Les 10 claus per complir els propòsits del 2024

El final de l’any és un moment que convida a la reflexió, a fer revisió, a mirar enrere per poder continuar endavant. És un punt i a part imaginari que ens ajuda i ens motiva a fer canvis en els nostres hàbits, siguin laborals, personals, emocionals o bé de salut, esperant que el canvi de número en el calendari ens aporti millors perspectives en diferents àmbits de la nostra vida. Tot i que, realment, no hi ha res diferent del 31 de desembre a l’1 de gener, tendim a aquesta activitat de reflexió o d’anhel de canvi i ens plantegem propòsits per al nou any que comença.

“La revisió que fem a final d’any de tot el que hem viscut en els últims dotze mesos, probablement és deguda a la naturalesa reflexiva de l’ésser humà, a la necessitat d’entendre i construir una història de la pròpia vida que sigui coherent i tingui sentit. La nostra cultura, els mitjans de comunicació, les converses amb la família i els amics, reforcen aquesta pràctica, any a any, convertint-la en una tradició i, al mateix temps, en una oportunitat per actualitzar-nos. És com el moment de la veritat, una oportunitat per fer millor les coses”, explica Sylvia Mia, psicòloga experta en psicopatologia i salut.

Els estudis mostren que la majoria d’aquests bons propòsits estan directament relacionats amb un canvi d’hàbits enfocats a la salut: millorar l'alimentació, perdre pes, deixar de fumar o mantenir-nos més actius. “El desig de sentir-nos millor físicament i emocionalment és una motivació molt potent”, puntualitza la psicòloga. “La societat i els mitjans de comunicació ens ho recorden molt sovint, creant una expectativa cultural de millora i autodesenvolupament”, afegeix.

Abandonar els objectius

De la mateixa manera, un estudi publicat a Science Direct conclou que les persones no som particularment bones a l'hora de complir els nostres propòsits de Cap d'Any i que, prop del 66% dels participants en l'estudi, van abandonar els seus objectius al gener. De fet, diversos estudis dels últims anys han constatat amb evidència científica que la falta de voluntat i de control d'alguns estímuls són els factors que més impedeixen assolir els objectius marcats a l'inici de l'any.

La nutricionista Anna Grífols, la llicenciada en activitat física i codirectora d’Espai Salut Anna Farrés i la psicòloga clínica Sílvia Mia ens proposen un decàleg per aconseguir que els propòsits d’inici d'any es puguin transformar en una realitat duradora en el temps.

Si tenim poc temps lliure, no podem proposar-nos anar cada dia una hora al gimnàs, però podem trobar una rutina de trenta minuts per fer dos dies a la setmana a casa i procurar pujar les escales en lloc d’agafar els ascensors, per exemple.

En comptes de plantejar-nos seguir una dieta per perdre pes, el nostre objectiu pot ser reduir el consum de pa en els àpats. Si aconseguim treure el pa de cada àpat, la reducció de carbohidrats i de calories al cap de la setmana i del mes serà generosa.

Adaptar-nos a nous hàbits requereix un temps, si fem l’esforç de ser constants unes setmanes, després ens serà molt més fàcil de seguir.

Més val començar amb pocs canvis i anar-n’hi sumant a mesura que ens hi anem adaptant. Podem començar anant un dia al gimnàs o reduir el consum de cigarrets per dia, o afegir una amanida de primer plat a cada àpat.

La majoria d’aquests propòsits requereixen un cert temps per notar-ne les millores i pot generar frustració si només ens fixem en el resultat final que volem aconseguir. Si ens centrem en el dia a dia i en les petites adaptacions i canvis que anem adquirint, ens serà molt més gratificant.

Podem decidir sortir a caminar amb amics dos dies per setmana. O pactar amb la parella o els fills que es menjaran verdures al forn tres vespres a la setmana. El fet de comprometre’ns amb altres persones fa que siguem molt més fidels a l’activitat compartida.

Seguir les pautes d’un nutricionista o d’un preparador físic facilita el camí, perquè els professionals saben com adaptar les necessitats de cada moment a cada persona, evitant sobrepassar-se o desmotivar-se i d’aquesta manera serà més fàcil l’adhesió als hàbits.

Encara que l’objectiu final sigui poder córrer cinc quilòmetres, val la pena que anem celebrant cada petita millora que notem en el camí. Que ja en podem córrer dos i caminar-ne tres, perquè ja és més que fa un temps enrere. Sentim-nos-en orgullosos.

Va molt relacionat amb la següent, perquè el fet de sentir que ens fallem a nosaltres mateixos genera frustració i, amb el temps, desmotivació i abandó.

Cal evitar sentir-nos presoners de les nostres decisions i dels nostres propòsits. Tal com explica el psicòleg de la UOC, Soler Labajos, a l'article Incapaç de complir els propòsits de Cap d'Any? Prova-ho amb els antipropòsits, es podria considerar com el propòsit de deixar de fer alguna cosa que hem fet tota la vida, sense saber ni per què, però que no ens resulta gratificant. Per exemple, en lloc de voler seguir una dieta, que és una cosa que fa molt de temps que intentem sense gaire èxit, ens podem proposar canviar tot el que piquem entre hores per un grapat de fruits secs o per una peça petita de fruita.