Zidane aposta per les segones parts

BarcelonaFlorentino Pérez recitant un discurs amb l’habitual ritme eclesiàstic, el so de desenes de flaixos disparant-se i Zinedine Zidane parlant davant d'un micròfon, fent un tímid somriure. El món del Reial Madrid va viure ahir el seu 'déjà-vu' més dolç durant la presentació del francès com a nou tècnic blanc. El club anunciava, primer via comunicat, el seu retorn nou mesos després de renunciar al càrrec, encara celebrant la Lliga de Campions de Kíev. L’escrit va oficialitzar de retruc la destitució de Santiago Solari, sentenciat des de la doble eliminació a la Copa i la Lliga de Campions. Era un simple formalisme.

L’argentí va passar a la història de l’entitat en un segon pla, sense opció a l’agraïment públic i amb l’únic aval de les paraules de Florentino. “Vull donar les gràcies a Solari. Ho ha intentat fins al final, amb un compromís màxim en unes condicions molt adverses. Espero que segueixi vinculat al club, si ell vol”, llegia el president, amb presses. Zidane, l’home de les tres orelludes consecutives, havia de ser la cara del club fins a nou avís. “Sé que és un dia especial per a tots i jo soc molt feliç. Crec que és el més important”, deia l’exfutbolista francès. La signatura del seu nou contracte fins al 2022 és un antídot efectiu –com a mínim de cara a la galeria– per donar una vida extra al futur més immediat de l’equip. El marge de crèdit fins a l’estiu està pràcticament garantit, i no és poc.

Diferents raonaments

“Hem de canviar coses”. Zidane va evitar els fronts oberts que té la plantilla (Gareth Bale, Isco Alarcón o Marcelo), però durant la seva compareixença va accentuar la necessitat d’evolucionar. El de Marsella vol tocar peces perquè creu que és saludable. Entén que forma part del futbol i dels projectes esportius. Reciclar-se implica perdre, com a mínim una mica. És el procés lògic. Les decisions es prenen per minimitzar les fuites i assentar noves bases. “Quan guanyes molt poden passar aquestes coses, que no es fa tot bé. Jo des de fora he anat veient els meus jugadors i no estava content amb els resultats. També ens va passar la temporada passada. Hem de mirar què cal fer perquè els pròxims anys siguin bons, que és el que ens interessa. Ens queden onze partits de Lliga. Primer hem de començar per aquí. Més endavant ja veurem què fem”, apuntava.

Si Zidane torna a vestir-se de tècnic al Bernabéu és perquè la transició de l’èxit a l’èxit no es va fer bé a l’estiu. Ell va decidir no ser l’encarregat d’agafar el bisturí. Per les dimensions de l’exercici o per la mandra d’assumir una responsabilitat que calia liderar des dels despatxos. “Vaig marxar perquè ho necessitàvem tots. Era la millor solució, no només per a mi. S’havien de canviar algunes coses, calia aplicar un nou mètode”, deia, sense personalitzacions. Sorprèn la seva decisió de tornar quan la remodelació sembla inevitable, entre dubtes enquistats i pilars de la plantilla que s’entesten en semblar exfutbolistes. El raonament comença des d’un compromís no signat amb el club, pel passat i les oportunitats rebudes, i la tendència de l’esportista d’estar en el quilòmetre zero.

“Torno perquè m’ha trucat el president. Perquè me l’estimo molt, a ell i al Madrid, soc aquí. Quan vaig rebre la seva trucada no vaig tenir dubtes. A Florentino Pérez no puc dir-li que no. Després d’aquests nou mesos tenia ganes de tornar a entrenar”, comentava, maquillant el relat del seu fitxatge. Florentino Pérez creia des de l’eliminació europea contra l’Ajax que la situació de l’equip necessitava un cop d’efecte en forma de nou director d’orquestra. El càsting de noms es va reduir a José Mourinho i Zinedine Zidane, sense càrregues de contractes en vigor i amb experiència al club. El francès és l’escollit, però va rebutjar una primera oferta.

L’entorn del Madrid assenyala que l’exfutbolista creia que no era el moment d’iniciar la seva segona aventura a l’entitat. Va donar el sí definitiu en una segona conversa amb Florentino. El president tampoc va voler tocar ahir la tecla de les polèmiques. En el moment de copar els focus va limitar-se a ser políticament correcte i a fer una autocrítica dubtosa. “Aquests jugadors ens han donat grans èxits en els últims anys. Són un orgull per a mi. Hem de reconèixer que aquesta temporada no hem aconseguit el nivell col·lectiu que volíem. Per això portem un dels nostres símbols, perquè lideri l’equip”, explicava el directiu, conscient que el comodí Zidane és una aposta arriscada. El Madrid ja crema els seus plans A, B i C.