Xavier Budó: "El Barça no només ha de guanyar, sinó que ha d’enamorar"

Xavier Budó (Sant Feliu de Guíxols, 1970) es va aficionar al Barça des de ben petit, quan escoltava les retransmissions de Puyal al terrat del restaurant del seu pare a S’Agaró. Malgrat ser economista, la seva trajectòria professional l’ha desenvolupat en el món del tenis com a entrenador i, també, en la gestió de centres d’alt rendiment per a esportistes. Es defineix com un “barcelonista de sentiment”, va estar molt vinculat al think tank El Senyor Ramon i la setmana passada va ser un dels principals ponents de la presentació del projecte esportiu de Joan Laporta. 

Et comencem a ubicar a l’univers del Barça a partir d'El Senyor Ramon. Quan s’associa el teu nom al de Joan Laporta?

— Potser se’m va començar a conèixer una mica en l’entorn blaugrana a partir d’aquest grup d’opinió que vam crear un grup de barcelonistes. Llavors, al Jan el vaig conèixer farà un parell d’anys, gràcies a un amic en comú. Un cop m'uneixo al projecte del Jan em desvinculo d'El Senyor Ramon, per un tema de codi ètic del think tank. 

Com es forja el vincle amb Laporta?

— Després de presentar-nos, ens vam reunir un dia i vam tenir molt bona sintonia. Et parlo de ja fa un parell d’anys. En una de les primeres reunions vam estar més de quatre hores parlant. Ell m’insistia molt que el Barça ha de tornar a l'excel·lència i que s’ha de treure talent de La Masia. A partir d’aquí, parlant amb el Jan i amb el Rafa Yuste, vam anar abordant la idea de dotar el planter d’un centre d’alt rendiment. Al principi no em vaig imaginar que formaria part de la seva candidatura: ens vam reunir de manera informal, perquè feia temps que el seguia, ja des de l'època de l’Elefant Blau. Amb el temps em van traslladar que volien que formés part del seu equip i hem dedicat moltes hores de feina a desenvolupar el projecte del centre d'excel·lència a La Masia. 

Quin rol tindries al club?

— Nosaltres hem optat per explicar el projecte durant aquesta campanya. El Jan ja ha dit que no té compromisos amb ningú. Tota la gent que va venir a la presentació del projecte esportiu ho va fer per iniciativa pròpia i per afinitat i estima cap al Jan i el seu equip. En el meu cas, el que jo exposo és el centre d’excel·lència. Si tenim la sort de guanyar les eleccions, serà el moment d'asseure'ns i veure que és el millor per al club. 

Creus que hauríeu d’haver presentat el projecte esportiu abans? 

— Hi ha un equip de campanya que ha marcat el camí a seguir. Hi havia molts temes importants a tractar, començant per la situació econòmica del club i continuant per l’Espai Barça. El que hem intentat és seqüenciar les presentacions per donar màxima importància a tot. 

Parlem d’aquesta proposta del centre d'excel·lència. Com s’executaria?

— Consistiria en un obrir un centre nou paral·lel a La Masia que donaria el màxim suport als jugadors i entrenadors per ajudar-los a obtenir el seu millor rendiment. I no et parlo només de futbol. També estaria a disposició dels primers equips. Cada esport té les seves característiques pròpies, però hi ha factors que coincideixen: la preparació física, el treball de la fortalesa mental, la prevenció de lesions… La idea del centre seria treballar aquests factors que incideixen directament en el rendiment de cada esportista. Creiem que seria una eina fonamental per situar al Barça al primer nivell mundial de l’excel·lència esportiva. I alhora, tal com captem i formem jugadors, també ho volem fer amb els entrenadors de la casa. 

Centrant-nos en el futbol, entenc que això aniria de bracet amb un model de joc característic.

— Això ho tenen molt clar el Jan i el Rafa Yuste, que seria el vicepresident esportiu. El nostre ideòleg és el Johan Cruyff, i les millors èpoques del club s’han viscut quan hem sigut fidels a aquest model que va implantar el Johan i que el Pep va dur a l’excel·lència. Aquesta idea seria complementada amb tots els factors que avui dia l’esport d’elit t’obliga a tenir i, aquí, el centre d’excel·lència seria determinant: sobretot en l’aspecte físic i mental. 

Has anomenat Guardiola. El joc dels últims anys s’ha allunyat progressivament del que es va viure en l’època del Pep a la banqueta. Quant temps necessita l’equip per recuperar l’estil?

— Ens plantegem dues etapes, perquè en cas de guanyar entraríem al club a mitja temporada. La primera consisteix en donar màxima confiança als equips i al seus esportistes fins al final del curs, mentre analitzem com està el club. I a partir de l’estiu tots els instruments per retornar al model ja han d’estar en marxa per al curs vinent. 

