Vint anys d’abusos d’un exentrenador del Barça en una escola de Barcelona

Barcelona"No cal que s’expliqui tot". És la frase d’Albert Benaiges fa uns mesos a un exalumne de l’Escola Barcelona, al barri de les Corts. Benaiges tornava al Barça i el seu nom estava novament a l’opinió pública. El fins la setmana passada coordinador del futbol base blaugrana era plenament conscient que durant els seus 38 anys com a professor d’educació física en aquesta escola barcelonina havia traspassat algunes línies vermelles.

Durant més de 20 anys, Benaiges va repetir abusos i vexacions a nois i noies de diferents generacions. Un patró de conducta que l’ARA ha confirmat amb prop d’una seixantena de testimonis. Va masturbar-se al costat de nens de 13 anys, miraven pel·lícules porno, hi va haver tocaments i jocs de caràcter sexual. Aquestes situacions van passar a les dutxes de l’escola, al gimnàs, a casa seva i a les colònies que es feien a Corçà. Experiències que han provocat un "trauma" a un mínim de quatre alumnes. En els sopars que aquests estudiants van fer anys després de deixar l’escola el tema sempre sortia. "De tant en tant mirava internet per veure si sortia alguna cosa sobre ell", explica una noia. En conversa amb l’ARA, Benaiges nega qualsevol tocament, però admet que no tornaria a "repetir res" del que va fer durant aquella època.

Denúncia i acord per marxar

Un grup d’exalumnes de l’Escola Barcelona ha decidit presentar una denúncia. Aquest divendres ja ho ha fet una noia i està previst que durant els pròxims dies ho facin altres persones, una denúncia que esperen que es vagi ampliant en les setmanes vinents.

Benaiges (Mèxic, 1955) va ser apartat del Barça el 2 de desembre, l'endemà que el club s’assabentés de la investigació de l’ARA. Havia tornat al club a l’abril de la mà de Joan Laporta, després de marxar a Dubai l’any 2011. Després va estar tres mesos a Mèxic, al Chivas, i posteriorment va passar per la República Dominicana i el Japó. Una dècada lluny de casa després de més de 20 anys coordinant el futbol base blaugrana i sent figura de referència per a molts jugadors d’elit. Tots els futbolistes i entrenadors del Barça amb qui ha parlat aquest diari han negat males praxis de Benaiges. Alguns són exalumnes de l’Escola Barcelona.

Una figura idolatrada

Benaiges era molt popular a l’Escola Barcelona. Era l’encarregat d’educació física i coordinava el futbol. El fet que treballés alhora a les categories inferiors del Barça i que portés jugadors del primer equip a les festes de l’escola li donava un ascendent molt gran sobre els menors i les famílies. A molts nois els va portar a jugar al Sants –va impulsar-ne el futbol base– i al mateix Barça. Aprofitant tot això creava un vincle de confiança amb els menors. "Sorties del menjador i ja era allí. Ens portava al gimnàs, on hi havia jocs de pessics als calçotets, el joc de prémer-li el pito...", expliquen dos amics a qui el cas Maristes va fer reviure moltes experiències de quan tenien 10 o 11 anys, a finals dels 80. Un parell d’anys més tard es van masturbar amb ell al vestidor. Un d’ells ho va fer també a casa del mateix Benaiges, on l’entrenador va portar un grup de nois amb l’excusa d’anar a buscar uns trofeus. Enlloc dels premis van parar a un videoclub per agafar pel·lícules porno. "Ell es masturbava mirant com ho fèiem nosaltres, però algun tocament hi havia", relaten. "Això no ho expliquis", els advertia el professor.

Diferents generacions han relatat la mateixa història. A l’hora de dinar s’emportava un grup al gimnàs i jugaven a pressing catch o "guerra de tocatitoles" sobre els matalassos. Tots junts, entre riures i complicitats. "Ell deixava que li abaixéssim els pantalons, que el toquéssim", explica un noi a qui el record d’aquells jocs li fa "fàstic". "Et tocava, sí", diu un altre. Un noi ho va patir quan tenia 8 anys, a principis dels 90. Benaiges el va dur als matalassos del gimnàs quan no quedava ningú més i van estar jugant fins que li va agafar la mà i la va portar cap a les seves parts íntimes. "Em va fer tocar-lo i ell em tocava per tot arreu. No era innocent", recorda. El mateix va viure un altre alumne de l’any 1980, que, a més, a les colònies de Corçà, quan tenia 13 anys, va trobar-se masturbant-se al costat del professor mentre miraven una pel·lícula porno. "L’estructura del trauma és molt profunda. És un abús i s’ha de denunciar", conclou. Dos nois van trobar-se en la mateixa situació el 1982. Tenien 13 anys quan Benaiges els va fer la proposta. També va passar amb nenes. La mateixa dinàmica. "El joc acabava quan li abaixàvem els pantalons i es quedava amb tot a l’aire. Nosaltres també algun cop havíem acabat amb les calcetes abaixades", recorda una exalumna, que ho va viure a principis dels 90. "Ho vèiem com un joc, però ara veig que era molt greu", rememora una altra noia.

