Vestir per emocionar: la moda apel·la als sentiments

BarcelonaL’emoció marca la diferència entre les coses convencionals que no generen gens d’interès i les coses singulars que tenen una raó de ser. Si ho portem al terreny de la moda, les marques fa temps que se les empesquen totes per implicar el consumidor en el terreny sentimental i crear vincles amb la roba o l’experiència que compra amb un objectiu clar: tornar a valorar què vestim.

Precisament la segona jornada del 080 Barcelona Fashion ha posat de manifest que la moda també necessita abraçar l’emoció per fer-se notòria en un mercat sobresaturat de noms, propostes i còpies. Ho ha fet a través de les grans marques comercials com Custo Barcelona i Lola Casademunt, que mantenen un discurs basat en el poder i la identitat, però també dels joves dissenyadors que exploren altres camins per distingir-se de la resta.

Poder de marca

Custo Barcelona va treure a l’espai XC de la joia arquitectònica de Xavier Corberó l’artilleria pesant amb un missatge poderós de doble lectura: “I am the power”. Un claim d’autoafirmació personal per superar situacions difícils com la pandèmia. “Arriscar-nos forma part de la nostra genètica, no ens podem tornar tradicionals”, assegurava Custo Dalmau al backstage del 080. Agradarà més o menys, però ningú li pot negar a la marca el seu èxit: ha sigut capaç de crear una identitat molt reconeguda a escala internacional, basada en la creativitat, el color i l’atreviment durant quatre dècades. I de moment no s'arronsa: “Nosaltres fem rock and roll i és veritat que alguna vegada abaixem els decibels, però continuem fent rock and roll”, deia.

Tot i els alts i baixos, Dalmau considera que la moda ara ha de treure pit: “Hi ha ganes de vestir-se i pensem que la moda, i no la roba, en sortirà reforçada. Som optimistes de mena”. Després del seu pas per Nova York, aquest poder l'ha tornat a exhibir a la passarel·la catalana amb una fórmula que li funciona: barrejar la roba sportwear amb peces atrevides, vinculades amb la festa nocturna, per crear una fusió xocant, capaç de trasbalsar interiorment: “No vestim les dones, mirem d’emocionar-les a través de l’experimentació amb dissenys i materials sorprenents”. Així, la col·lecció estiuenca es va presentar en blocs cromàtics de tonalitats cridaneres i amb el color negre com a fil conductor, a més de teixits brillants, autèntics protagonistes de la desfilada: iridescències, hologrames i lluentons en 3D de tot portar. “No interpretem les brillantors com un fet ocasional per a la nit, sinó com a part de l’ADN de la marca que també serveixen com a opció diürna”, aclaria el dissenyador. Dessuadores amb missatges atrevits, vestits curts i cenyits de siluetes asimètriques i granotes d’escots impossibles són algunes de les peces clau que resumien l’explosiva proposta de la marca internacional.

Dones sense complexos

La roba que projecta Lola Casademunt també té poder. “Vesteixo la dona per fer-la sentir segura de si mateixa”, explicava Maite Casademunt abans de la desfilada virtual. La dissenyadora s’inspira en l’estètica western –té com a referència el film Cowboy de mitjanit– i la du al seu imaginari personal a través dels seus habituals trets característics: passió per l’animal print, el color rosa i la pell. Així, les cowgirls de Lola Casademunt exhibeixen peces de roba icòniques de la dècada dels anys 70 en forma de caçadores, armilles, pantalons palazzo, vestits vaporosos i complements XXL: des d’arracades fins a bosses de mà. Tampoc hi falten els serrells, els detalls metal·litzats i una paleta cromàtica estrident dominada pel vermell, el negre i el verd gespa. Estridències que busquen trasbalsar la consumidora: “Tots tenim de tot a l’armari i tot està inventat. Si no crees un sentiment o una emoció estàs mort”.

Nimfes de muntanya

Pel que fa als joves dissenyadors, Eiko Ai dona un nou valor a la moda femenina unint conceptes com la sofisticació i la sensualitat a la seva roba d’estil casual. Sempre amb un punt de màgia que convidi les clientes a somiar a través de la moda: “Tenim ganes de festa i de celebració, però no cal que ens esperem a moments puntuals”, explicava la dissenyadora Glò Lladó. Aquesta vegada, la firma barcelonina fa un viatge introspectiu a la muntanya per descobrir-nos les nimfes del bosc.

Aquestes criatures de poder evocador s’han vestit amb combinacions de peces amb sostenidors, bombers oversize, gavardines amb teixits brillants i vestits vaporosos de talls sorprenents que mostren el punt just de pell. I tot plegat adornat amb lluentons, blondes que creen transparències i materials irisats que es combinen amb un original estampat que emula la verdor de la muntanya. A banda de sofisticar la moda del dia a dia, Eiko Ai també es caracteritza per eliminar les temporades fent una col·lecció principal on es van afegint peces gradualment: “Intento trencar les regles de la temporalitat per afegir valor a cada peça”, conclou Lladó.

Diversitat i identitat

Qui també aposta per la tendència seasonless –sense una estacionalitat marcada– és LR3. La firma nativa digital, liderada per Louis Rubi i Daniel Corrales, creu en la roba versàtil que no cau en el parany de les tendències del moment. “No ens interessa crear novetats per novetats perquè es banalitza l’acte de compra i tampoc és sostenible”, reconeixia el dissenyador Louis Rubi. La roba de LR3 fa un pas més: no té talles reglamentàries perquè es produeix per encàrrec per crear un concepte de moda universal. “Només tenim una sola talla que adaptem a la persona, perquè creiem que el que fem és per a tothom”. El concepte de diversitat també es reforça amb els models que van desfilar ahir al fashion film de la marca: són persones de totes les ètnies, cossos i edats. “Ens importa la personalitat de cada individu perquè la moda és carisma”, deia Rubi.

Finalment, la proposta genderless d’Antonio Marcial tampoc va deixar indiferent. Al fashion film que va presentar ahir al 080, ells i elles vestien exactament igual amb conjunts de peces desestructurats, vestits asimètrics amb obertures inesperades i faldilles midi amb frunzits en tonalitats càlides. “Em sento molt còmode creant moda que desafia els codis tradicionals del gènere per explorar diferents identitats, i així també exploro la meva pròpia identitat”, deia el dissenyador toledà. La segona col·lecció que presenta a la passarel·la catalana torna a explorar sentiments i emocions viscuts en primera persona, en aquest cas la violència: “A partir de records autobiogràfics reflexiono sobre aquest concepte fosc per remoure consciències”. Un viatge introspectiu per mostrar una realitat incòmoda.