Voluntaris: la columna vertebral dels Jocs Mediterranis

TarragonaLogística, protocol, suport en l’organització... Són les feines que han assumit els més de 3.000 voluntaris de Tarragona 2018, una de les xifres més altes de la història de l’esdeveniment. Feines feixugues en jornades maratonianes, les habituals en qualsevol competició important i que troben en aquest col·lectiu una de les seves pedres angulars. A Tarragona, però, han sigut més necessaris que mai, pel pressupost auster i per una estructura organitzativa que, com reconeixia el director executiu i vicepresident del Comitè Internacional, Víctor Sánchez, ha quedat “desbordada” pel rècord d’atletes i de disciplines. “Ens hem hagut de multiplicar però ja intuíem que seria així”, explica el Xavi, un dels voluntaris. “Són uns Jocs fets amb pocs recursos i els voluntaris hem sigut la columna vertebral”, diu.

Recollir els llançaments dels atletes, repartir tovalloles, atendre els mitjans de comunicació, gravar els combats de judo per als jutges o posar els pesos en la competició d’halterofília, per exemple, són feines feixugues que necessiten formació. Un àmbit en què José María Alcalde, voluntari navarrès, ha observat “massa dèficits” i “falta de temps”. Forma part d’un grup de voluntaris que es va formar als Jocs Olímpics del 1992 i des de llavors ha participat en molts esdeveniments esportius internacionals que s’han fet a Espanya. Per tant, parla amb coneixement de causa. Alcalde està en general “molt satisfet” de l’experiència tarragonina, tot i que hi reconeix mancances, sobretot en “la improvisació”: “Alguns equipaments fonamentals tot just s’han inaugurat en aquesta competició, els voluntaris no els coneixíem i quan les coses es fan d’aquesta manera, doncs... passa el que passa”. Un fet que, segons Alcalde, “ha desil·lusionat alguns voluntaris, sobretot tarragonins, que patien per la imatge de la seva ciutat”.

És el cas de l’Albert, que confessa que “es va patir els primers dies”, tot i que afirma que “de mica en mica els Jocs han agafat velocitat de creuer i al final en quedarà un bon regust de boca”. L’Anna, també tarragonina, s’hi va apuntar fa cinc anys i té una dilatada experiència en competicions esportives. Segons ella, “la majoria dels voluntaris s’hi han esforçat molt, tot i que sempre hi ha qui no entén que no pot estar sempre a prop dels esportistes, que és el que vol tothom”. Pel que fa als problemes d’organització, destaca la feina que han fet els voluntaris: “Hem sigut el gran suport dels Jocs, és així en moltes competicions, però a Tarragona una mica més”.

Una altra tarragonina, la Sara, ha tingut la seva primera experiència com a voluntària. Vinculada al teixit esportiu de la ciutat, lamenta que “no s’hagi enfortit la relació dels Jocs amb les entitats, perquè això hauria fet que les graderies estiguessin més plenes”: “Si convides un nen de l’esport de base, hi arrossegarà tota la família”. També reconeix que han hagut de “donar-ho tot i aprendre sobre la marxa”, però no en té queixes perquè hi ha col·laborat “a gust”. “L’experiència està sent inoblidable”, conclou l’Anna.