Això és viable? Hi ha prou recursos? 

— La situació econòmica és molt complicada i tot el projecte esportiu ha d’anar de bracet amb el projecte econòmic, però al Barça no hi poden haver anys de transició. Garantim compromís absolut perquè es recuperi l’essència de manera immediata. Això vol dir que el model d’excel·lència que hem pensat hauria d’estar absolutament implementat la temporada que ve. Però és evident que la velocitat dependrà dels recursos que tinguem. 

Koeman encaixa en aquesta idea de futbol?

— És una llegenda i un referent del Barça que ha vingut al club en una època molt complicada. Si guanyem, el seu futur al club el marcaran els resultats i, sobretot, el nivell de l'equip i la proposta de joc. 

Com valores la balança resultats - nivell de joc?

— El Barça no només ha de guanyar, sinó que ha d’enamorar. El Barça ha sigut un referent quan ha arribat a l’excel·lència, i això no significa només guanyar, sinó també com guanyes. 

Hi ha plantilla per tornar a optar a ser els millors?

— Al Barça hi ha un futur molt bo, amb joves que estan donant un rendiment molt alt i que es complementen amb l’experiència de jugadors referents. Si es fan les coses bé hi ha un futur prometedor: Ter Stegen, De Jong, Ansu Fati, Pedri, Araujo, Ilaix… Estic convençut que a curt termini tornarem a tenir un equip guanyador. 

Es poden fer fitxatges d’alt nivell?

— Hi ha dos factors clau en aquest moment. Un: solucionar la situació econòmica. I dos: el projecte esportiu hi ha d’anar de bracet. Però tenim dos pilars molt clars. En primer lloc, La Masia ha de ser cabdal, i en això el Jan i el Rafa Yuste saben molt bé de què va, perquè van decidir pujar al primer equip el Pep. Hi ha d’haver molts jugadors de casa perquè el seu compromís és un valor afegit. I en segon lloc, el Barça no ha de renunciar a anar a buscar els jugadors diferencials al mercat. Pedri és un exemple clar del futbolista que s'ha de fitxar.

I pel que fa a grans noms que ja han explotat, es pot anar al mercat tal com està el club?

— L’equip econòmic té preparat un pla molt potent per trobar solucions. Un cop aquestes solucions estiguin aplicades, l’equip ha d’aspirar a poder fitxar els millors, però tenim molt clar que només s’ha d’anar a buscar a fora el que no tens a casa. Prometem als jugadors de La Masia un canvi molt clar en la filosofia de treball, amb plans de carrera determinats per a cada jugador. 

Per què a jugadors amb molt talent, com Coutinho i Griezmann, els està costant mostrar el mateix rendiment que en els seus anteriors clubs?

— Hi ha un fort component mental. El fet de jugar al Barça comporta gestionar unes expectatives i una pressió molt altes. Amb tot el respecte pel Liverpool i l’Atlètic de Madrid, però quan vens al Barça saps que t’han fixat per aspirar a guanyar-ho tot i per ser el millor en la teva posició. Els jugadors de la casa estan acostumats des de petits a gestionar aquestes expectatives, però els que venen de fora necessiten el màxim suport psicològic. 

Veus un patró mental en les golejades encaixades els últims cinc anys a la Champions?

— Hi ha diversos factors. N'hem parlat molt amb el Jan: si el club té un lideratge fort al capdavant, a nivell de president i de direcció, això s’acaba traslladant als equips. Ha faltat un lideratge i una gestió forts i ambiciosos com a club, i això es nota. L’exigència a la Champions ha augmentat i el Barça, que venia de marcar una època gloriosa, també ha fet patent que cal treballar més mentalment. S’ha de tolerar millor la frustració i, sobretot, gestionar millor aquests moments difícils als partits.

Us faria por que Messi us digués que no vol seguir al Barça?

— Estic convençut que si algú el pot convèncer perquè es quedi és el Jan Laporta. Perquè tenen molt bona relació, perquè mai li ha fallat i perquè li oferirà un projecte guanyador. 

Un any sense títols és un any perdut?

— Depèn. Si és un any en blanc però s’ha apostat molt per jugadors talentosos i joves perquè creixin, no és un any perdut. Ara, si no guanyes res i no has mirat al planter, llavors sí. 

Acabem. Quins han de ser els objectius de l’equip femení?

— S’està fent una feina magnífica, començant des dalt amb el Markel Zubizarreta fins a l’equip de captació i l’entrenador, Lluís Cortés. Volem seguir impulsant l'equip per aconseguir guanyar la Champions, que és el títol que li falta a un conjunt que és referent. També volem potenciar una Masia en femení: que tinguin la seva residència i els mateixos serveis que tenen els nois.