El ‘walking’ futbol, l’esport ideal per a la gent gran

BarcelonaSembla mentida, però encara queden esports per inventar. I el temps ens ho demostra. Jugar a futbol caminant. Esport i societat, un tàndem ideal per a un nou estil de vida. Una variant del futbol que aplega persones d’una franja d’edat avançada i que té com a objectiu fomentar l’activitat física. És per això que aquesta modalitat va més enllà de l’esport i està enfocada a un vessant clarament social. L’arribada d’aquesta disciplina a casa nostra brinda una nova oportunitat a tots els addictes a la pilota que, malauradament, ja no estan en condicions de poder disputar un partit de futbol.

Amb origen a Chesterfield, al centre d’Anglaterra, el walking futbol va arribar a Catalunya l’any 2017 de la mà de Steve Archibald i Silvio Szegedi, fill de l’exjugador del Barça Nicolae Szegedi. Tots dos són cofundadors de la Walking Futbol Union, la institució capdavantera a Catalunya i Espanya. El naixement d’aquest esport, però, és força curiós. L’any 2011 el club de la ciutat de Chesterfield -el Chesterfield FC-, situada al comtat de Derbyshire, buscava revitalitzar l’activitat esportiva entre les persones més grans de 50 anys i, a la vegada, pretenia incentivar la vida social d’aquest col·lectiu. La idea va tenir una molt bona acollida, però no va ser fins que Steve Rich, exjugador professional, va apostar-hi que es va donar a conèixer. Va crear una web per connectar els pocs equips que hi havia repartits per tot el país. L’aparició de Rich va ser l’espurna que va encendre la flama i va catapultar aquesta variant del futbol.

El walking futbol ha experimentat un creixement exponencial al Regne Unit i ha aconseguit travessar fronteres i arribar fins a més de 35 països. Un d’ells, Catalunya. “Córrer és de covards”, deia Carles Reixach. El walking futbol demostra que no cal córrer per gaudir d’aquest esport. Amb unes normes innovadores, entre les quals destaca l’obligació de tenir un peu recolzat sempre a terra, aquest esport ha tingut un gran impacte a Catalunya. En aquesta línia, aquesta modalitat, en un punt intermedi entre el futbol sala i el futbol, es disputa en un camp de 45 x 25 m. Els partits tenen una durada de 50 minuts, repartits en dues parts de 25, i són arbitrats per dos col·legiats. Un s’encarrega de xiular les infraccions i l’altre es fixa en el desenvolupament del joc. Una altra regla sorprenent és que la pilota no es pot aixecar per sobre de l’altura del cap, mentre que queda totalment prohibit fer més de tres tocs. Un reglament totalment específic per evitar qualsevol tipus de risc físic.

El seu creixement a Catalunya ha sigut impactant en l’últim any. Fins i tot, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears està estudiant la proposta de Szegedi que pretén valorar l’esport com una teràpia de recuperació. És per això que ha tingut aquesta irrupció. Homes i dones s’hi han aficionat per trencar la rutina i recuperar la il·lusió dels més joves per practicar esport en una atmosfera segura, amigable i còmoda.

El primer cap de setmana del mes de juny es va disputar, a Londres, la primera edició de la Copa del Món de l’especialitat. La Walking Futbol Union, fundada per Archibald i Szegedi, és l’òrgan encarregat de gestionar aquest esport a Catalunya i també qui va representar la delegació espanyola en el primer compromís internacional. A nivell estatal, entitats com l’Athletic Club, a través de la seva fundació, o el Barça, amb el seu equip de veterans, són dos dels promotors d’aquest esport.

La institució catalana amb caràcter internacional promou lligues setmanals per donar continuïtat als jugadors. Cada equip juga un partit per setmana i fa un entrenament, és a dir, practiquen el Walking Futbol vuit vegades al mes.