Expert en Gestió de conflictes I professor de la UOC i la UdGDel conjunt de reaccions que s’han publicat sobre l’agressió patida pels jugadors del Futbol Club Barcelona a l’estadi del València pel llançament d’una ampolla d’aigua que va impactar al cap de Messi i després va rebotar en altres jugadors quan, fent pinya, celebraven el gol, jo en destaco dues de preocupants.
La primera és la del periodista, actor i còmic Sergi Mas, i l’altra la del màxim responsable de la Lliga de Futbol Profesional, Javier Tebas. Mas em va sorprendre negativament quan en la seva secció d’ El Club de la Mitjanit a Esport3 va fer mofa de la reacció dels jugadors agredits pel llançament de l’ampolla d’aigua. Venia a fer entendre a partir de la gesticulació -es va tirar a terra a l’estudi emulant els futbolistes del Barça- que els jugadors van exagerar les seves reaccions. Cal recordar que als estadis de futbol es retira el tap de les ampolles d’aigua, ja que tancades i amb líquid, si són llançades, provoquen un fort impacte.
Les declaracions de Javier Tebas són encara pitjors, ja que ha afirmat que els jugadors agredits haurien de ser sancionats per simulació del dolor i dels efectes de l’agressió.
Davant dels fets i aquestes paraules, penso que el futbol ha de trobar urgentment les solucions al problema de la violència física i verbal a les grades. No podem esperar més. Aquesta violència s’ha contagiat als partits de nens i nenes dels caps de setmana.
Les sancions aplicades no estan donant els resultats esperats. Tampoc n’hi ha prou amb els codis de conducta desats als calaixos de les oficines o amb pancartes de campanyes de cinc segons. Hem d’ocupar-nos dels comportaments violents, però sobretot de les idees i dels pensaments que la justifiquen i la promouen. Fer fora els aficionats violents dels camps de futbol no assegura que desapareixerà la violència. El que cal és treballar amb els clubs i dins dels clubs i amb aquests aficionats, com es fa en aquest esport i en altres. Articulant una grada d’animació positiva, sense insults, sense agressions. O proposant als aficionats agressius una formació obligatòria de gestió emocional o gestió de conflictes per entrar als camps. Els clubs són entitats privades i poden exigir aquestes condicions en l’accés a les seves instal·lacions.
Al cap i a la fi, si ens ocupem de la violència i som capaços d’eliminar-la dels camps de futbol, ja no ens haurem d’ocupar dels jugadors que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s’haurà produït. Si gestionem això primer, això segon no existirà, si és que alguna vegada ha existit.