A vegades citava nens al seu vestidor. Un exalumne recorda que quan tenia uns 10 anys Benaiges el va cridar diversos cops per parlar de temes sexuals, li va preguntar si es masturbava i l'emplaçava a fer-ho perquè era "bo per a la salut". "Un dia em va dir: «Si no t'abaixes la pell, pot ser que tinguis fimosi i és dolorós». Em va instar a fer-ho", recorda aquest noi, que veia el professor com un "educador sexual". Benaiges, precisament, s’aferra a això. Argumenta que ell era l’encarregat de fer educació sexual a l’escola i molts nens se li acostaven amb dubtes. Era obert i directe, i més d’un cop va trobar-se nois que podien "tenir fimosi" que li feien preguntes sobre el tema.

A mitjans dels 90, un nen va espiar per la finestra del gimnàs i el professor el va enxampar. "T’agrada el que veus?", va dir al nen, que llavors tenia 8 o 9 anys. Benaiges es va treure la tovallola i va exhibir-se nu. El noi té un bloqueig mental arran del que va passar. Estaven sols a la dutxa però no pot precisar si va passar alguna cosa més. Només pot recordar nítidament l’home dutxant-se i obligant-lo a mirar. Encara avui fa teràpia. "Em va condicionar molt la resta de la meva vida", relata.

Experiències repetides

L’ARA ha parlat amb un centenar de persones per fer aquest reportatge. Alguns testimonis guarden un gran record de Benaiges, però molts altres expliquen els mètodes d’aquell professor enorme, que imposava pel seu físic. Relaten com entrava al vestidor femení "com si fos casa seva". Com tocava el cul de les noies quan passaven despullades cap a la dutxa o prenia el pols als nois al canell i a les noies al pit després de fer exercici. Quan una nena va dir-li que no podia córrer perquè no duia sostenidors li va tocar el pit per comprovar-ho. Es va dutxar amb alumnes que feien gimnàstica rítmica, un esport que no depenia d’ell. Va tocar el cul a una noia a les espatlleres i després la va tancar en una sala per advertir-li que no ho podia "explicar a ningú". A una alumna li va donar unes revistes porno perquè els hi guardés en un viatge a Andorra. Quan algun menor necessitava unes claus, ell li deia que les agafés de la seva butxaca dels pantalons i l'obligava a posar-hi la mà a dins. Enviava alumnes d’infantil a comprar al quiosc de la cantonada perquè li portessin el diari fins al seu vestidor, on ell estava dutxant-se o els rebia nu. Havia anat al vestidor dels nois per descriure’ls el que havia vist quan entrava al femení, ple de noies adolescents. Quan un grup d’alumnes va manifestar reticències a dutxar-se amb els nois ell es va abaixar els pantalons i els va preguntar "Teniu vergonya d’això?" També va obligar dues noies a despullar-se al vestidor dels nois després d’enxampar-les fent una gamberrada.

L’escola no feia res

Benaiges era insistent amb la higiene i intentava que nens i nenes perdessin la vergonya i es dutxessin junts (a partir de cinquè se separaven). Sota aquesta premissa, entrava als vestidors per comprovar que es complien les seves regles. "Tapeu-vos, que ve l’Albert", deien les noies, que s’amagaven als vàters perquè no les veiés nues. Algun cop fins i tot s’havien posat rere la porta per impedir que entrés. Un curs, nens i nenes van acordar dutxar-se per torns. Quan ell se’n va assabentar va obligar un noi i una noia a dutxar-se junts. "Ens vam posar de cara a la paret, i ell ens va obligar a mirar-nos. Em va traumatitzar molt", diu la noia. Una alumna ho va explicar a casa i el tema va arribar a la direcció. L’endemà Benaiges va reunir-los a tots i va demanar que els que ho havien explicat a casa s’aixequessin. Molts pocs van ser capaços de posar-se dempeus.

