"Fa 10 anys als gimnasos no hi havia dones a la zona de musculació; ara n'hi ha moltes"

BarcelonaAmb una ullada ràpida als perfils d’influencers i a etiquetes com #girlswholift n'hi ha prou per detectar una nova tendència entre les dones: els exercicis de força. Personatges públics com Madonna, l'actriu Kate Hudson o la mateixa reina Letícia han explicat els avantatges d’aquest tipus d’entrenament, no només per poder tenir un cos fort i musculat, sinó per tots els beneficis de salut que hi van associats. L'actriu Jennifer Aniston ha fet públic en més d’una ocasió que combina el seu entrenament de força amb ioga i càrdio, de manera que crea un enfocament equilibrat per a la seva condició física. També assegura que l'entrenament de força la fa sentir més forta i segura.

El cas és que els cossos musculats han deixat de ser vistos com un tret exclusiu del gènere masculí. Tenir uns bíceps i tríceps forts i abdominals d’acer ha passat de ser una cosa només d’homes a convertir-se en uns atributs desitjables per a moltes dones. A més, segons un estudi fet per l'American College of Sports Medicine, la combinació dels exercicis de força amb els de càrdio és una combinació perfecta que també ajuda a perdre pes, perquè mentre que el càrdio pot ajudar-te a cremar calories, els exercicis de força poden augmentar la massa muscular i el metabolisme.

Qui ha detectat aquesta tendència és Luis Enrique Conde, director tècnic de Clubs DiR, que assegura que des de després de la pandèmia ha crescut el nombre de dones que van a les zones de pesos del gimnàs. “Fa deu anys era raríssim veure dones en aquella zona fent exercicis de força; ara moltes en fan dos dies a la setmana, a banda de continuar fent spinning o aeròbic”, assegura Conde.

D’entre aquestes dones, el director tècnic distingeix dues franges d’edat molt diferents. D’una banda, hi ha les dones que estan per sota de la trentena i que fan els exercicis de força motivades sobretot per un component estètic. “L'estàndard de bellesa femenina ja no implica ser prima i tenir una certa talla, sinó estar en forma, amb múscul i corbes amb una massa muscular al darrere”, continua.

D’altra banda, hi ha les dones a partir dels 35 anys que busquen els beneficis de fer aquesta mena d’exercicis per a la salut. “Volen mantenir el pic de massa muscular i el pic de densitat òssia, que es perd amb l’edat”, assegura Conde. Les xarxes socials han contribuït molt a divulgar totes les virtuts d’aquest tipus d’entrenament i no falten els influencers que apareixen a les pantalles de moltes usuàries, encara que alguns siguin de dubtosa base científica, alerta Conde. Per això cal buscar sempre continguts rigorosos fets per professionals de la salut o de l'esport.

Beneficis durant la menopausa

Qui sí que està molt activa a les xarxes i és molt partidària dels exercicis de força és la ginecòloga, obstetra i fundadora de WoMer, Marimer Pérez. Mai es cansa d’assegurar que aquest tipus d’entrenament és fonamental per a la salut hormonal en qualsevol etapa de la dona, sobretot a partir dels cinquanta anys i amb l’arribada de la menopausa. “Enfortir la massa muscular no només protegeix els ossos i les articulacions, i prevé així l’osteoporosi, sinó que també potencia el sistema immunitari i la resistència a la insulina, i millora el metabolisme”, afirma. A més, “té beneficis a nivell cerebral, ja que ajuda a reduir l’ansietat i millora la qualitat del son”. La doctora sempre fa èmfasi en la necessitat de variar els exercicis i adaptar-los a les necessitats individuals per evitar lesions i maximitzar els beneficis.

Amb tants inputs positius, no és estrany que cada vegada més dones s’apuntin a fer exercicis de força. Però ¿per on cal començar? Segons Luis Enrique Conde, el més important és aprendre bé els moviments bàsics. “Saber fer bé un esquat, un pes mort, un rem i un exercici d’impuls són els quatre pilars bàsics. A partir d’aquí, es tracta d’anar fent variacions i diferents tipus de càrrega amb els pesos”, explica el director tècnic, que considera que moltes dones se centren en la zona de cames i glutis i sovint s’obliden dels braços i l’espatlla. “Tots els exercicis són igual d’importants”, remarca.

Una nova pressió estètica

Ara bé, ¿fins a quin punt aquesta nova tendència no deixa de ser, en realitat, una nova pressió estètica per a les dones? Segons Begonya Enguix, directora del programa del grau interuniversitari d'antropologia i evolució humana de la UOC, el fet que les dones facin exercicis de força no és una cosa recent, el que passa és que ara certes figures públiques en exercici de poder estan fent visible aquest tipus de cos. “I com dones com la reina Letícia sempre estan sotmeses a crítica, si fan perquè fan, si no fan perquè no fan; aquest ha estat un nou disparador de debat públic”, explica Enguix.

En realitat, hi ha celebrities com Madonna que ja fa més de vint anys que mostren un cos musculat. “La diversitat de cossos ha existit sempre i les dones musculades també, però aleshores era vist com una cosa masculina. I ara s'hi suma un nou fenomen: el bombardeig que reben les dones a través de les xarxes socials sobre la necessitat de fer exercicis de força”, continua. A més, és un missatge que va dirigit a moltes franges d’edat, des dels trenta anys fins a les dones menopàusiques. Un nou cànon estètic “amb un discurs medico-saludable on es matxaca la dona perquè vagi al gimnàs a fer aquest tipus d’exercicis”, diu Enguix.

I sota el pretext de la salut i de la seva difusió a través de personatges públics, “a les dones se’ls està dient el mateix que se’ls ha dit sempre: que sobre el cos de la dona té dret a opinar tothom”, continua. “El seu cos pertany més a la societat que a la mateixa dona, i sobre ella sempre hi ha una supervigilància, faci el que faci”, diu l’antropòloga. En aquest cas, la diferència és que, dècades enrere, el fet que una dona tingués múscul era una transgressió de gènere i “fins i tot la seva sexualitat podia ser qüestionada”. En canvi, ara ser una dona amb múscul és sinònim de salut. “Però el múscul ha de ser justet, perquè si et passes, tampoc està ben vist. És un múscul que no decideixes tu, sinó la medicina i els milions d’opinadors”, lamenta Enguix. “Ningú parla dels bíceps de Pedro Sánchez, i si s’ensenyen els abdominals d’Aznar és per glorificar-los perquè són coherents amb un cos masculí”, posa d’exemple.

Per a l’antropòloga, sempre és positiu visibilitzar diferents models de cos de dona, perquè la diversitat ha existit sempre. “El que hauríem de fer és anar cap a una visibilització de models diferents que no comportés ni el judici ni la crítica sobre uns cànons estètics que ja estan obsolets”, continua. Al final, cadascú ha de tenir el cos que pugui dins de les seves possibilitats, “i que sigui el que et faci la vida més habitable possible”, conclou.