Xavi Pascual: “Hi haurà un dia que perdrem i la gent no ho entendrà”

BarcelonaProves mèdiques, course navette, dobles sessions i la sensació de tornar a tocar pilota i resina. Xavi Pascual (Barcelona, 1968) viu els primers dies del seu Barça Lassa d’handbol des de la barrera, celebrant els somriures “simptomàtics” dels seus deixebles.

Sembla que les piles estan carregades.

És la il·lusió de cada any, no es negocia. Veus tornar els jugadors, les seves ganes, i t’adones que això va de debò. Penso que estem en una bona línia, amb l’equip en el seu procés de canvi.

Veurem un Barça diferent?

Tots els anys hi ha modificacions. Ara hem de tornar a restablir els mecanismes i llavors introduirem punts diferents. No és fàcil mantenir el model, ni s’ha de mantenir, de fet.

L’equip tenia carències?

Crec que l’any passat vam tenir un problema al centre defensiu. Anàvem coixos d’efectius. L’arribada de Borges ens permet tenir un pivot més.

Calia també dosificar Víctor Tomás?

Fa temps que estem estudiant la situació de l’extrem dret. Hem de ser conscients que el Víctor, tard o d’hora, haurà de desaparèixer. Ara la posició està molt ben coberta amb l’arribada de Yanis Lenne i el planter. Hi ha molta qualitat.

El club, però, es reforça únicament amb fitxatges.

Si no fitxem més és perquè creiem que el que tenim a casa ens servirà. Mira, hi ha una cosa clara: els jugadors del B només pugen si hi ha forat al primer equip. És així de senzill. A vegades has de deixar que els joves marxin i anar-los controlant. Això, però, no és futbol. Aquí no es poden fitxar 30 jugadors, cedir-los i després repescar-los. Hem de filar prim.

El salt a l’’A’ és massa gran, doncs?

Sí, per una qüestió de diferència de força. Hi ha juvenils que fan la pretemporada amb nosaltres i que ara sabran què és un contacte defensiu.

La plantilla és curta?

Sí, tenim menys cartes i tot serà una mica més complicat. El que em preocupa és que Andersson es recuperi bé de l’operació de lligaments creuats. S’haurà de readaptar. I potser els primers dies no estarà bé, és així. Els jugadors necessiten fer errades, equivocar-se. En termes globals, l'equip està compensat, si no hi ha lesions. Crec que l’equip està compensat, si no hi ha lesions.

Jícha se’n va pels problemes físics?

És una decisió únicament seva. Me la va comunicar fa temps. El vam poder dosificar l’any passat perquè ens pogués ajudar a la Champions. Va intentar donar un cop de mà a la Copa, però no va poder, només al primer partit. Ell ha sigut honest i ha acceptat la seva situació.

L’equip està tancat?

Crec que sí, però sempre hem d’estar atents al mercat, tot i que siguin jugadors que passin desapercebuts mediàticament. Busquem equilibri.

Fabregas i Palmarsson. L’estiu vinent sembla encara més mogut.

Sí, però vull deixar clar que des del club no s’ha confirmat res. Jo estic encantat amb aquestes arribades, que vinguin com més aviat millor, però com que ara no formen part de l’equip, no hi penso.

No és inevitable fer-ho?

Jo entenc que els noms il·lusionen. Pensar en el futur és equivocar-te. Al Barça no saps quan arriba el futur.

Palmarsson pot arribar aquest estiu?

Jo diria que no. Ara mateix no entra en el meus plans ni tinc cap input que l’islandès pugui ser amb nosaltres.

Gestionar-ho tot plegat no deu ser fàcil.

Va amb el càrrec. El dia que jo no estigui il·lusionat o cregui que no puc fer bé la meva feina, faré un pas enrere.

Ser seleccionador romanès és fer-lo endavant?

És una qüestió personal, formativa. M’ajuda a ser més bon tècnic. En aquesta vida has de viure experiències i aprendre de les coses. Jo ara ho estic fent a Romania. Em recorda quan vaig començar i n’estic orgullós.

Encara té metes pendents?

La meva il·lusió és ser feliç. L’handbol m’ajuda a ser feliç, com també la meva família. El dia que ho hagi de deixar, ho deixaré i em dedicaré a fer una altra cosa, però relacionada amb l’handbol, això segur. Sí que tinc reptes pendents. No pots estar endollat si no tens objectius.

Alguns passen per deixar el Barça?

Fa dos o tres anys sí que va arribar un punt en què pensava que ho havia de deixar. Vaig seguir, l’equip va estar molt bé i ara no tinc aquesta sensació. No sabria dir-te. Jo em considero un entrenador del club, d’aquest club. Difícilment em veig entrenant en un altre lloc, però no puc dir que mai passarà.

I que el Barça perdi un partit d’Asobal, tampoc podem dir que mai passarà?

Esclar que no. Hi haurà un dia en què perdrem, i la gent no ho entendrà, no està preparada per entendre-ho. Jo sí. I hem estat a prop de perdre en diverses ocasions. La clau és no pensar en la derrota. Jo mai ho he fet, ni a la Champions. Si ho fas, no guanyes. Sempre s’ha d’intentar fer alguna cosa. Prefereixo perdre de vuit gols intentant-ho que caure per dos acceptant-ho.