Per evitar situacions incòmodes, algunes noies evitaven dutxar-se i es mullaven els cabells i la tovallola. Ell, però, ho comprovava tocant diferents parts del cos. Una vegada va agafar una nena nua i, amb l’excusa que tenia una goma de cabell enganxada, se la va posar a la falda per ajudar-la. En una altra ocasió va pujar a coll i bè una nena que només duia calces. Una companya ho va traslladar a la tutora, pero l'escola no va fer res.

Precisament, la majoria dels alumnes lamenten la falta de resposta del centre: asseguren que hi havia queixes i no va passar res. També algunes mares ho confirmen. Una, de fet, va treure la seva filla de l’escola perquè va detectar certes actituds del professor i la direcció responia amb evasives. Dues directores, però, neguen tenir-ne constància. Mari Carmen de Miguel, directora entre 1982 i 1991, assegura que Benaiges "era la joia de la corona", que posaria "la mà al foc per ell" i que si "algú diu alguna cosa és una bajanada". Recorda només una queixa d’una noia d’uns 14 anys perquè el professor havia entrat al vestidor. Benaiges va posar-se a "plorar" davant de la direcció, va assegurar que era un malentès i el tema no va tenir conseqüències. Maria Corbairan, directora fins al 2012, assegura que no hi va haver cap queixa "formal", només una denúncia –a la qual ha tingut accés l’ARA– d’un nen que va "mentir vilment" segons la directora i que el jutge va arxivar l’any 1997. Cinc alumnes recorden, però, que quan tenien 13 anys van traslladar una queixa a la direcció, on hi havia Corbairan i De Miguel, però no se’ls va fer cas. Era l’any 1989. "Ens van posar davant el professorat i ens van fer demanar-li disculpes", relata una testimoni.

El mateix Benaiges admet que hi havia queixes sobre les seves entrades al vestidor femení, però que no hi havia mala fe, ho feia per controlar que els alumnes es dutxessin. És contundent a l’hora de negar que toqués mai ningú, ni tan sols fer copets al cul a les noies. En canvi, dubta sobre les masturbacions en grup. Reconeix que ho feia amb monitors de 17, 18 o 20 anys, però després d’un minut de silenci fent memòria, admet que potser s’hi colava algun menor. "Ara no faria res. Absolutament res. Estic penedit d'haver fet tot això, sí, però no crec que fes res malament. Mai he fet mal a ningú i, si ho he fet, no ha sigut intencionadament. Tinc un nen adoptat i quatre d'acollits; tinc la consciència tranquil·la, mai he forçat a ningú i he denunciat pedòfils", argumenta abans de preguntar-se si "això no val res?". També insisteix que si en els jocs al gimnàs hi havia algun tocament era "involuntari i sense malícia", i que precisament va ser ell qui va impulsar que hi hagués sempre dos adults als vestidors del Barça per evitar situacions de risc.

Una demostració dolorosa

Un dels fets que els alumnes viuen com a més "traumàtics" és un costum de cada inici de curs. L’ARA ha parlat amb una desena de testimonis que ho van viure en primera persona. Benaiges triava un menor de cada sexe i els posava nus sobre el banc davant tota la classe. Ell anava donant indicacions de com s’havien de netejar i assecar. Ho feia tocant les parts del cos. "No l'hi desitjaria a cap nen", "era una vexació", "estava en xoc", "ho tocava tot, el penis, el prepuci, a una noia li va separar els llavis de la vagina", expliquen diversos testimonis. "He hagut d’anar a psicòlegs, he tingut problemes amb la parella perquè m’he fet fàstic a mi mateixa, amb ràbia per no haver fet res. Tinc malsons perquè penso que em violaran. Cada cop que m’asseco em recordo d’ell. Em costa molt estar amb un home a soles, em fa fàstic pensar que em tocava", rememora una noia que ho va patir a finals dels 90. Benaiges no creu que ningú pugui estar traumatitzat per aquests fets perquè ell només assenyalava, mai tocava, i recorda que el dia que va marxar de l’escola, 380 nens el van acomiadar "plorant" amb una samarreta que deia "Albert, t’estimo".