La voluntat no mira als ulls de l’experiència (0-1)

GIRONANo es pot negar la determinació dels gironins, malgrat tot. Sempre que arriba un partit important, s’il·lusionen. Durant unes hores, obliden les ferides i no recorden que aquella sensació ja l’han viscut i que el desenllaç no va ser bo. Creuen que el futbol els en deu una, que si insisteixen, segurament obtindran la recompensa. Que recuperaran el que senten que els pertoca, un lloc a Primera. Però això no els caurà del cel, per més idealitzats que tinguin alguns principis i més bona voluntat que hi posin. Un nou ascens és possible, però encara queda molt a millorar. La derrota contra l’Eibar és un bany de realitat (0-1).

Perquè el conjunt basc, sense ser un prodigi de la naturalesa, ha fet el que fan aquells equips que volen ser tinguts en compte: no perdonar a la primera. Ha sigut al límit del descans, amb una rematada de Stoichkov. El Girona, que a finals d’any jugava prodigiosament bé, ha baixat un parell de llistons, tot i que no ha perdut la seva competitivitat. Això li fa tenir vida, però no en tindrà prou per arribar a les dues primeres posicions després d’haver començat tan malament la Lliga. Tret que hi hagi un miracle dels grossos, s’haurà de conformar amb el play-off, que ja seria un èxit, però del qual tothom sospita per les experiències viscudes.

Míchel, que finalment ha pogut comptar amb Samu, ha vist el domini del rival, per ofici i perquè al camp ha passat el que volia que passés, sobre els seus homes, rendits a l’evidència d’enfrontar-se a algú superior. Mentre Quique ha pogut fer el 0-2 en una rematada al pal, el Girona no ha donat senyals de vida. Els ànims s’han anat refredant, tothom intuïa com acabaria abans que acabés. Ja ho han viscut altres vegades.