Xile expulsa Espanya del Mundial
BarcelonaS’ho jugava a vida o mort contra Xile, sobretot després de la patida victòria per 2-3 d’Holanda contra Austràlia una hora abans, que no li deixava cap més opció que una victòria, i Espanya va caure. La selecció espanyola no va saber superar el treballadíssim equip xilè i va dir adéu al Mundial a la primera oportunitat. En la segona jornada del campionat en què defensava títol. I ho va fer, a més, deixant molt mala imatge, d’impotència i frustració, d’agonia. Com si no hagués servit de res l’avís de la Copa Confederacions de fa un any, quan el Brasil va passar per sobre de la roja amb crueltat. Un gol d’Eduardo Vargas al minut 19 va començar a cavar una tomba que Aránguiz, poc abans del descans, va acabar. No van servir de res els atacs desesperats durant tota la segona meitat, perquè Espanya ja no podria aixecar el marcador. Va tenir sort, de fet, de no encaixar un tercer gol que fes més dramàtica la situació.
Les cares baixes i les mirades perdudes eren constants a la banqueta espanyola. Vicente del Bosque es desesperava a l’àrea tècnica, buscava consol en els seus ajudants, buscava respostes. Però no en tenia. El seleccionador espanyol va ser incapaç de canviar el guió d’un partit que se li escapava cruelment i ni el seu canvi a la mitja part, amb l’entrada de Koke per Xabi Alonso, ni la solució de Fernando Torres per Diego Costa va aportar gran cosa a la selecció. La campiona del món va morir des del pla que li havia fet tocar el cim fa quatre anys. Des d’un pla rovellat.
Dubtes en la sortida de pilota
El destí va voler que fos l’altra roja - la roja real, de fet, com des de feia dies reivindicaven els aficionats xilens-, ahir vestida de blanc, la que s’encarregués d’enviar a casa Espanya abans d’hora. Des del començament l’ambició xilena va semblar més gran. Com també el seu ordre, la seva agressivitat, la seva confiança. L’equip espanyol va tenir dubtes en la sortida de la pilota per la gran pressió xilena, que buscava un duel individual amb els principals protagonistes d’iniciar el joc espanyol. Sense Piqué, a la banqueta, Sergio Ramos i Javi Martínez van tremolar davant d’Iker Casillas, insegur sempre amb els peus. Els laterals (Azpilicueta i Jordi Alba) van tenir por a avançar i van buscar recepcions massa pròximes a la zona defensiva, malgrat que l’espai l’havien de buscar més endavant. La connexió amb els pivots no era fluïda i, a més, era una trampa. La trampa que volia Xile i que Espanya, sense Xavi, mai va saber evitar.
El recurs de saltar-se la pressió amb una pilota llarga tampoc va donar control amb Diego Costa, aïllat dels seus companys i superat pel poder físic de Medel. L’equip estava sempre molt lluny d’enganxar la segona jugada, perquè l’instint dels migcampistes els portava a ajudar els seus companys en zones defensives. Espanya no va ser ni A ni B, massa reculada, massa estirada. Només Iniesta, en alguna connexió entre línies amb Silva, va saber calmar els espanyols, que no aconseguien arribar a tres quarts de camp amb prou continuïtat. Perquè arribaven tard i hi arribaven malament.
La por a perdre
Xile va dominar territorialment el partit des del començament, quan va acumular dues arribades seguides que van afegir nerviosisme al bàndol espanyol. Els nervis no van abandonar les cames dels futbolistes en cap moment. Eren massa conscients del que s’estaven jugant. Del que estaven perdent.
De fet, la segona meitat va ser una agonia, un estimbar-se contra el desig de retallar diferències. Busquets, en una rematada a dins de l’àrea petita que va sortir desviada, va tenir la millor ocasió espanyola, als primers compassos. Els canvis de Del Bosque tampoc van aportar res. Ni espurna, ni moviments, ni xut. Res. Cap idea. Cap solució. Tot abocava l’actual campiona del món a una mort anticipada. Dura. Cruel. Que reobre el període de reflexió, a l’entorn de la selecció i, des del barcelonisme, també al Camp Nou.
Del Bosque: “Ha sigut una eliminació justa”
Iker Casillas i Vicente del Bosque van parlar davant dels mitjans de comunicació després que Espanya quedés eliminada del Mundial. “És difícil explicar el que ha passat. No hem sigut afortunats en aquest Mundial. Som els primers responsables, som els primers que estem dolguts. Quan no tens sort i no estàs bé, passa el que ha passat avui”, va explicar Casillas. “Hem de seguir mirant al futur, pensar en Austràlia i acabar tan bé com sigui possible”, va dir el porter de la selecció espanyola, que va afegir: “No crec que hàgim de pensar en canvis a la selecció, no és el dia per parlar-ne”. El seleccionador espanyol, per la seva banda, va disculpar el grup perquè va considerar que l’equip havia “donat la cara” i va admetre que Espanya havia sigut eliminada justament del campionat mundial. “Segurament ha sigut una eliminació justa, han sigut superiors a nosaltres”, va reconèixer l’entrenador sobre la gespa de Maracanã.