BarcelonaLa millor notícia per al Reial Madrid és que Vinícius només ho va ser contra el València per marcar un gol amb el pit i un altre ajustat al pal. Després del que va passar la temporada passada a Mestalla, el partit d'aquesta jornada no era una trobada més, sinó una de marcada al calendari, sobretot per certs mitjans de comunicació als quals la resta haurien d'assenyalar per irresponsables, si no indignes, per a la professió. Tots tenen interessos, comptes per quadrar, crisis per solucionar, juntes d'accionistes a qui agradar i un públic determinat a qui convèncer perquè comprin, se subscriguin o cliquin a les seves notícies, però hi ha límits que no haurien de sobrepassar-se perquè inflamen els ànims i alimenten l'odi.
Vinícius no ha de caure bé a tothom; personalment em posa nerviosa la seva gesticulació exagerada i les seves reiterades faltes de respecte als rivals, però a l'estadi del València CF li van cridar "mono" i no era la primera vegada. També li va passar al de l'Atlètic de Madrid i la Fiscalia va arxivar el cas perquè els càntics “van durar només uns segons”. Si no ets afrodescendent, com passa amb la majoria dels que escrivim o parlem als mitjans, seria recomanable formar-se en l'antiracisme i intentar empatitzar amb l'impacte que les actituds racistes tenen sobre els qui les pateixen. Apuntar-lo en portades, assenyalar-lo com un enemic, afirmar que el seu testimoni o experiència –quan a més algunes han estat públiques– no serveixen perquè es tira dins de l'àrea, vocifera a l'àrbitre o fa bicicletes sense solta ni volta per humiliar un company, és de miserables. Miserables racistes, concretament, perquè no hi ha cap justificació perquè et cridin "mico".
Tant de bo Vinícius parlés amb Carles Puyol o amb qui sigui que tingui dos dits de front i, sobretot, els escoltés. Aquest és el seu treball privat per evolucionar professionalment, però sobretot personalment. El dels mitjans de comunicació esportius és denunciar sense descans qualsevol actitud racista, xenòfoba, homòfoba i/o masclista als camps de futbol perquè són un brou de cultiu, un excel·lent termòmetre, un mirall on veure'ns reflectits com a societat. I Vinícius no és un exemple de comportament, però és inacceptable dubtar que ha estat una víctima.