de ser, però que continuen sent un element singular que defineix el paisatge costaner. Acostumen a ocupar espais en miradors privilegiats d'alt interès paisatgístic, a banda de ser, evidentment, punts de referència per als navegants. No és estrany, doncs, que alguns d'aquests fars, com passa amb els de Barbaria, a Formentera, o el de Trafalgar, a Cadis, siguin un lloc de pelegrinatge per viure-hi les postes de sol.

Cecília Lorenzo Gibert, periodista i guia turística, coneix molt bé els fars de la costa catalana i acaba de publicar 15 excursions a peu pels fars de Catalunya (Cossetània), una guia magnífica per descobrir aquest patrimoni natural i monumental mentre fem ruta. "Fa molts anys que m'agraden els fars. Són edificis bonics, molt fotogènics i gairebé sempre estan situats en llocs especials. Sempre que viatjo m'agrada visitar fars", explica. A la guia, Lorenzo, que treballa al far de Sant Cristòfol (Vilanova i la Geltrú), on hi ha l'Espai Far, recomana rutes pels entorns de 15 fars catalans. "El fet que a la nit guiïn els vaixells, que tinguin el seu missatge de llum particular, els fa especials. Tot i que avui en dia les embarcacions tenen GPS i altres sistemes de geolocalització, els fars continuen il·luminant i marcant el rumb de la gent del mar", cosa que explica que siguin indrets tan màgics i atractius. La periodista n'ha triat 15, des del far del cap de Biarra fins al del Fangar, i 15 recorreguts que comencen, acaben o passen per aquests fars. La tria l'ha fet tenint en compte que el recorregut fos agradable i que el far fos visible i estigués situat en un lloc accessible a peu. "Cada capítol té dues parts: l'explicació del far, amb curiositats, una mica d'història i guia per visitar-lo (en el cas que s'hi pugui entrar), i la ruta, amb una fitxa tècnica, un mapa i l'explicació del recorregut", explica.

Cecília Lorenzo Gibert reivindica aquest patrimoni: "Els fars són part de la nostra història i el nostre patrimoni mariner. Encara fan la seva funció de guiar els vaixells. És cert que ara funcionen de manera automàtica i ja no hi cal un faroner que hi visqui, però els edificis que s'utilitzaven com a habitatge estan canviant d'usos progressivament. En alguns, com el del cap de Creus, el de Tossa de Mar, el de Calella o el de Vilanova i la Geltrú, s'hi han ubicat museus o centres d'interpretació".

Si voleu conèixer aquest patrimoni, us convidem a descobrir 10 fars imprescindibles del litoral català.

És dins del camí de ronda entre el Port de la Selva i Llançà. Es va inaugurar el 1913, amb esclats blancs d’un segon cada cinc segons, per senyalitzar l'entrada a la badia del Port de la Selva. És un edifici de planta quadrada amb una torre central que suporta la llanterna. Des del 1992 que no té torrer.

Situat a 26 metres sobre el nivell del mar, vora els penya-segats del puig de Simonets, té un gran angle de cobertura i ajuda tant la navegació que passa al llarg de la costa com la que entra i surt de Cadaqués. Es va inaugurar l’any 1864 i la seva llum és blanca amb grups de quatre esclats cada 25 segons. El 1974 van voler enderrocar-lo però l'acció dels veïns va permetre salvar-lo i restaurar-lo.

El cap de Sant Sebastià delimita l’extrem sud del golf de Lleó. La seva situació fa que històricament hagi estat punt de recalada dels vaixells. Va ser inaugurat amb gran festa el 1857, ja que segons el Pla d’Enllumenat havia de ser el far més important de Catalunya, l’únic de primer ordre. Actualment fa un llampec blanc cada cinc segons. La gran altura sobre el mar i una potència de 3.000 W fan que es divisi fins a 58 milles, és a dir, més de 100 quilòmetres.

Com en tants d’altres fars, aprofita les runes d’una petita torre medieval, que va servir de molí de vent al segle XVIII. El far va ser inaugurat el 1919. Emplaçat en el punt més alt del cap de Tossa, sobre un superb penya-segat, el far va ser l’antepenúltim edificat dels que encara avui estan en funcionament. La plaça de faroner va desaparèixer el 1999 i la torre ha esdevingut un espai expositiu gestionat per l’Ajuntament, que proposa al visitant el món dels fars com a element actiu del patrimoni marítim català.

El far antic de la ciutat es va construir el 1772, però es va transformar en rellotge el 1911. Per això es coneix com la Torre del Rellotge, avui emblema del port de Barcelona. Curiosament, el port com a tal no té far, i el seus serveis són substituïts per llums d’abalisament. A la ciutat, un dels punts de referència per als navegants és, per tant, el far de Montjuïc, que el 1925 va inaugurar la seva il·luminació. La instal·lació era tan moderna que fins avui no ha sofert cap transformació important. Actualment l’edifici també es fa servir com a petit centre de convencions del port de Barcelona.

Aquest far es va encendre el 1905 i avui, a més de ser guaita de pescadors i mariners, funciona com un gran espai de divulgació de la cultura marinera, ja que és la seu de l'Espai Far. A banda de visitar els diferents espais expositius, és recomanable fer una passejada pels jardins que l'envolten, amb vistes al mar i a la llarga platja del Far de Sant Cristòfol.

L’autor del disseny és l’arquitecte Josep Llinàs, que va ser finalista dels premis FAD. Inaugurat l’1 de gener del 2000, és l'últim far construït a la Península, el més alt de Catalunya i un dels pocs construïts a Europa al segle XXI. Per arribar al mirador hi ha 217 esglaons en espiral, que es fan més lleugers gràcies a les 48 finestres que deixen entreveure el paisatge que l'envolta. Un cop a dalt, ofereix una vista única de 360 graus.

El far de la Banya és un dels més singulars de la costa catalana i l'últim testimoni de les antigues estructures metàl·liques faroneres. Antigament s'ubicava a la punta de la Banya, al delta de l'Ebre, i el 1984 va ser desmuntat i traslladat al port de Tarragona per restaurar-lo. Des del 1993, en el que va ser l’habitatge del torrer s’hi mostra una exposició permanent de senyals marítims. El 2003 es va convertir en el Museu de Fars i extensió del Museu del Port de Tarragona.

Una gran referència nocturna per als navegants gràcies a l’entrada que el cap fa dins la mar, cosa que ofereix un gran angle de visió: des del far s’albira perfectament el de Tarragona i el de l’illa de Buda. La torre està situada a vint metres de la riba del mar, sobre una roca que s’hi aboca a plom. Per bastir-lo van haver de portar operaris, estris i materials en barques. Fins al 1934 no va comptar amb camí de servei, i els faroners havien de fer els vuit quilòmetres fins a Vila-seca camp a través, o en barca.

Situat en un dels espais naturals més singulars de Catalunya, amb un aspecte gairebé desèrtic, amb l'emblemàtic far blanc i vermell lluint solitari envoltat de grans sorrals. És una torre de vint metres d'altura i tres de diàmetre, i s'ha convertit en un dels símbols arquitectònics del delta. La seva història es remunta al 1864, quan es va erigir una primera estructura de ferro amb llum. La torre actual de formigó es va construir el 1986.