Xixi Creus fa tocar la glòria europea a l'ICG Software Lleida als penals (2-2, 1-0)

LleidaEl 2003 l'ICG Software Lleida perdia la final de la CERS contra el Reus Deportiu i a Albert Folguera se li escapava dels dits la final de la Copa d'Europa amb l'Igualada contra el Liceo. Quinze anys després, el destí ha volgut que el tàndem format per Folguera i el Lleida es treguin aquella espina per deixar el primer títol de la història del club a casa. Després d'igualar un 2-0 per forçar la pròrroga amb el 2-2 al tram final del temps reglamentari i una prolongació sense gols, el Lleida s'ha proclamat campió a la tanda de penals de la CERS, la segona màxima competició europea d'hoquei patins, contra un Barcelos que s'havia endut les dues últimes edicions i que no ha estat capaç de transformar cap pena màxima. En canvi, Xixi Creus, que ja havia guanyat una CERS amb el Tenerife, ha transformat l'últim penal de la tanda i s'ha convertit en el nou heroi lleidatà.

Els primers minuts han estat totalment del Lleida. Els de Folguera, comandats per un actiu Darío Giménez, han generat ocasions tant a través del joc interior (una rematada de Giménez a boca de canó l'ha aturada espectaculament Ricardo Silva) com al contraatac, en què Andreu Tomàs també toparia dues vegades amb Silva. Després de sortir una mica adormit, el Barcelos ha decidit primer apuntar-se a l'anada i tornada, estavellant fins a dues boles al travesser de João Almeida i Hugo Costa. De mica en mica, però, els de Paulo Pereira han aconseguit amansir els lleidatans controlant la possessió. I en la calma enganyosa és on els portuguesos se senten més còmodes.

Al minut disset, quan les ocasions començaven a escassejar, João Guimarães ha sorprès Lluís Tomàs amb un llançament potent des de mitja pista que s'ha colat per l'escaire i es convertia en l'1-0. A continuació Folguera demanava un temps mort per esperonar de cara a un últim esforç els seus homes abans del descans. I, efectivament, el partit tornava a situar-se en el vertigen que porta a la sang el Lleida aquesta temporada. L'empat ha estat a tocar en una gran jugada col·lectiva en què Roberto Di Benedetto ha intentat fer una vaselina però la pilota se li ha escapat un pèl alta. Pereira, veient que l'avantatge que tant havia costat aconseguir es podia volatilitzar en un tres i no res, tornava a aturar el matx amb un temps mort i el Barcelos encara hauria pogut fer algun gol més gràcies a Rubén Sousa, que ha vist com Lluís Tomàs li aturava dos un contra un.

El Lleida és qui aconsegueix forçar la pròrroga aquest cop

A la represa el Barcelos ha intentat recuperar el control i hauria pogut augmentar l'avantatge amb un pal d'Hugo Costa, mentre que Joan Cañellas ha desaprofitat també una gran ocasió per restablir les taules. Tot seguit la pilota aturada ha agafat el protagonisme en un matx que començava a enredar-se en picabaralles, amb els col·legiats advertint Paulo Pereira que no tolerarien més protestes. Primer els àrbitres assenyalaven un penal per patí a l'àrea portuguesa que enviava Giménez fora, i a continuació Lluís Tomàs aturava una falta directa a Zé Pedro. Al minut 32 arribaria una altra galleda d'aigua freda. Almeida s'inventava un xut creuat des de la frontal que deixava glaçat l'Onze de Setembre, que tornaria a contenir la respiració en una nova bola al pal de Sousa.

Però la sort que a les semifinals els de Folguera van trobar a faltar en alguns moments, aquest cop ha acompanyat, i ara han estat els que han forçat la pròrroga. Els àrbitres tornaven a castigar un patí a l'àrea portuguesa en una acció en què Roberto Di Benedetto es lesionava i Andreu Tomàs retallava distàncies amb un llançament impecable a l'escaire de penal. Poc després Costa veia una blava per recriminar que Lluís Tomàs havia tocat la bola quan s'exhauria la possessió del Barcelos i Darío Giménez feia esclatar la parròquia lleidatana amb una execució magistral de falta directa que significava el 2-2. Giménez mateix ha tingut l'opció de culminar la remuntada amb una altra directa, però aquesta vegada l'enviava fora i, malgrat els intents dels dos equips per evitar-la, la pròrroga ha arribat.

Sense la pressió del marcador de faltes ni del gol d'or ja inexistent, tant Lleida com Barcelos no han especulat i han buscat marcar abans dels penals, però tant Tomàs com Silva han seguit segurs sota pals i no hi ha hagut manera de veure més gols. Els penals, doncs, serien finalment el jutge en una tanda en què cap dels dos equips ha estat capaç de marcar cap pena màxima fins que al desè llançament Creus ha trobat l'escaire amb molta potència. Lleida ja forma part per sempre del mapa europeu de l'hoquei patins.