Koeman i Zidane, dues llegendes destinades a trobar-se al clàssic

BarcelonaPer primer cop, Ronald Koeman i Zinedine Zidane es veuran les cares. El neerlandès, enfeinat amb el seu projecte d’animar el barcelonisme. El francès, defensant el llegat aconseguit els últims anys com a tècnic, just ara que viu una crisi de resultats curta però preocupant, no tant per les derrotes com per la fluixa actuació dels seus homes contra el Cadis i el Xakhtar Donetsk. Tant Koeman com Zidane, però, semblen no posar-se nerviosos gairebé mai. El tècnic blaugrana diu les coses tal com raja, sense suavitzar res. I el francès passa per la sala de premsa aparentant ser un home tranquil, a diferència de quan jugava i tenia alguns rampells, com el de la final del Mundial del 2006 contra Materazzi.

Koeman i Zidane no deixen de ser els protagonistes de dues fotografies, de dos moments històrics. Al Camp Nou, una sala porta el nom de l’Estadi de Wembley. Una sala presidida per la icònica imatge de Ronald Koeman el 20 de maig del 1992: la defensa deixant un forat sota la mirada espantada de Roberto Mancini, que s’imagina que aquella pilota acabarà al fons de la xarxa. Vestit de taronja, el color de la casa reial neerlandesa, Koeman s’està guanyant un lloc a la història del Barça. Al Santiago Bernabéu, una de les fotografies que presideix la zona d’entrada als vestidors és la de Zidane el 15 de maig del 2002. Amb la mirada fixa en la pilota, el francès prepara el cos per enviar al fons de la porteria una bimba que baixa del cel. Res d’aturar-la, res de controlar-la. Sota la mirada de Ballack, Zidane es preparava per marcar contra el Bayer Leverkusen un dels gols més famosos en una final de la Champions.

Koeman i Zidane formen part de dues generacions diferents. Quan l’estrella del neerlandès, campió d’Europa tant amb el PSV com amb el Barça, s’apagava, començava a brillar la del marsellès. Curiosament, Zidane només va guanyar la Champions un cop, el 2002, amb aquell gol seu en terres escoceses. Però a diferència de Koeman, sí que va guanyar un Mundial. I com a tècnic ja ha alçat tres cops la Lliga de Campions amb el Madrid. Koeman, en canvi, encara no ha guanyat cap títol internacional com a entrenador. Respectats al seus països natals, els dos tècnics es veuran les cares per primer cop en una banqueta. Com a jugadors, no es van veure mai les cares. Koeman va abandonar la selecció el 1994, just l’any en què debutava el francès.

A la banqueta tampoc s’han creuat abans. Han esperat a fer-ho al Camp Nou, en un clàssic, en un partit especial, diferent. Ells, dos jugadors que han escrit pàgines daurades com a futbolistes, ara fan de tècnics. Zidane ja ha demostrat que pot triomfar al Madrid. Ara li toca el torn a Koeman, que haurà de demostrar que haver estat un gran futbolista pot ajudar a l'hora de dirigir futbolistes. "Quan arriba un tècnic com Koeman impressiona. Saps que ell ha passat per les mateixes situacions que tu o algunes de més complicades. Saps que ha guanyat, has vist els seus gols, imposa bastant", admet Oriol Romeu, que el va tenir al Southampton. "La figura de Zidane és molt respectada al Madrid, estem parlant d’un home que ha ajudat a escriure el relat triomfant del club a Europa. No és el mateix que arribi un entrenador sense una carrera de futbolista reconeguda que ell", admet Jorge Valdano, que és dels que pensa que els tècnics que no han estat abans futbolistes d’èxit han de treballar una mica més perquè s’han de guanyar el respecte de la plantilla. Especialment la plantilla de clubs com el Barça i el Madrid. A la Ciutat Esportiva Joan Gamper encara es recorda com a Eder Sarabia, l’ajudant de Quique Setién, li van preguntar "amb qui havia empatat", evidenciant que no estaven disposats a escoltar consells sobre com jugar de qui no ho havia fet mai. Al Madrid, Cristiano Ronaldo va admetre en una entrevista que no li semblava bé que Rafa Benítez, un tècnic que havia estat campió d’Europa amb el Liverpool, li donés ordres sobre com jugar, perquè no havia estat un futbolista de primer nivell. «Hi ha coses que ningú et pot ensenyar, que tens o no. Em deia com expulsar la pilota o com fer el dríbling, i has de respectar-ho. Jo pensava "D'acord", perquè hi ha coses que no pots debatre amb una persona que pensa tan diferent de tu. És preferible dir "gràcies" i ja està». A molts jugadors del Barça els passava el mateix quan Sarabia els deia com orientar el cos. No se’l volien creure.

Amb Koeman i Zidane no passa el mateix. El francès fins i tot ha arribat a fer, mig com un joc, mig per reforçar la seva figura, concursos de xutar faltes o penals amb els actuals jugadors que dirigeix. I gairebé sempre ho fa millor. A la selecció argentina, el 2010, Diego Armando Maradona ho va fer amb Lionel Messi. I molt abans, Johan Cruyff es va jugar diners amb Hristo Stòitxkov a veure qui picava més cops el pal xutant. Va guanyar el tècnic.

"El futbolista respecta qui ha fet història. Però haver estat un bon jugador no vol dir que siguis un bon tècnic, de la mateixa manera que molts bons entrenadors, com Bielsa o Klopp, no van brillar jugant. Però en un club gran tenir una figura respectada pot ajudar a controlar vestuaris amb tendència a intentar autogestionar-se molt", explica César Sánchez, exporter del Madrid i company de plantilla de Zidane. De moment, Koeman podrà explicar als seus jugadors que va marcar contra el Reial Madrid en aquells clàssics d’inicis dels anys 90. I Zidane de ben segur ja els ha recordat quan li feia gols al Barça de Van Gaal o Rexach. Com a tècnic, de fet, no li va malament. Ha guanyat 4 dels 9 clàssics en què ha dirigit als blancs, amb tres empats i només dues derrotes. Amb 3 Champions i una Lliga, el marsellès s'havia convertit a ulls de molts madridistes en un especialista en superar el Barça. Ara li arriba el torn a Koeman per iniciar una nova era al clàssic.

Cinc gols contra el Madrid

Com a jugador, Koeman es va batre en duel amb els madridistes en 17 ocasions, tres amb el PSV Eindhoven i 14 amb el Barça, amb un balanç de 5 victòries, 6 empats i 6 derrotes. A més, va fer cinc gols. Vestint de blaugrana, Koeman va guanyar 5 cops contra el Madrid, amb 4 empats i 5 derrotes. La temporada 89/90 va fer dos gols en la victòria per 3-1 al Camp Nou, i la temporada 91/92, quan els dos clàssics van acabar amb el mateix resultat tant a Barcelona com Madrid -empat a un gol-, va marcar els dos gols del Barça. El més recordat, però, segueix sent el que va fer en el 5-0 de la temporada 93/94. Ara debutarà com a tècnic, amb tot un nou món per construir al davant.

"Koeman encara necessita demostrar que pot triomfar com a tècnic. A València les coses no van acabar de sortir bé, però estic segur que el fet d’arribar al Barça l’ajudarà una mica, perquè és una figura molt respectada. Zidane, en canvi, ja ho ha demostrat tot", afegeix César, tot i que a Madrid més d’un ja qüestiona la feina del tècnic. Ell no sembla nerviós. Ja ha passat per situacions similars altres cops. Koeman també.