BarcelonaL’han anomenat première per les clares al·lusions cinematogràfiques que fa el 080 Barcelona Fashion des de la seva aposta pel format digital i els vídeos arran de la pandèmia, però ha estat una festa en tota regla. Aquest dimarts al vespre s'ha donat el tret de sortida al 080 Barcelona Fashion, la setmana de la moda catalana, amb aquesta festa al Convent dels Àngels, una cita que ha agrupat tots els professionals de la moda catalana, reunits de nou després de la pandèmia. “Teníem ganes de reunir-nos i veure’ns en persona”, afirmava Marta Coca, directora del 080.
La cita marca el tret de sortida a tres dies de desfilades virtuals que comencen aquest dimecres i s’allargaran fins divendres. Hi participen 22 dissenyadors i marques que reflecteixen el talent i la diversitat de l’ecosistema de la moda catalana. Veterans i veteranes d'aquesta cita com Menchen Tomàs, Txell Miras i Custo compartiran escenari amb marques més joves com Avellaneda, Paloma Wool o Yolancris i debutants com The Artelier o Tíscar Espadas. Enguany, l’escenari escollit per rodar els fashion films ha estat l’interior del Macba, l’edifici de caràcter racionalista de l’arquitecte nord-americà Richard Meier, que ha ofert noves possibilitats de gravació gràcies a les àmplies zones d’exposició, la geometria de les rampes i la llum que penetra per la façana i les claraboies del sostre.
Cargando
No hay anuncios
La retransmissió de les desfilades serà novament per streaming a través de la web del 080, on els usuaris podran visualitzar el resultat final de cada peça audiovisual, així com altres continguts de moda. I és que la passarel·la catalana ha trobat en la digitalització, “una personalitat pròpia” en la qual se sent còmoda i que, alhora, la diferencia de la resta. “No hi volem renunciar perquè ens permet arribar a més audiències i ser més internacionals”, afegeix Coca. Al llarg de l’any, l’organització seguirà reflexionant sobre com integrar el format físic amb el virtual.
Cargando
No hay anuncios
Dins les entranyes de la passarel·la
Si “l’acció” s’ha desenvolupat al Macba, la preparació de cada xou es va centralitzar al Convent dels Àngels, on la capella i les diverses sales d’arquitectura gòtica es van transformar del 14 al 19 de març en espais modulars per acollir el personal que fa possible “la màgia” de la moda. Les cabines dels dissenyadors on es feien les proves d’assaig-error, la sala de perruqueria i maquillatge i els passadissos atapeïts de fauna diversa: des de models i dissenyadors fins a càmeres, fotògrafs i muntadors. Observar les corredisses, els contratemps i els nervis que es palpaven entre bastidors no era glamurós, però sí que ho feia viu i interessant. Tothom jugava un paper fonamental en aquest muntatge orquestrat. “A aquestes alçades de la pel·lícula no m’espanta res”, deia Carlos Olivares, planxador de Rowenta. Olivares era l’encarregat de deixar impecable tota la roba que surt a les desfilades. En 10 anys que fa que treballa per al 080, se sent com un MacGyver de la moda perquè ofereix solucions creatives als imprevistos. “Hem cosit botons i cremalleres que es trenquen a última hora i fins i tot vam haver de deixar uns calçotets a un model que en duia uns d’inadequats”, remarcava en to sarcàstic. No només la planxa treia fum.
Cargando
No hay anuncios
Tampoc les mans que sostenien els assecadors de cabell i les pintures de guerra tenien treva durant 12 hores. “Els dies de gravació són molt intensos, però valen la pena”, deia Patrícia Castuera, de l’equip de maquillatge. Castuera és l’encarregada de fer els últims retocs als models: “Els més habituals són redibuixar la línia de l’ull que s’ha desfet per la suor de la parpella i reforçar el color del pintallavis”. Les maniquins també pateixen el transcurs de les llargues jornades. La model Mayka Merino lluïa un embenat casolà en un peu que se li havia inflat durant el segon dia de gravacions. “Hauré de dur uns talons gaire alts?”, li deia a la dissenyadora Maite Muñoz, de Lebor Gabala, durant el fitting.
Cargando
No hay anuncios
L’hora de la veritat
Un cop vestits i maquillats, els models es dirigien al segon pis del Macba on altres equips de producció es preparaven per elaborar les fotografies oficials i els vídeos de les desfilades de cada dia. Assegut en un tamboret hi havia Francesc Ten, un veterà fotògraf que ja sap com trobar l’angle perfecte per immortalitzar el moment: “A vegades haig de fer d’animador perquè els models se sentin còmodes i treguin a càmera una expressió natural”. Qui ha orquestrat un cop més tot l’engranatge artístic del 080 és Esther García Capdevila, directora d’art, càsting i consultora de moda d’ESMA. Aquesta empresa, que té la mà trencada en organitzar esdeveniments de moda, coordina les gairebé 500 persones que treballen a la passarel·la catalana: “El més important és que tots els equips estiguin ben sincronitzats”, assegurava aquesta professional, que acumula més de 30 anys d’experiència en el sector. L’Esther també s’ha fet càrrec del càsting, que procura que sigui divers pel que fa a edat, sexe i nacionalitat. “M’incomoda parlar d’etiquetes, perquè més enllà de mantenir un equilibri en les proporcions del cos, em fixo que els models tinguin carisma”, concloïa.
Cargando
No hay anuncios
Un homenatge a Ucraïna
El conflicte d’Ucraïna es farà visible també a la passarel·la catalana. Firmes com Simorra o Lola Casademunt han fet algunes referències subtils a la guerra. D’altres com Km by Lange, marca convidada de l’edició d’enguany, ho deixaran palès de forma evident. A la dissenyadora Kati Lanhe, l’esclat de la guerra, el passat 24 de febrer, la va agafar desprevinguda mentre dormia a la seva ciutat natal, Vínnitsia, en un viatge que va fer per recollir les últimes peces de la col·lecció que presentava al 080: “Dues bombes que havien explotat molt a prop de casa em van despertar”, recorda amb tristesa. Lanhe va agafar el que va poder en una maleta de mà i va tornar a Catalunya amb els recursos disponibles: el cotxe d’uns amics, un taxi i l’últim tram a peu per travessar la frontera per Romania. Tres dies més tard arribava a Barcelona, on fa temps que resideix amb la seva parella catalana i la filla de tots dos, de 3 anys: “La meva família ucraïnesa està bé, però no podem abaixar la guàrdia”.
De la proposta original que Km by Lange volia presentar al Macba, falten els abrics, els accessoris i la joieria. Per omplir aquests buits, la dissenyadora ha utilitzat peces d’altres temporades que també transmeten l’essència: “Totes les col·leccions parlen del meu país i de les meves arrels”, recalca. La marca també sosté valors com l’artesania, la sostenibilitat i la sororitat, perquè la roba la fan dones de més de 60 anys en petits tallers d’Ucraïna que sostenen l’economia local per a dones que comparteixen uns trets en comú: “Són femenines, feministes i se senten segures de si mateixes”, afegeix. Kati Lanhe diu que no farà una desfilada convencional, sinó una performance per denunciar l’ofensiva russa: “Hi veureu dues models del país que juguen un paper decisiu i hi haurà una lectura d’un poema”, assegura la dissenyadora, que ha comptat amb la col·laboració de la ceramista Corrie Bain i la violinista Maria Baños. Promet emocions a flor de pell.